carrostia

                                          Ja hi ha resultats. Ja s’ha acabat una campanya electoral atípica i ja podem començar a caminar. Alguns diran que no s’ha parat mai, però jo penso que l’aturada ha estat tan greu que costarà engegar novament un vehicle anomenat Catalunya i que ha patit una gran destrossa. Sortosament, la gent és l’eix que li dona força i embranzida i, si no l’espatlla ningú, pot tornar a agafar el camí que vol la majoria. Encara no podem imaginar-nos un govern que porti les regnes. No faltaran entrebancs, tempestes i pals a les rodes, però no hi ha més remei que aixecar el cap de l’abeurador i mirar a la cara set milions i mig de catalans que esperen impacients que es comenci a pensar en ells.   És evident que no hi ha una única prioritat. La pandèmia ho ha alterat tot: l’economia, les relacions socials, la salut, la mobilitat… És difícil saber per on s’ha d’iniciar la reconstrucció d’un país fracturat en tots els sentits.   Caldrà molta prudència i sen

PSC i ERC estan obligats a entendre’s El 33 és el número maçònic per excel•lència. I aquest és el nombre d’escons que han obtingut tant el PSC, guanyador matemàtic i moral de les eleccions d’aquest 14-F, com ERC. La majoria del Parlament de Catalunya està en 68 diputats. Per tant, les dues forces que han quedat al capdavant en aquests comicis en sumen 66 i tenen la força suficient per pactar un Govern sòlid. En el Congrés dels Diputats, ERC ja forma part del bloc que va fer possible la investidura de Pedro Sánchez i que li garanteix l’estabilitat. Els ponts de diàleg i de negociació entre republicans i socialistes estan molt greixats des de fa mesos i, per tant, no és difícil que també es puguin posar d’acord per falcar la governabilitat de Catalunya. La situació d’inestabilitat institucional que patim a Catalunya des de fa més de vuit anys ha tingut un efecte demolidor sobre el teixit empresarial i econòmic del país. La pandèmia, que aquí ha provocat més de 20.000 morts, ha agreujat e

  Si se considera su lejanía desde Europa, desde Asia o incluso desde América del Norte, Manaos, la capital del Estado brasileño de Amazonas, se encuentra en el lugar más remoto posible. Sin embargo, la recientemente detectada variante 501Y.V3 del coronavirus ya ha sido identificada como una amenaza mundial, debido a que su aparición en una ciudad donde ya se habían infectado dos tercios de la población en la primavera del año 2020 sugiere que la inmunidad adquirida no ofrece protección contra dicha variante. Los científicos también contemplan la posibilidad de que la variante 501Y.V3 pueda hacer fracasar la eficacia de algunas de las vacunas existentes. Si bien las vacunas basadas en el ARN pueden modificarse rápidamente, el riesgo de ineficacia justo en el momento en el que la vacunación se está desplegado masivamente es extremadamente aterrador. Los virus, por supuesto, mutan todo el tiempo. Si bien muchas mutaciones son inocuas, aparecen con frecuencia otras mutaciones que son peli

Situats en l’any 21 del segle XXI, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha sintetitzat en dues paraules el programa independentista: “Amnistia i autodeterminació”. Amnistia per tal que els líders secessionistes que estan a la presó, expatriats, inhabilitats o encausats judicialment puguin recuperar la llibertat i els drets polítics de representació. Autodeterminació, amb l’objectiu d’assolir la convocatòria d’un referèndum binari, pactat o unilateral, com a mecanisme per  obtenir la segregació de Catalunya de l’Estat espanyol. Sembla mentida que, després de més de vuit anys de l’inici del procés independentista, encara estiguem en aquest punt. Jordi Cuixart i els que pensen com ell, demostren que no han entès res.  La Comissió Europea i el Parlament Europeu són totalment contraris al dret a l’autodeterminació de les regions, com és el cas de Catalunya. Per una raó òbvia: si s’obre aquesta porta, el projecte de construcció europea, que s’està vertebrant des de la fi de la II G

 "Y que el gobierno del pueblo, por el pueblo y para el pueblo, no desaparecerá de la Tierra."  Así concluyó Abraham Lincoln su famoso discurso de Gettysburg en 1863. Hace pocos dias, una horda de trumpistas asaltó el Capitolio, la sede del Congreso de los Estados Unidos.  Lincoln es el fundador del "Grand Old Party", el partido republicano, y también el presidente que mantuvo la Unidad de los Estados Unidos frente a la secesión de los estados sudistas. El miércoles pasado, los partidarios del último presidente republicano tomaban el Capitolio al asalto. Merece la pena recordar algunos hechos.  Efectivamente, los norteamericanos no eligen directamente al presidente de los Estados Unidos sino a 538 miembros del Colegio Electoral que son quienes eligen al presidente y al vicepresidente.  En función de la población de cada Estado se determinan el número de compromisarios que lo representan en este órgano. Casi todos los Estados funcionan por el sistema de que el ganado

 L'impacte de la pandèmia de la Covid-19 va més enllà de la salut i ha posat en qüestió estructures socials com el món laboral. La situació actual del mercat laboral no és únicament resultat del confinament, sinó que obeeix a dinàmiques de llarg termini, que han transformat les condicions del món del treball a través de canvis en l’especialització productiva del territori (fruit de la globalització i de les decisions de les elits econòmiques i polítiques) i en les formes d’organització de l’empresa i del treball.  Hi han impactat també les polítiques públiques laborals, així com la gestió macroeconòmica i financera, les polítiques industrials, educatives o migratòries. Potser un exemple ens ajuda a entendre-ho gràficament: hem passat de ser la fàbrica d’Europa a ser un gran centre d’atracció turística internacional.  Hem passat d’empreses integrades a empreses xarxa, de polítiques keynesianes a polítiques neoliberals.  La realitat sempre és molt més complexa que els eslògans; però,

Enmig d'una triple crisi ambiental, sanitària i econòmica, la humanitat haurà de decidir entre un capitalisme sense ànima o un nou model basat en l'economia plural. Un planeta devastat ambientalment, unes societats empobrides, unes economies que trontollen, unes saluts fracturades, un creixement al servei d’uns quants.  Una pandèmia, la Covid-19, que reflecteix les ombres d’un capitalisme global sense ànima, sense ètica, sense futur. Triple crisi —ambiental, sanitària, econòmica— ferint desigualment la humanitat, despullant-la de les fragilitats que es creien conjurades, com a mínim a Occident, i que l’aboca a decidir: cruïlla de camins. El primer camí és aquell representat, segons Walter Benjamin, per l’Huracà del Progrés que empeny l’Àngel de la Història: un capitalisme desbocat i amb les ales tan enredades que no pot aturar-se, malgrat les runes que deixa enrere, i que avui aposta per una solució tecnològica i verda per seguir acumulant a partir de les seves contradiccions s