Dels "todòlegs"
Fa algun temps, mentre
esmorzava al club social del camp de golf Sant Joan (Sant Cugat), les meves
orelles van captar el timbre d'una veu coneguda i inconfusible.
Corresponia a Fernando San Agustín Farlete, expert
en seguretat i espionatge, convidat amb molta freqüència per Javier Sardá als
seus Crónicas Marcianas.
El vaig saludar, vaig
confraternitzar amb ell i vam iniciar una animada, fecunda i interessant
conversa. En un moment de la mateixa, li vaig preguntar per què no havia
utilitzat l'estirada i la popularitat que va aconseguir en Crónicas Marcianas
per participar en tertúlies de ràdio o de TV.
Em va confessar que havia
rebut moltes ofertes, però que les havia rebutjat totes per una simple raó: "Jo estic disposat a anar a qualsevol tertúlia, però només
per a parlar del que sé: seguretat i espionatge. De la resta de coses, sé poc o
no sé res ".
Aquesta
vivència personal m'ha portat a les esmentes l'humil "només sé que no sé
res" de Sòcrates i la resposta -plena de seny, de sentit
comú i també de modèstia- que José Saramago va donar a una periodista, uns mesos
abans de la seva mort.
Aquesta li va preguntar: "Mestre, després de la seva primera novel·la, va deixar
d'escriure durant 20 anys, per què?". Al que el autodidacta i savi premi
Nobel portuguès va respondre: "No tenia res a dir".
He portat a
col·lació aquestes dues anècdotes i la cita socràtica, per
contrastar-succintament amb el comportament d'aquesta fauna que pul·lula pels
mitjans de comunicació d'Espanya i als quals ha colonitzat.
En els meus textos, em sòl
referir a ella utilitzant el terme de "todòlegs".
Altres patidors i víctimes
d'aquesta plaga els han denominat amb noms diferents, pràcticament sinònims i
sempre vehiculant connotacions pejoratives. El meu amic Paül de
Bilbao els anomena "tolosas"; altres els
titllen de "tolosabe"; altres els anomenen "setciències";
altres parlen de "pitonissos", ... Que sais-je encore?
Com denoten
totes aquestes denominacions, els "todòlegs" constitueixen una raça
d'individus que presumeixen que saben de tot, que creuen que ho saben tot i que
opinen sobre tot (economia, política, art, energia nuclear, etc.) "any
time any where ".
Li claven la dent a
qualsevol tema, com si fossin especialistes, sent genuïns xarlatans de mercat.
Per exemple, no són pares,
però són els que més saben sobre com criar un fill; no tenen parella, però són
els que més coneixements tenen de festeig, de vida en comú o matrimoni; són
obesos, però no tenen empatx a donar consells sobre dietes i activitats
físiques; no distingeixen visualment el vi negre del blanc, però disserten
sobre els vins com si fossin consumats tastadors o "sommeliers".
Són agosarats, atrevits
-que és el propi dels indocumentats i ignorants- i una lliçó sobre el diví i
l'humà, sense tenir ni idea del que parlen o escriuen i, a més, ho fan sense
ruboritzar-se.
Aquests
"setciències" han plantat els seus reals i oficien en els mitjans de
comunicació (ràdio, TV, publicacions periòdiques), on juguen el paper de
"tertulians" o "columnistes", amb la pretensió de ser
creadors d'opinió.
Aquests són els "todòlegs per excel·lència". Pel seu comportament i
actituds, aquests tertulians-todòlegs s'han convertit les tertúlies o debats
radiofònics o televisius a "shows", que és el que dóna
"audiència", i no en fonts d'informació ni de formació.
Són els sofistes del segle
XXI.
I en aquest
circ modern, els todòlegs són, segons Raúl del Pozo,"gladiadors"
mediàtics, que han substituït la informació per l'opinió pura i dura i sense
fonament, en nom de l'espectacle.
Són productors de
"missatges fàctics", que no comuniquen ni vehiculen cap informació.
I, per produir aquests missatges sense contingut, interrompen els altres
todòlegs-tertulians per impedir-los expressar-se; i vociferen com descosits,
esgargamellant i oblidant aquell aforisme atribuït a Leonardo da Vinci, que resa així: "Qui de
veritat sap de què parla, no troba raons per aixecar la veu".
Per això, els todòlegs són
dignes epígons de Estentor, aquell
heroi de la mitologia grega, citat per Homer en la Ilíada, "que tenia veuassa de
bronze i cridava tant com cinquanta homes junts".
A més, els todòlegs
gaudeixen del do d'ubiqüitat: salten d'un debat / tertúlia a l'altre, d'un circ
mediàtic a l'altre i d'una gàbia mediàtica a una altra, ocupant o usurpant els
espais o les tribunes dels mitjans les 24h. del dia.
I no són contractats en
virtut de la seva capacitat per raonar, analitzar, discernir, i en
qualitat d'experts. Més aviat, ho són per la seva sectarisme, per la seva
capacitat per cridar i per agredir verbalment als altres, per rebentar
tertúlies, per provocar espectacle i ser "la veu del seu amo".
I si els
"todòlegs" són, al mateix temps, militants de qualsevol partit
polític o simples "companys de viatge", llavors arribem al
todòleg redomat: síntesi i quinta essència de l'ésser indocumentat,
sectari, irreflexiu, papagai i agent de la agitprop.
Els
"todòlegs" són com els "arbitristes" dels segles XVI-XVII:
aquells personatges que es dirigien al rei de torn per proposar-mesures i plans
absurds per fer front als problemes econòmics de la hisenda pública.
Com qualsevol plaga, la
dels todòlegs és un greu problema per a la societat espanyola actual.
Imitant aquest missatge
que pot llegir-se en els paquets de tabac, podria afirmar-se que els todòlegs
no perjudiquen seriosament la incultura dels ciutadans; més aviat, la augmenten
i la consoliden.
A més, la incontinència
verbal d'aquests personatges sembla donar la raó, d'una banda, a Albert Einstein, quan va
escriure: "Només hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa
humana i no tinc certesa sobre la primera"; i d'altra banda, a Santiago Ramón i Cajal, per al
qual "no han de preocupar-nos les arrugues de la cara, sinó les del
cervell".
Quin contrast amb Fernando San Agustín, José
Saramago i Sòcrates, exemples
i models de antitodòlegs!
On han quedat els
"intel·lectuals" o "savis" del passat o d'avui, que
posseïen o posseeixen una "auctoritas", socialment reconeguda, pels
seus coneixements, la seva independència, la seva valentia i la seva opinió
fonamentada?
Comentarios
Publicar un comentario