Un dia trist?

Un dia trist? Els nostres legítims governants acusats per ser fidels al seu programa i a la nostra voluntat.


Un dia trist? El nostre President i alguns Consellers a l'exili de Bruseles?


Un dia trist? El fiscal emitint una ordre de detenció contra el nostre President.


Un dia trist? El nostre Vicepresident, alguns Consellers en perill d'entrar a la presó.


Un dia trist? La Presidenta del nostre Parlament i els membres de la mesa en perill d'entrar a presó.

Un dia trist? Els Jordis fa casi tres setmanes que estan segrestats.

Un dia trist? Sentir a membres de l'actual gobierno, però no unicament del PP sinó també del PSOE i no ho he sentit però segur que també de Ciudaddanos, afirmant que sigui el que sigui el resultat de les eleccions no en faran cas.

Un dia trist? Veure com la justícia fa distincions i que, en ocasions, entra en estat letàrgic i es mostra sumament laxa i en altres, en els que els acusats no ho són precisament per haver robat i exercit el poder en benefici propi sinó per haver complert els seus compromisos a aquests se'ls jutja i comdemna sense pal·liatius.

I podriem extendre la tristesa a tans i tans fets dels darrers mesos.

Doncs no. No estic trist.

Estic indignat i orgullós.

Orgullós del meu poble que un dia darrera un altre ha demostrat i està demostrant una enteresa, convicció i determinació que pocs pensaven que estaven presents a la nostra societat.

Orgullós dels representants del Parlament i del Govern que estan testimoniant als tribunals.

Orgullós del President i Consellers que segueixen a Bruseles denunciant la situació i reclamant que la CE garanteixi els nostres drets com a ciutadans europeus.

Orgullós dels nostres legítims representants que segueixen representant-nos dignament.
I compromés amb el futur i disposat a ajudar al nostre projecte.

I si aquest projecte passa per unes eleccions el dia 21 aniré a votar. L'únic que demano és que davant la situació d'atacs indiscriminats contra Catalunya, no és el moment de prioritzar les sigles dels partits. Ara és un moment de generositat i de pensar en el futur.

Espero de la responsabilitat de tots que anem junts i que fem impossible alló que molts pretenen: anorrear-nos com a poble.

Endavant!!!

Comentarios

Entradas populares de este blog

Reflexiones de Mario Benedetti.( Sabios consejos de un hombre sabio) Si estás cerca (arriba o abajo) de los 60, tómate unos 10 minutos y léelo

El yugo y las flechas de la derecha

La lengua catalana