El saqueig d’Europa

 El rapto de Europa

Des de la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca, el món està trasbalsat. La Unió Europea ha estat doblement castigada i humiliada pel president nord-americà, suposadament, el nostre “amic i aliat”: aranzels del 15% per a les exportacions europees als Estats Units i obligació dels països que formem part de l’OTAN de destinar el 5% del PIB a despeses de defensa, és a dir, a la compra de material de guerra a l’Oncle Sam.

 

Donald Trump ha decidit saquejar la Unió Europea i, davant d’aquesta agressió letal contra el nostre model d’Estat del benestar, els europeus no ens podem quedar de braços plegats i convertir-nos en l’ase dels cops. En aquest context, adquireix gran rellevància el viatge que ha fet el president Salvador Illa a la Xina, on ha establert múltiples contactes polítics i empresarials i ha tancat alguns acords, com ara la col·laboració del nostre sincrotró ALBA amb el laboratori HEPS de Pequín.

 

La diferència entre Catalunya (8 milions d’habitants) i la Xina (1.400 milions) és abismal. Però Catalunya ocupa un indret geogràfic privilegiat en el continent europeu i tenim potents infraestructures (ports, aeroport, autopistes, tren d’alta velocitat…) que ens connecten en tots els azimuts. En aquest sentit, Catalunya pot ser una magnífica porta d’entrada de les inversions i de les exportacions xineses a Europa i això pot ser un factor que incrementi exponencialment la nostra prosperitat, si sabem compartir i aprofitar els fabulosos avenços tecnològics i científics que s’estan produint a la pàtria de Mao Tse-tung.

 

Ja sabem la política internacional que practica Donald Trump: submissió o càstig. Això és letal pels interessos dels ciutadans catalans, espanyols i europeus, que hem caigut en un parany que ens porta a l’autodestrucció. Necessitem, amb urgència, obrir nous espais de relació, d’intercanvi i de complicitat. La Xina del president Salvador Illa, però també la Sud-amèrica de Pedro Sánchez.

 

I és que davant l’allau d’informacions domèstiques que ens aclaparen aquests dies, ha passat molt inadvertida la cimera que han fet a Santiago de Xile els presidents del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva; Colòmbia, Gustavo Petro; Xile, Gabriel Boric; l’Uruguai, Yamandú Orsi, i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. Fruit d’aquesta trobada, que tenia per lema “Democràcia sempre”, els cinc líders han aprovat una declaració política que planteja la necessitat de promoure el multilateralisme, reformar el sistema de governança mundial, enfortir una democràcia diplomàtica activa i impulsar una narrativa que planti cara a l’actual onada reaccionària.

 

Aquesta cimera tindrà la seva continuïtat el mes de setembre, coincidint amb la celebració de l’Assemblea General de les Nacions Unides. Altres països, com Mèxic, el Regne Unit, Canadà, Sud-àfrica, Dinamarca, Austràlia i Hondures, ja han manifestat la seva intenció de sumar-se a aquesta aliança contra la puixança de l’extrema dreta i la xenofòbia.

 

És interessant constatar que el grup promotor d’aquesta coalició en defensa de la democràcia parla en espanyol i en portuguès, les llengües originàries de la península Ibèrica, a més del català, el basc i el gallec. El protagonisme de Luiz Inácio Lula da Silva i de Pedro Sánchez dona, per primera vegada, dimensió política a la iberofonia, que és el concepte emprat per definir aquestes dues llengües ibèriques. Estem parlant d’una comunitat mundial de 900 milions de persones que parlen i s’entenen amb aquests dos idiomes veïns, que tenen una mateixa arrel i que són pràcticament idèntics.

 

La iberofonia és l’expressió d’una manera de viure i d’entendre les relacions humanes basada en la convivència pacífica, l’alegria i els bons aliments. La seva extrapolació a la política internacional ens portaria, sens dubte, a un món més tranquil i harmònic.

 

Per això, no s’entén l’hostilitat d’alguns països de la Unió Europea a signar l’acord comercial amb el Mercosur, l’embrió de la unió econòmica llatinoamericana, fundat pel Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai. Ens hem d’empassar els aranzels del 15% que ens imposa els Estats Units -0% en el cas de les importacions nord-americanes- i rebutgem un acord de lliure intercanvi amb els països del Mercosur? Increïble!

 

En aquesta hora en què els Estats Units, Israel i Rússia posen en perill l’estabilitat del planeta, és qüestió de buscar nous paradigmes i noves aliances que permetin a la Unió Europea d’escapar d’aquest ofec que ens tenalla. El viatge de Salvador Illa a la Xina i la cimera de Pedro Sánchez a Santiago de Xile són portes obertes que hem de saber interpretar i aprofitar.

 

A més, Donald Trump, Benjamin Netanyahu i Vladímir Putin són els exponents i referents de la internacional reaccionària que vol destruir els fonaments de la democràcia. Compten amb una legió de babaus admiradors en molts països europeus, que militen en les files de partits d’extrema dreta i xenòfobs.

 

L’acció de rapinya de Donald Trump contra els interessos i el benestar dels europeus ha de ser el gran motiu i argument per combatre i erradicar l’amenaça ultra que fa trontollar molts països democràtics. Més que mai: els amics dels meus enemics també són els meus enemics.

 

El trumpisme ens ha declarat la guerra econòmica i els partits d’extrema dreta són la seva “quinta columna”. Vox és Donald Trump, Aliança Catalana és Donald Trump, Chega és Donald Trump. 

Tinguem-ho clar, plantem cara i passem a l’atac.

Jaume Reixach