carrostia

Aquesta és la quantitat de vots a favor de la independència en les eleccions del 21 de desembre passat. Majoria relativa electoral i absoluta parlamentària. Aquesta és  la roca contra la qual s'estavellen les agressions del nacionalisme espanyol en les seves múltiples varietats . Per això prefereixen ignorar-la, silenciar-la, com han fet els audaços artistes en la gala dels Goya; presentar-la a través dels seus mitjans servils com una conspiració d'un grapat de provincians, com ha fet el grapat de provincians ben pagats de Tabarnia; reduir-la al deliri d'un sol home a Brussel·les, com somia el deliri d'un home sol a La Moncloa, centre operatiu de la Gürtel.  Cada cop més agressiu, el nacionalisme espanyol en la seva forma de bloc del 155 (B155) és a dir, el govern, el PSOE, Ciutadans i el vergonyant suport de Podem, va donar un cop d'Estat per posar fi abrupte a l'independentisme català que ell mateix havia suscitat amb la seva política autoritària,

El primer escàndol amb repercussions econòmiques de les sentències del Tribunal Constitucional l’hem d’anar a buscar al desembre del 1983, quan va desestimar un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Grup Popular contra el decret llei d’expropiació de Rumasa de data 23 de febrer del 1983. Aquella sentència, si som capaços d’abstreure’ns del personatge José María Ruiz-Mateos, va ser un despropòsit tan gran que va fer remoure tots els fonaments econòmics i de dret del país per la por que generava la manca de seguretat jurídica. Malgrat aquesta expropiació, pròpia d’un acte totalment autoritari, el govern de Felipe González va pressionar al màxim el TC perquè sentenciés a favor de l’expropiació. La sentència es va fer amb sis magistrats a favor i sis en contra, i només pel vot de qualitat del president Manuel García Pelayo es va decidir la constitucionalitat. L’escàndol va ser tan gran que el president del TC va marxar a l’Argentina, on va morir. El grup Rumasa va ser un

Hemos vuelto a caer: la maniobra de distracción del PP para que no hablemos de la Gürtel ha funcionado. Les estaba estallando el juicio en la cara y salió a todo correr la vicepresidenta a contarnos que habían consultado al Consejo de Estado si podían impugnar preventivamente la investidura de Puigdemont. El Gobierno convertido en la brigada Precrimen de   Minority Report . Lo siguiente es detenerte por los delitos que podrías cometer. El estado policial era y es esto. Como el Consejo de Estado, en buena lógica, les mandó a paseo, fueron a lloriquearle al Constitucional, que también rechazó el recurso, pero que se sacó de la manga una resolución en la que obliga a Puigdemont a pedir la autorización judicial para ser investido. Por no dejar a Rajoy con el culo totalmente al aire, el alto tribunal se ha inventado una vía “que nadie le había pedido, que legalmente no puede acordar y que carece de sentido jurídico”, en palabras del ex letrado del TC, Joaquín Urias. El Consti

"Se li podria preguntar a la Junta Electoral si encara s’és a temps de presentar un programa només basat en aplicar allò que s’ha carregat el Constitucional i el 155. Es tracta, només, de no presentar-ho amb paper de color groc " Aquests dies les formacions polítiques tenen problemes per concretar el seu programa electoral. I en realitat tenen molt fàcil la resposta si es queden en blanc a algun debat:  Només es tracta d’agafar les sentències del Tribunal Constitucional dels últims anys així com les mesures preses en nom del 155 i revertir-les: el resultat és un magnífic programa electoral digne d’un país molt avançat socialment. Algú s’imagina un partit polític que el 21 de desembre es presentés amb la promesa de cobrar un impost als bancs per a grans fortunes dipositades? O de promoure una llei que protegeixi els ciutadans que han estat estafats per hipoteques o preferents? Aquests són només dos dels trenta exemples de mesures ja aprovades fa temps pel Parlam

En una democràcia avançada tant Lamela com Maza podrien ser jutjats per prevaricació, segons sosté Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política, en el seu art icle “Estat de dret, eleccions, Brussel.les” 1. ESTAT DE DRET SOSCAVAT. Molts ciutadans europeus i americans assisteixen estupefactes aquests dies a uns comportaments de les institucions espanyoles que els llibres de text associen a estats no democràtics. Dreta reaccionària, monarquia autoritària, cultura política dictatorial... Els noms i adjectius referits a l’estat espanyol tendeixen a esgotar-se aquests dies en bona part dels mitjans de comunicació internacionals. I tot això es dona en el si d’una Unió Europea cansada, malalta, moralment decepcionant. En el front judicial, les actuacions de la fiscalia i de l’Audiència Nacional passaran als annals de les facultats universitàries com a exemples de comportaments que qualsevol estat de dret ha d’evitar. D’una banda, la “rebel·lió” no ha estat mai un delicte que s’hagi de

La aprobación en el Parlament de Catalunya de la ley para convocar un referéndum el próximo 1 de octubre, con el fin de que la ciudadanía decida si Catalunya ha de convertirse o no en un estado independiente, y de la Ley de Transitoriedad, que regula la transición hacia la nueva república catalana, constituye un hito histórico-político que sitúa claramente el proceso impulsado en Cataluña en favor del “derecho a decidir” en un punto de no-retorno. Que el Gobierno de Mariano Rajoy asocie la convocatoria con un “acto ilegal” o un “golpe a la democracia” y responda, en “su línea”, con coacciones y represión no hace más que reforzar, en la práctica, la irreversibilidad del proceso. La clave de la actual movilización en pro del referendum está en la impugnación en 2010 por el Tribunal Constitucional, a instancias del Partido Popular, del Estatuto de Catalunya de 2006, aprobado por los parlamentos catalán y español y refrendado por el 74% de los votantes de Catalunya. Esta sentencia impli

¿Es legal colocar cámaras de video-vigilancia?             Desde hace años, la tecnología nos ha permitido la instalación de sistemas de videovigilancia en nuestras empresas.             Esta práctica, cada vez más extendida permite que se puedan obtener imágenes del entorno del trabajo y también del equipo humano que trabaja en la empresa.  La instalación de cámaras de vigilancia en las empresas para el control de los empleados (control de horarios de entrada y salida, controles de calidad, desempeño de sus funciones etc.) es una práctica que no cuenta con una legislación clara en casi ningún país europeo.             En principio, sí se pueden usar cámaras de vigilancia tanto fijas como móviles, pero hay límites que se establecen en la propia LOPD  (Ley Orgánica de Protección de Datos).             Dentro de la empresa privada podemos distinguir distintos fines para la utilización de cámaras de videovigilancia con  motivo de ganar en seguridad y protección  de instala