carrostia

És cert que les accions i les actituds justifiquen les idees . I no ho és menys, de cert, que de les accions i de les actituds se'n deriven, sempre, conseqüències. I és de resultes de no haver volgut resoldre políticament el tema polític més delicat que té plantejat l'Estat que se n'ha derivat l'aplicació del 155, amb la conseqüència que el govern de Generalitat i els dos màxims representants de les entitats independentistes hagin de viure presó i exili. Per això és que avui fa una mica més de mal que la resta de dies que ni Jordi Cuixart, ni Jordi Sànchez, ni el president Carles Puigdemont, ni vicepresident Oriol Junqueras, ni els consellers Joaquim Forn, Lluís Puig i Toni Comín, i les conselleres Clara Ponsatí i Meritxell Serret no siguin a casa. Perquè avui és Nadal. Hi pensem cada dia, en tots ells. És el nostre govern absent. Són els nostres dirigents, que la feblesa de la democràcia espanyola, amb tots els ressorts d'estat, ens els fa absents

Aquest Nadal, el rei de bastos ha dit des de totes les teles de Madrid que es preocupa per la convivència i el respecte entre les famílies i els amics catalans, que ve a ser el mateix que   dir que les persones a qui van estomacar l'1 d'octubre no tinguin el mal gust de maleir l'" a por ellos " que els va estomacar encara no fa dos mesos, no sigui que segui a taula algun votant d'Arrimadas de sensibilitat delicada . I ha citat les eleccions del 21D per a, immediatament després, afegir-hi una llarga tirallonga de malediccions -discòrdia, incertesa, empobriment...- en cas que el pròxim Govern se surti de l'ortodòxia borbònica.   Ni rastre no ja d'autocrítica, ni tan sols de la més mínima empatia cap als dos milions llargs de ciutadans independentistes que, encara que sigui a contracor, també li paguen el sou .   No hi ha res a fer.   Els rituals de l'Espanya espanyola cada cop semblen més exòtics a una majoria de la societat catalana ,

La construcció de l’Estat franquista es va bastir sobre els pilars de la violència extrema i la repressió política   amb caràcter d’exemplaritat i de càstig per als republicans, presentats a la societat espanyola i al món com a criminals i delinqüents, mai com a adversaris polítics. Els feixistes espanyols consideraven la repressió com una necessitat social per recompondre la nació, i en conseqüència, participar-hi o avalar-la provocava en els individus un fort sentiment de pertinença al bàndol guanyador.   Aquest Estat tenia dos objectius: Esclafar la legítima República espanyola i aniquilar la nació catalana.   El primer és evident que el va aconseguir amb escreix: L’Espanya actual viu feliçment empeltada de franquisme sociològic   i convençuda que la seva única legalitat és la il·legítima monarquia borbònica. En més de quatre dècades, cap partit espanyol no ha qüestionat per què Espanya és una monarquia parlamentària i no pas una República. És més, hi ha hagut consens pol

La contundente victoria de Ciutadans en Catalunya no dará a Inés Arrimadas la Presidencia de la Generalitat, pero supone la mayor crisis del Partido Popular desde que Aznar tomó las riendas clausurando la AP de Fraga para siempre. Si el presidente del Gobierno tuviera un mínimo de moral, se habría ido cuando se conocieron los   papeles de Bárcenas  con el detalle acreditado de parte de la financiación ilegal del PP y su corrupción genética . Si, además, aun careciendo de conciencia, tuviera un mínimo de dignidad y la quisiera para su partido,   presentaría inmediatamente su dimisión y convocaría elecciones generales   tras los resultados de los comicios al Parlament de Catalunya, precedidas de la mayor crisis institucional en 40 años que, lejos de resolverse en el día de hoy, se ha (re)confirmado con una   mayoría indiscutible del independentismo y la arrolladora victoria de Ciutadans . Quienes están en contra de la apisonadora del Gobierno sobre Catalunya ( con el apoyo del PSO

Barcelona, entre las calles Josep Anselm Clave, paseo de Colon, plaza del Portal de la Pau y plaza de Medinacelli, se levantaba hasta mediados del siglo XIX un convento de franciscanos, fundado por San Francisco de Asis cuando vino a la ciudad en 1211. Después de dos años decidió marcharse. Cuando lo comunico, sus frailes se quedaron desconsolados y le pidieron que, ya que los abandonaba, les dejara un recuerdo palpable de su presencia. Y Francisco se me tió en su celda y permaneció unos cuantos días encerrado con diversos sacos de tierra y cubos de agua. Llego la víspera de navidad y el santo salió, invitando a los frailes a entrar en su celda. Y encontraron sobre los tablones del lecho una serie de figuritas hechas de barro que representaban el nacimiento: pastores, reyes, camellos, ángeles, San José, la Virgen y el niño. Así fue como en Barcelona, en el año 1213, San Francisco creo el pesebre, y desde esta ciudad se ha hecho llegar al mundo entero. Feliz Navidad!!!

La persona que està donant la cara per la seva acció estratègica és Puigdemont. Si ell no hagués anat a Brussel·les res del que ha sortit a l'exterior hagués estat possible. Ell és l'únic ara que dóna cara a Europa i aquest el que té el pols amb Rajoy. Ha de guanyar Puigdemont per demostrar a Europa el que estem demanant. Aquestes eleccions estan manades per Europa. Són diferents. Són eleccions puntuals. Puigdemont s'encarregarà de treure de la presó a la resta govern. A ltres   vegades jo també he votat una altra opció. Aquesta vegada tots hauríem de votar a Puigdemont i que aquesta votació fora bestial. Europa reconeixerà al president.  Hauríem de pensar que si surt la Marta Rovira Europa ja no farà res. Puigdemont és la veu i la imatge de la Catalunya independent Amb ell va començar tot i és ell el que ha d'acabar amb el 155 i converses amb Europa. Ara tothom ho coneix és la nostra millor imatge publicitària.  La meva opinió. Pe

La pluja de debats i tertúlies dels últims dies de campanya ha demostrat la veritat de dos fets: a) el pluralisme de la política catalana a on s'enfronten set opcions, gairebé vuit si comptem la   d'Albano Dante , que no es presenta a les eleccions, cosa que assenyala la diferència qualitativa entre Espanya i Catalunya; b) el poder de la dictadura espanyola, que té còmplices fins i tot i sobretot entre els qui la pateixen a Catalunya.  A les tertúlies, la tònica ha estat debatre civilitzadament (en això es diferencien de les espanyoles) entre posicions molt trobades però donant per fet que el moment polític i les eleccions són circumstàncies normals. De tant en tant, però, exabruptes de baixa i probable etílica estofa com el de Soraya Sáenz de Santamaría , jactant-se que ha estat Rajoy qui ha empresonat directament els independentistes, avisen de l'absoluta anormalitat de la situació, de la seva excepcionalitat.  Unes eleccions en una societat sotmesa al 155, nor