carrostia

No tindrà treva ni dies de gràcia. N'és ben conscient.   El deteriorament polític i social és de tal magnitud que no n'hi ha prou amb el cop d'efecte de conquerir la Moncloa contra pronòstic. Els gestos immediats no són una concessió, són una necessitat d'un nou govern que té per davant el gran repte de revertir el resultat de les negligències i la ineptitud política dels seus antecessors. L'aixecament de la intervenció de les finances de la Generalitat és un primer acte de justícia. S'ha de reconèixer la valentia de Pedro Sánchez d'encarar el retorn de la clau  de la caixa catalana en la primera reunió del consell de ministres tenint en compte que PP i Ciutadans estan impacients per assenyalar-lo com a còmplice de l'independentisme. Però no pot oblidar que si és president d'Espanya ho és gràcies al vot de Podem, els sobiranistes catalans i els nacionalistes bascos. Tampoc pot oblidar que tots ells no han donat suport al projecte dels

És impossible no admetre, des de l'independentisme , que cal veure en què es tradueix aquest canvi d'interlocutors a Madrid. A Macià no li van faltar interlocutors, no li va faltar un Pacte de Sant Sebastià, i en canvi nosaltres ens hem trobat un mur. Bé: cal afegir que després les esquerres espanyoles van demostrar els seus límits, allò d'Azaña dient " prefiero a Franco antes que ver descuartizar España ", però com a mínim ja s'havia pogut parlar d'autonomia i de república i de reformes. Això ara l'any 2018, ens ha arribat a posteriori. Veurem què ens du el govern Sánchez. Puix que parla castellà, vejam què diu. Crec que ens hem de concentrar molt més en què volem nosaltres : el problema no és que ara s'obrin vies de negociació, que ja ho veurem. El problema és que ja abans de l'1 d'octubre hi havia independentistes que ja s'havien rendit d'antuvi. El problema de fons de tot el que vostès veuran aquests dies din

És evident que la insubmissió catalana ha fet enrabiar la fera del nacionalisme espanyol. Hi ha qui diu fins i tot que l’ha despertat, insinuant amb més o menys subtilesa o mala intenció una certa culpabilitat col·lectiva... Ho veieu?   Si no haguéssiu tibat tant la corda, no hauríeu provocat aquesta reacció furiosa.   Heu anat massa lluny i ara la bèstia, que estava endormiscada i només clavava alguna urpada de tant en tant, està fora de control.  Tanmateix, no ens deixem enganyar:  la mutació independentista del catalanisme no ha despertat cap fera adormida . En absolut. L’ha emprenyat i enfurismat, sí. L’ha ofès, l’ha indignat, sens dubte. Li ha fet notar que estava en perill, evidentment. Però no l’ha despertat. El primer que la va despertar i li va dir que era atractiva i moderna va ser Felipe González: la fera se sentia lletja després de les «antiestètiques» dècades d’una dictadura tan cruel com tronada. Necessitava sentir-se estimada. I González va ser l’

Amb un sistema judicial en escac per l’arbitrarietat amb què aplica el codi penal   – la sentencia de la Manada   i els presos polítics són tema de discussió internacional-, amb una opinió pública i uns mitjans de comunicació, fora del Matrix madrileny, majoritàriament astorats per l’absència de diàleg i l’abundància de porres, i amb uns líders de la UE obligats a fer cada vegada més contorsions per justificar la   repressió policial,   judicial i política en nom de la unitat d’Espanya,   el règim del 78 es troba a les portes d’una crisi d’Estat sense precedents d’ençà de la Transició.   S’apropa el dia en què la   justícia alemanya   emetrà un veredicte final sobre el president Puigdemont.   Si tot va com preveu el seu equip d’advocats i queda lliure, Espanya haurà fet un ridícul judicial internacional enviant euro-ordres amb delictes falsos i espionatges propis de 'Mortadelo y Filemón'. Però el pitjor de tot és que, havent promès als seus súbdits una peça de caça maj

