carrostia

El moviment popular republicà ha mobilitzat milions de persones de manera sostinguda des de l’any 2009, organitzant manifestacions massives, assolint victòries electorals incontestables, defensant heroicament un referèndum i tenyint de groc solidari tota la nostra geografia. Podem afirmar que, en conjunt, constitueixen  els actes d’autoafirmació col·lectiva més importants de la nostra història recent  i que continuen essent completament necessaris: per recordar-nos les injustícies que estem patint, per desmuntar les mentides que escampen sobre nosaltres i per conjurar-nos en els nostres principis i voluntat irrenunciables de construir la República. Tanmateix, sí bé aquesta autoafirmació tossuda i persistent és la que ens ha dut fins aquí, alhora hem constatat que no n’hi ha prou en afirmar la nostra voluntat per fer-la efectiva; és a dir,  el  voluntarisme , la convicció que la voluntat ho pot pràcticament tot, no és suficient per vèncer ; no ho és per guanyar un partit de futbol

Durant els últims mesos la Llei espanyola ha perdut totalment la seva legitimitat. Les sentencias dels Tribunals espanyols, així com les accións del Ministeri Públic han provocat que la Justícia espanyola es converteixi en una "injusticia legal". Es de esperar que, jutges, fiscals, i membres del Govern español, que son responsables de violacions de drets fonamentals, rendeixin comptes davant un Tribunal internacional per les seves accions. Pels catalans, la República Catalana i la llibertat está propera sempre i quan actuin de forma decidida i coherent, si dubten i accepten les ordres legals/ilegals de l'Estat español, perdrán i mai més tindren oportunitat de fer realitat el nostre dret a un Estat propi. El dret a la autodeterminació del poble català no s'aconseguirà mitjançant l'obediència a Espanya i els seus tribunals, només mitjançant la desobediència massiva a l'Estat espanyol, que, de fet, ja ha perdut tota legitimitat a Catalunya a causa del

L’independentisme dedica moltes hores a parlar de plans.  El pla A, el pla B, el pla C, i ara qui sap si el pla D   serà un nom o una data per a unes noves eleccions. Però no tenim notícies del pla U, el de la unitat d’acció republicana més enllà d’anar plegats a la capçalera de les manifestacions o fer declaracions contra la repressió brutal d’Espanya. Els 2,1 milions de votants que el 21D van triar una de les tres llistes republicanes   no votaven en clau de Catalunya autonòmica ni de lluita de sigles per arreplegar cadires al Govern. Volien fer via .   A més o menys velocitat, però fer via. El PDeCAT, allunyat del poder, en deconstrucció abans d’haver-se construït   i sense haver entès que el model de partit que encaixava amb el peix al cove a Madrid ara grinyola dins del moviment republicà.   ERC, amb la direcció represaliada, mirant JxCAT més com un enemic electoral   que no pas com un aliat, i amb unes bases dividides sobre si cal prémer gas a fons o desaccelerar

Hace unos años, Òmnium Cultural me pidió que les escribiera sobre cómo las últimas huelgas generales habían conformado el relato de lo que ellos denominaban   luchas compartidas . Luchas vecinales, contra la guerra, por los derechos sociales, por la lengua... han dibujado la fisonomía de un país con una sociedad civil fuerte y muy movilizada. La huelga de los tranvías, " Volem bisbes catalans ", los derechos de las mujeres a abortar, " Volem l’Estatut ", el movimiento para abolir la mili, el " No a la Guerra " o " Lo riu és vida " son lemas y reivindicaciones que explican nuestro país. Pero sobre todo han sido claves para el progreso nacional y social. Ahora es el momento de ver estas luchas compartidas no como realidades segmentadas, sino como un todo, como la posibilidad de salir adelante socialmente y como país. Tenemos mucha gente enfadada. Personas que quizás no comparten el proyecto independentista y tampoco el unionista, per

Una constant durant aquest període políticament incert anomenat procés rau en el fet que cada cop que l’independentisme experimenta un suposat fracàs o un moment de confusió la conseqüència acaba essent una “sobrerreacció” unionista que, lluny de donar-los la victòria definitiva, ajuda a refer ponts sobiranistes i a un retorn a una unitat malauradament no massa duradora. Es veié durant el conjunt de successos del mes d’octubre, amb l’aplicació del 155 o amb els empresonaments que, amb entrades i sortides, s’han anat produint fins a la mateixa data d’avui. Ara, detingut Puigdemont i sigui quin sigui el seu destí judicial, des de la volguda llibertat fins la indesitjable presó espanyola,   veurem si l’independentisme resta entossudit a fer reeixir el somni de la independència en forma de república . Els grans pobles es creixen davant les adversitats i ara no és moment de vacil·lar, és moment d’avançar com no es feu el proppassat i tristament recordat mes d’octubre. Puigdemont

                                                                              Últimamente la represión del Gobierno Español está en aumento, por ejemplo, han anunciado que ahora quieren tocar la escuela catalana, modelo lingüístico, con la nota media de castellano más alta en España. Es normal que muchos tengamos los nervios a flor de piel, con preguntas como, porque no invisten ya a Puigdemont, a que esperamos para desobedecer, o porque ERC no hace caso a JxCAT y la CUP. La verdad, es que ahora, ante tanta represión es momento de jugar con más cabeza que nunca, me explico, todos sabemos que pongan a quien pongan de presidente de Catalunya, el Gobierno Español lo inhabilitará, ya que no quieren que la República Catalana se haga efectiva. Por eso, es importante jugar bien las cartas que tenemos, es decir, el 21D ganamos unas elecciones impuestas por el Gobierno de Mariano Rajoy, esto de cara a Europa y otros países, les hace mucho daño, ya que les volvimos a ganar en las urn

                                                                                      El procés d’aprimament de la democràcia espanyola és de manual. L’únic que, dins tot aquest procés, se’ns presenta com un interrogant és quan la Unió Europea dirà prou. En algun moment passarà, però no sabem quan. De moment, ja han deixat que el Regne d’Espanya anàs molt més enllà del que alguns, ingènuament, fa només uns mesos, hauríem cregut. Què s’ha fet, des dels òrgans de poder espanyols per carregar-se la democràcia? Vegem-ne alguns passos: Primer:  anar bandejant el poder dels diputats i augmentant el dels no electes. La cosa és ben senzilla. A les democràcies que funcionen com toca els diputats són inviolables, no poden ser jutjats i no poden ser portats a la presó sense l’autorització del parlament del qual formen part. Si un jutge pot imputar un diputat, jutjar-lo i empresonar-lo (o, fins i tot, empresonar-lo sense haver-lo jutjat) és que el sistema polític en qüestió p

Els catalans hem acceptat unes noves eleccions per a demostrar a tot el mon que estàvem en contra d’un cop d’estat provocat per l’estat espanyol i, concretament, pels partits PP, PSOE i Cs. Des de 2014 vam iniciar el procés per a obtenir la independència del nostre país i poder mantenir la nostra dignitat com a poble i les cobertures socials, quelcom que es evident que es perdrà seguint a Espanya. Des de llavors hem confiat amb les partits polítics que defenseu aquest pas important en la nostra història, deixant molt clar que ARA NO TOQUEN ELS INTERESSOS PERSONALS, NI DE PARTIT, SINO EL PAÍS. S’ha perdut un temps important on vau confiar en el seny de l’estat espanyol, sense tenir en compte la historia d’Espanya, acostumada a comportar-se de forma imperialista i només claudicant quan està perduda. Potser molts hauríem caigut també en el parany. No vau preparar un pla B, per si aquesta opció no prosperava perquè els partits unionistes espanyols posaven per davant els seus