carrostia

                                                                              Concretament, l'article 408: Omissió del deure d'impedir o perseguir delictes El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha ordenat la detenció i posada a disposició judicial de l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, després que aquesta no hagi comparegut a la citació que tenia aquest dimecres per declarar com a investigada en el procés contra els líders independentistes. El jutge dicta l’ordre de detenció a l’Estat, però encara no fa el pas d’emetre una ordre internacional com li demanava la Fiscalia, l’Advocat de l’Estat i també l’acusació popular de VOX, que volien que obrís ja la via d’una possible extradició. El fet que Llarena no hagi emès l'ordre internacional (en aquest cas no és una euroordre perquè Suïssa no és membre de l'UE) i que, a més, la Fiscalia no hagi recorregut la decisió, han portat a l'advocat Gonzalo Boye, que també és professor de dret processal penal, a

                                                                          Quan als buròcrates de Brussel·les els critiques el dèficit democràtic de la Unió Europea, no s’ho agafen bé. No els agrada. I sovint et diuen que ells són “administració” i no govern. Però els buròcrates de Brussel·les, a més de gestionar, manen, i molt a pesar seu també són govern. Un govern no votat i que no passa controls democràtics perquè el Parlament Europeu és un parlament amb poquíssimes atribucions malgrat la magnificència que l’envolta. I és així com hem d’entendre avui la UE. Estic segur que no és pas com molts somniàvem quan ens pensàvem que aniríem cap a una confederació d’estats, però les resistències nacionalistes han fet d’aquest projecte una cosa estranya en què els màxims responsables són el resultat d’un consens que no és res més que un intercanvi de favors i d’interessos. Totes les peripècies que ha seguit el nomenament de Luis de Guindos a vicepresident del BCE són un exemp

Resulta, en verdad, curioso que todo lo que José María Pemán escribió en ABC hace cincuenta años sobre el catalán siga siendo tan certero: «Me encuentro –¡otra vez!– el problema del idioma catalán revivido con ocasión de la enseñanza en las escuelas. Pienso que el primer problema del catalán como idioma es calificarlo como "problema". En este caso, como en otros muchos, el problema es el modo de manipular una cosa que en sí misma no lo es. El catalán, en sí, no es un problema: es una evidencia. Lo que ocurre es que las evidencias cobran fisonomía contorsionada de problema cuando son manejadas por los políticos, ¡que esos sí que son un problema!». Es altamente irresponsable hacer creer a los españoles que enseñar en lengua catalana equivale a «adoctrinar». Se puede adoctrinar en cualquier idioma; en castellano, por ejemplo, se está adoctrinando (y corrompiendo) a nuestros hijos de las formas más puercas y miserables sin que nos inmutemos. El catalán

Declaració de febrer 2018 En pocs mesos han passat un reguitzell de fets que ens permeten establir certes tesis sobre què és el que cal tenir en compte a l’hora d’elaborar una estratègia que faci possible bastir la República catalana independent. La primera fa referència al   marc en què desenvoluparà la seva activitat el govern català: a)   L’estat espanyol actuarà cada vegada amb més intensitat com a poder ocupant   i incrementarà la repressió. Suposant que es formés un govern i que es derogués l’article 155, aquest serà substituït per l’accentuació del control de les finances de la Generalitat que impossibilitarà qualsevol política social, i l’ús i abús reiterat dels recursos al Tribunal Constitucional que afectarà l’activitat legislativa del Parlament i una persecució penal sistemàtica i perversa de ciutadans i polítics que seran presos com a ostatges. b)   Tots i cada un dels ciutadans de Catalunya, patiran les conseqüències de l’ocupació   en tots els camps de la s

                                                                                   A raíz del conflicto catalán, que continúa sobredeterminando el escenario político español , va deslizándose una sospecha creciente generalizada sobre algunas organizaciones, colectivos, dirigentes, o profesionales críticos o contrarios al 155. El foco, primero, de momento, se ha puesto exclusivamente en Cataluña, después podría ampliarse al resto de España. Es un proceso imperceptible que corre el riesgo de llevarnos al opresivo ambiente tan bien descrito en la película  “La vida de los otros”; sobre aquella cotidianidad de la desaparecida República Democrática Alemana, latía en los sótanos la sombra de la represión. Y por eso, al calor de las investigaciones judiciales sobre el “procés”, dirigidas por el magistrado Pablo Llerena, se suscitan filtraciones u opiniones  de lo que cabría empezar a denominar la Stasi del 155. Ahora mismo la rueda de la sospecha se detiene sobre el productor au

                                                                              Últimamente la represión del Gobierno Español está en aumento, por ejemplo, han anunciado que ahora quieren tocar la escuela catalana, modelo lingüístico, con la nota media de castellano más alta en España. Es normal que muchos tengamos los nervios a flor de piel, con preguntas como, porque no invisten ya a Puigdemont, a que esperamos para desobedecer, o porque ERC no hace caso a JxCAT y la CUP. La verdad, es que ahora, ante tanta represión es momento de jugar con más cabeza que nunca, me explico, todos sabemos que pongan a quien pongan de presidente de Catalunya, el Gobierno Español lo inhabilitará, ya que no quieren que la República Catalana se haga efectiva. Por eso, es importante jugar bien las cartas que tenemos, es decir, el 21D ganamos unas elecciones impuestas por el Gobierno de Mariano Rajoy, esto de cara a Europa y otros países, les hace mucho daño, ya que les volvimos a ganar en las urn

                                                                        Si haguéssim de fer una cronologia de totes les vegades que l'escola catalana ha estat en el punt de mira de l'extrema dreta espanyolista i de les seves corretges de transmissió en els estructures de dominació de l'Estat espanyol (Ciudadanos, PP i PSOE) segurament hauríem de fer un llibre, o una enciclopèdia. Si féssim recull dels cops que l'escola pública ha estat en el punt de mira de la dreta d'aquí, passaria exactament el mateix... Però aquestes no són les intencions d'aquest article i no només per l'extensió o la mida. Sí que pretenc inventariar bona part del que està passant a Catalunya en els darrers mesos al voltant de l'ensenyament en aquest procés de creació de la República. La intenció d'aquest article, dons, és intentar fer una cronologia aproximativa a l'intent de destrucció de l'escola catalana -i sobretot la pública- des de les elits dominants