Europa no ens fa cas Europa no mou un dit Això és un club d'estats Europa mira sempre cap a una altra banda Espanya té encara molt poder a la UE Pataplaf. Osti, quin mal! Què ha passat? Avui: Clatellada d'Amnistia Internacional i Tribunal Europeu Drets Humans Segur? Llegeix: Primer els titulars, i després t'aconsello que llegeixis la lletra petita: Tribunal Europeu de Drets Humans: "Condena a España por imponer cárcel a dos jóvenes que quemaron fotos de los reyes". AI: "Amnistía pide derogar el delito de enaltecimiento del terrorismo" "Se está usando para reprimir". Amnistia Internacional publica un informe en el que carga duramente contra el uso por parte de las autoridades españolas del artículo 578 del Código Penal para "reprimir las expresiones de índole política" I ara escriu 100 vegades: Europa no ens fa cas Europa... Fa temps que alguns advertim que hi ha moviments a Europa. La sentència del TE

La censura és una de les formes elementals de la repressió. És repressió. La llibertat d'expressió de cadascú té molt pocs límits, que tenen a veure amb els drets i llibertats dels altres . Quan, en un entorn de respecte democràtic, algú considera que aquests límits s'han traspassat i que s'han vulnerat drets i llibertats fonamentals pot utilitzar la rèplica i la crítica, que són eines més prudents i més eficaces que no pas imposar arbitràriament els propis preceptes als altres. La censura, per això, és sempre conservadora i reaccionària ; l'apliqui qui l'apliqui, la imposi qui la imposi. El poder autoritari, el poder que aspira a dominar i està acostumat a recórrer a la violència, tem la cultura –l'espai de les expressions lliures per excel·lència- en totes les seves manifestacions. La censura, per això, sol ser el principal mecanisme de repressió d'aquella mena poder sobre la cultura. La censura és també un símptoma inequívoc de la incomo

L'exili polític d'Anna Gabriel a Ginebra ha estat una jugada inesperada  a Madrid, que veu com els fronts internacionals del conflicte amb Catalunya es multipliquen i posen en dificultats l'estratègia de l'Estat per liquidar l'independentisme: segons va deixar anar amb suficiència d'un alt magistrat entre amics, l'afer català "es resoldrà als jutjats". L'Estat havia dissenyat una causa general que seria implacable  contra els caps visibles del moviment sobiranista català, tot creient –erròniament, com s'ha demostrat a bastament– que morta la bèstia, mort el verí. Per això el pla passa per bastir un relat mínimament creïble,  tasca que amb penes i treballs fa la Guàrdia Civil, amb informes de "baix nivell intel·lectual". Es presenta l'evolució del procés com una rebel·lió violenta impulsada per un grup de líders que actuaven com una organització criminal. No hi ha base fàctica ni legal, però això no importa. El probl

Espanya mantindrà durant molt de temps la repressió política, judicial i policial.  Més encara quan ha constatat que, per la via democràtica, no pot derrotar el republicanisme. De fet, Espanya només ha governat a Catalunya per la força militar, o com ara, vulnerant les seves pròpies regles del joc constitucional. Mai amb la legitimitat del poble. Per contra, la nació catalana s’ha fet forta a base de resistència pacífica i de solidaritat amb els successius líders polítics que han estat víctimes de la repressió castellana  en intentar defensar la nació. Assassinats, perseguits, forçats a l’exili. Per aquesta raó, Carles Puigdemont és el trofeu de caça major del règim del 78.  No en té prou amb diversos presos polítics, l’espoli patrimonial de dirigents independentistes o l’amenaça d’incórrer en penes de presó equiparables a les d’un assassí contra qualsevol que gosi qüestionar democràticament la unitat d’Espanya.  Espanya vol aïllar Catalunya, trencar la legitimitat de les se

ATENCIÓ: La condició de la Unió Europea per reconèixer la República Catalana a partir del 21D .   Ara i molt important, la UE ha posat una condició per reconèixer la República Catalana i l’hem de conèixer tots: Varis eurodiputats demanen explicacions dins EU moviments tàctics per garantir la sobirania de l’UE. El 21D com tots sabeu,és un pleisbicit, manat per Europa al Govern d’Espanya, sobre la realitat de lindependentisme a Catalunya. Si els partits Independentistes guan en les eleccions amb una majoria qualificada,el reconeixement Europeu està garantit i ràpid. És evident que les negociacions mai són davant una TV, ni públiques, però la realitat dels fets s’imposa, la República Catalana ha estat declarada i signada pels alts mandataris del poble català, en seu extraparlamentària seguint tractats internacionals, en seu annex al Parlament. Tota la desinformació que si s’ha publicat o No publicat, és desinformació del Règim del 78 per desmoralitzar l’Indèpendencia. Dintr