No, finalment no em quedaré a casa l’11 de setembre.
No. Finalment no em quedaré a casa l’11 de setembre. Que alguns polítics, molt valents en campanya, garantien repúbliques a canvi del teu vot quan en realitat només buscaven 89.000€ anyals de poruc diputat, ja ho he descobert. Que els partits que es diuen a favor de la llibertat estan desapareguts, uns en “Fires alternatives de Festa major” parlant del desgel del pol sud, altres eixamplant tant la base que ja només piulen en castellà, i altres en les seves paranoies entre re-invencions, re-fundacions i re-beatificacions, ja ho he calat. I ara… Què? Sí, podríem no sortir al carrer perquè ens sentim decebuts per tanta merda. Podríem mostrar el nostre enuig i fer boicot perquè per molt que cridem “Unitat!!” alguns lluny de pensar en la llibertat, viuen obsessionats en guanyar eleccions espanyoles als seus propis germans… Però no. Sortiré, i sortiré per mostrar als meus propis electes el meu nas trencat un 1er d’octubre i la meva pell encara humida de llàgrimes… I sortiré perquè