carrostia

Un cop els candidats electes el passat 21 de desembre hagin pres possessió de les seves actes, el Parlament passarà a triar un Govern. La investidura del president podrà fer-se per via telemàtica, atès que no hi ha norma que ho prohibeixi. El govern espanyol, l'oposició unionista (Cs, socialistes i populars), els mitjans de comunicació, l'IBEX-35, que formen el mateix front reaccionari del bloc del 155 (B155) ho neguen. Els tertulians que tenen en nòmina també ho neguen.  Igualment ho neguen els lletrats del Parlament . Però la decisió ha de prendre-la el mateix Parlament en ús de la seva sobirania, no vinculat per cap de les instàncies anteriors. I és perfectament legítim i legal que el Parlament decideixi procedir a la investidura telemàtica del president Puigdemont. Si tal cosa es produeix, Mariano punt Rajoy avisa que ho impedirà a través dels poders de l'article 155, que seguirà en vigor.  Preveu tals poders l'article en qüestió? En absolut.  Llavors, per

La elección de la Mesa del Parlament catalán, vista en directo, tiene de los nervios a la españolidad. Que el hermano de Pascual Maragall, presidente de edad de la sesión, no haya utilizado el castellano para nada, que los escaños de los encarcelados y exiliados hayan estado cubiertos por el símbolo amarillo, que el independentismo presida el Parlament catalán tras creer que las elecciones lo iban a cambiar todo, que hayan terminado con Els Segadors cantado por todos menos por Ciudadanos, que la antigua presidente Forcadell le haya entregado al nuevo president Roger Torrent la carta del último president en el exilio, les confunde y les irrita porque nunca han entendido nada y además, no quieren entender nada. Y no saben qué hacer más que apelar a la fuerza. Y es que se parte de la base de que España es Madrid y que es además castellana y que eso de las naciones, idiomas cooficiales y personalidad e identidad propia solo debe llegar al nivel de los “coros y danzas” del franquismo y

Onze setmanes d'article 155 i repressió deixen prou clar que l'estratègia de l'Estat és represaliar amb tal brutalitat que siguin els propis líders de l'independentisme els que, des de la presó o amb la llibertat i el domicili amenaçats, desmobilitzin l'amplíssima base social de l'independentisme.  Busquen una derrota tan humiliant que els ciutadans acabin menyspreant la feblesa personal dels seus representants o que, com a mínim, se n'allunyin . Per això qualsevol declaració rectificatòria davant del jutge és esbombada immediatament, moltes vegades per destacar l'escarni que implica que ni tan sols serveixi de res. És una estratègia orientada a la por dels líders i al desistiment de les bases. Òbviament, no té res a veure amb els procediments habituals d'una democràcia, però  Madrid el que vol evitar, justament, és la negociació política que es derivaria del conflicte entre Catalunya i Espanya.  Així les coses, l'Estat busca intimidar una

Nos enseñaron con un entusiasmo muy sospechoso que los súbditos del Reino de España deberíamos estar orgullosos de haber dejado atrás una dictadura y haber construido una democracia ejemplar y etcétera. Pero nunca me sentí orgulloso, sabía perfectamente igual que cualquiera que tuviera uso de razón entonces que no era cierto. Franco murió en la cama luego de firmar sus últimas penas de muerte como rúbrica a la aplicación de la Ley de Sucesión y la instauración de una monarquía, para ello escogió y educó al nieto del que había sido rey Alfonso XIII de Borbón. Y se fueron ejecutando uno a uno todos los pasos previstos, el “atado y bien atado”, de acuerdo con los EE.UU. (Vernon Walters se encargó de ello a pie de obra) y la colaboración de Alemania Federal. Inicialmente estaba previsto la legalización únicamente del PSOE, arrebatado a los viejos republicanos en el exilio y tomado por un grupo de jóvenes sevillanos auspiciados por la socialdemocracia alemana pero la re

Des de la seva restauració -el 17 d'abril de 1931- fins ara, la Generalitat de Catalunya ha passat gairebé la meitat del temps a l'exili.  El Molt Honorable Josep Irla, per exemple, no va trepitjar mai Catalunya com a president i fins i tot les seves restes mortals van tardar trenta-tres anys a poder ser enterrades a Sant Feliu de Guíxols, el poble on va néixer . El seu successor, Josep Tarradellas, va passar gairebé tota la seva presidència a França, amenaçat per les autoritats espanyoles. Ara mateix,   la Generalitat porta dos mesos i mig escapçada i governada des de Madrid per persones que basen aquesta autoritat en la força, no pas en el sufragi dels catalans expressat al Parlament de Catalunya . Al contrari, els ciutadans d'aquest país han reiterat -en les pitjors condicions imaginables dins d'una democràcia formal- que volen ser governats pels representants polítics que el règim de Madrid manté empresonats o forçats a l'exili. Catalunya és una nac

Madrid està de celebració. I ja fa dies. Tants com de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya i de l’empresonament de líders i dirigents independentistes.   Els diaris de Madrid són un bon termòmetre per percebre com se sent l’Estat.   I ara se sent fort i guanyador. Ho demostren les darreres portades de la premsa espanyola i també les declaracions d’aquest divendres del portaveu del govern de Rajoy, Méndez de Vigo. Gran part de les seves energies està dirigida ara a fer befa de les declaracions de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Méndez de Vigo es vantava que el propi Jordi Sànchez havia reconegut davant el jutge que l’1-O va ser il·legal, i l’ABC titulava la portada d’aquest divendres amb la paraula “Desbandada” -amb fotos de Sànchez, Forn, Cuixart i Forcadell. Cal ser curt de mires. Però en això estan.   L’Estat no se n’adona de la irrellevància real que té el fet que els presos polítics diguin el que ca

1 Introducció ...................................................................................................... 2 2 Els valors de la causa independentista............................................................ 2 3 Antecedents .................................................................................................... 4 4 Objectius estratègics........................................................................................ 5 5 Línies d’actuació estratègica............................................................................ 7 5.1 El camí social................................................................................................ 8             La mobilització ciutadana......................................................................... 8                 L’apoderament i el lideratge de la ciutadania.......................................... 8              La majoria social..................................