carrostia

Senyor: Vivim en una democràcia monàrquica, lluny de les monarquies feudals. Em sem bla que és possible que un ciutadà normal es proposi donar un consell o fins i tot una lliçó al rei, de la mateixa manera que ho fan els periodistes cada dia en relació amb el president del govern, el president de la Generalitat, o un jutge del Tribunal Suprem. Sempre, és clar, que el llenguatge sigui correcte i respectuós, que és el que utilitzaré ara. Abans que res i en forma de pròleg, voldria recordar-vos que, fins fa 150 anys, els vostres antecessors es deien rei o reina de “les Espanyes”, en plural. Aquest títol s’havia utilitzat quan Portugal formava part d’un sol regne peninsular. Portugal va guanyar la guerra contra Castella i se’n va anar. Catalunya la va perdre i es va quedar. Me’n vaig al terreny econòmic, que és el meu. En poc temps heu perdut la simpatia de molt catalans. El vostre pare potser tenia molts defectes, però és trempat. Se’l tolerava per les seves febleses h

Aquests propers dies es compliran cent anys justos de l’inici d’un dels conflictes socials més importants que s’han viscut a Catalunya, un conflicte que ha passat a la història amb el nom de vaga de La Canadenca. Es va iniciar el 5 de febrer de 1919 a Barcelona i al llarg dels quaranta-quatre dies que va durar va paralitzar la ciutat i el 70% de tota la indústria catalana en una vaga que passaria a ser històrica. La guspira es va encendre quan, en les darreres setmanes del mes de gener del 1919, l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de la Barcelona Traction Light and Power, va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, la qual cosa implicava una disminució dels salaris. Els treballadors van demanar l’assessorament i suport del Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT, i aleshores la direcció de l’empresa va respondre-hi amb l’acomiadament de vuit dels treballadors afectats. Aquest és l’origen puntual i concret d’una pugna poster

El judici polític més important dels darrers anys tindrà lloc al Tribunal Suprem en unes setmanes,  un judici inversemblant a l’Europa democràtica però que asseurà a la banqueta dels acusats a una bona part del Govern legítim de Catalunya i als líders civils de dues de les organitzacions més importants del país com Òmnium i l’ANC. Avui mateix el diari del Grup Godó seguia explorant entre les diferències dels partits independentistes i, sobretot, entre Puigdemont i Junqueras.   La Vanguardia afirma que “els dos han suavitzat la seva relació, però només en les formes .”  És la seva manera de dividir i evitar que els independentistes tinguin un full de ruta únic.” En aquest sentit la capçalera afirma que Junqueras i Romeva volen el judici en castellà per evitar els traductors,  fins i tot el terrorista més salvatge té dret a expressar-se en la seva llengua i els catalans no hi tenim aquest dret.   El dret a parlar en català en el judici el tenen tots els presos polítics, renun

No es nada nuevo que la “democracia” española no está pasando por uno de sus mejores momentos, al menos si partimos de la base de que vivimos en una democracia, cosa que dudo desde hace un tiempo. Hace poco más de una década durante el “auge” económico europeo, la gente vivía mejor, o al menos eso creía, a base de hipotecas impagables, préstamos para viaje de novios-coche-casamiento unificados, todo esto a pagar en 40 años, realmente alguien pensaba que usaría el mismo coche 40 años? O después de unos años comprarían otro y pagarían dos al mismo tiempo? Todo esto forma parte de un todo, un todo ideológico, que además define muchos otros aspectos de una sociedad fácil de engañar. En aquella época la gente era feliz, o eso pensaban , supongo que creían que al fin la “justicia económica” había llegado a España, y que el esfuerzo de tantos años había dado sus frutos, que finalmente podrían hablar de igual a igual con sus hermanos europeos, al menos en lo que era poder adquisi

Tractant-se de Catalunya, un estava convençut que el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, com el seu càrrec indica, tindria com a funció nomenar a dit qui entrarà a l'administració per viure del procés, naturalment atenent al seu historial convergent, cognoms catalans i grandària del llaç a la solapa. I així és. Resulta, però, que entre les seves atribucions hi ha també la de recaptador de tributs/palanganer de l'expresident pròfug. Com que entre les qualitats que es demanaven per ostentar un càrrec tan específic destacava la d'ignorar què són la vergonya i la dignitat, l'home adequat era  Jordi Puigneró . I a fe que s'esforça per demostrar que no disposa d'una cosa ni de l'altra. Fa tot just quatre dies publicava un tuit demanant, quasi suplicant, als catalans, que aquests dies regalin a familiars i amics una inscripció al Consell de la República. «Una nova forma d'exercir la ciutadania ja és aquí», finalitzava cofoi el

El judici de l’1-O no hauria d’existir, però després de la violència policial, de les acusacions falses, del relat judicial fictici, de la instrucció parcial i injusta i, sobretot, després de l’any llarg de calvari per als presos i exiliats polítics i les seves famílies, no només cal veure’l com un fet inevitable sinó com un mal necessari per desemmascarar i denunciar fins a quin punt el búnquer politicojudicial espanyol ha manipulat l’estat de dret per perpetrar la seva venjança contra el moviment independentista català. És el que la consellera Artadi va definir fa pocs dies com “capgirar” per denunciar al món aquest “judici contra Catalunya”. La mobilització social jugarà un paper clau en aquesta estratègia, seguint el fil de les campanyes que durant l’últim any ja han denunciat el judici polític, l’abús de la presó preventiva o la vulneració dels drets dels acusats. El judici tindrà una repercussió internacional molt important i cal aprofitar aquesta finestra per visualitz

Últimamente nos tienen tan entretenidos con lo de los másters, lazos amarillos, Valle de los Caídos, Villarejo, Epi y Blas eran pareja gay, etc. que el 99.8% de los españoles no se ha enterado que el pasado 1 de Septiembre el BCE puso en marcha la bomba de relojería que va a condenar a la economía española a una bancarrota absoluta. Históricamente España siempre ha buscado a un chivo expiatorio a quien culpar de sus propios errores, sea el “contubernio judeo-masónico”, los rojos, la "pertinaz sequía", etc... y últimamente la culpa de todo la tiene la pérfida Europa protestante en forma de unos jueces alemanes nazis y otros jueces suizos y belgas que le tienen manía a España porque son unos calvinistas de mierda. Eso incluye a cierto abogado calvo llamado Boye que también es enemigo de España porque tiene el fastidioso hábito de hacer bien su trabajo. Los “imparciales e independientes” medios de comunicación españoles pronto van a iniciar un bombardeo mediático des