carrostia

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha ignorat la resolució de l’ONU que demanava mesures cautelars per permetre que Jordi Sànchez pugui sotmetre’s a la investidura al Parlament de Catalunya. Què significa això? Vàries coses: L’Honorable Sr Puigdemont torna a tenir el control de la política catalana Llarena deixa M. Rajoy sense pressupostos definitivament i amb la patata calenta de Cristina Cifuentes damunt la taula. De fet, aquesta ja ha dit que "solo dimitiré si me lo pide Rajoy". Guerra interna! La decisió de no permetre la investidura de Sànchez suposo donar ales al relat de l'independentisme a Europa: mireu què ens estan fent! -Llarena s'està carregant govern del PP i no descarto eleccions generals de cara a l'estiu (no oblideu sentència Gürtel 1999-2005 en breu) El president del Parlament, S r .Roger Torrent ha expressat la seva intenció d'apel·lar a organismes internacionals si finalment el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llaren

Les paraules van carregades d'intencions, de valors i de posicionaments.   Des de temps immemorials que tenen sentits no unívocs, obertes a múltiples interpretacions segons qui les diu, quan i en quin context. Els darrers mesos, però, a l'estat espanyol hi ha paraules que arriben a les més altes cotes de misèria depenent de l'emissor. És el cas de "legalitat" o de "censura", ultratjades fins a crear un discurs paral·lel proper al deliri i a l'abominació. Sobretot, però, és el cas de la paraula "violència". La posada en llibertat de Puigdemont ha estat un cop duríssim per l'estat espanyol,   sobretot perquè   desmunta l'acusació de rebel·lió de Llarena , responsable de portar als límits de la fabulació els fets que ha passat a Catalunya des del darrer mes de setembre, adjectivant de manera malèvola, detenint amb criteris esbiaixats, acusant forassenyadament, buscant atacs on només hi ha hagut digníssima defensa, posant par

E L pasado 3 de octubre, un fiscal de Barcelona, de nombre Juan Carlos Padín, rechazó abrir diligencias por las brutales cargas policiales con que el Gobierno de España intentó impedir el referéndum convocado el 1 de octubre en Catalunya. La actuación de las fuerzas de seguridad, que fue unánimemente criticada en toda Europa, no fue a juicio del tal Padín un ejercicio violento ni alteró la normal convivencia ciudadana porque solo se produjeron en aquellos incidentes 884 heridos. En consecuencia, el impacto sobre la población que se movilizó para votar fue solo del 0,0037%. Entre las víctimas, solo uno padeció lesiones graves por lo que en su caso la violencia policial extrema solo afecto al 0,000042% de los votantes. Esta sucesión de majaderías, que figuran para vergüenza de su autor en un documento oficial, se produce en el mismo país en el que el reiteradamente presentado como “fino jurista” Pablo Llarena, analizando inexistentes manifestaciones de violencia que han produc

El Juez Llarena ha dictado auto de procesamiento sin siquiera haber transformado la causa en Sumario Ordinario...se está reescribiendo la Ley de Enjuiciamiento Criminal. Trámites procesales per saltum...una nueva forma de entender lo que es el debido proceso Antes de citar, para notificar el auto de procesamiento, dictó un auto abriendo una pieza separada secreta...debemos asumir que lo que allí se investiga no formará parte del auto de procesamiento ¿O pretende procesar manteniendo parte de las actuaciones secretas? Cuando retiró la Euro Orden de las personas que viven en Bélgica argumentó que era, entre otras cosas, para evitar procesamientos diferenciados...ahora procesa y sigue, en paralelo, una investigación secreta que llevará a enjuiciamientos diferenciados Pero junto con notificar el auto de procesamiento, se cita a comparecencia del artículo 505 de la LECrim...comparecencia para decidir sobre la situación personal de los procesados ¿Quién ha pedido dicha comparece

Demà divendres farà cinc mesos que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són a la presó per les seves conviccions polítiques i per haver col·laborat a fer que el referèndum de l’1-O fos un èxit. L’Estat els manté a la presó, però, sota l’acusació de rebel·lió tot i que, segons el mateix Codi Penal espanyol, aquest delicte només es produeix si hi ha violència. I aquesta és la clau d’aquesta vergonya a l’Europa del segle XXI, que els dos jutges que han avalat aquesta actuació, Carmen Lamela, de l’Audiencia Nacional, i Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, defensen que hi va haver violència el dia 20 de setembre en la protesta, pacífica, contra les detencions dels dirigents de la Generalitat que preparaven el referèndum. En els atestats de la Guàrdia Civil es parla, fins i tot, de violència en els actes de les darreres diades organitzades, de forma exemplar, per les entitats que tots dos presidien, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana Tot plegat kafkià, però ben en línia de l

A molts demòcrates d’aquí i d’allà els incomoda reconèixer-ho, perquè fer-ho implica afrontar coses que no volen afrontar, però  estem en un procés d’il·legalització de facto de l’expressió majoritària del catalanisme , que és l’independentisme. Sense necessitat d’aplicar la llei de partits, l’estat li està aplicant a l’independentisme català una camisa de força legal amb la voluntat declarada de suspendre els drets polítics de dos milions de ciutadans. Començant, és clar, pels presos: la pura realitat és que si en comptes de perseguir la independència per vies pacífiques, li haguessin engegat un tret al clatell a algú, s’enfrontarien a les mateixes peticions de pena en anys de presó. No sé si tots plegats som conscients de la gravetat d’aquesta equiparació de facto entre la lluita política pacífica i el terrorisme.  Desgraciadament no és l’únic exemple. Si el Parlament volgués investir un diputat del bloc monàrquic, ho podria fer demà mateix, això és un fet. I en canvi j

Hi ha coses que un magistrat del Tribunal Suprem no pot no saber. No pot desconèixer que Espanya és una monarquia parlamentària, que és una forma de democràcia parlamentària, i no pot desconèixer quina és la posició del Parlament en aquesta forma política. I aquest desconeixement és el que el jutge Pablo Llanera ha acreditat en la interlocutòria dictada ahir mitjançant la qual va decidir no permetre que Jordi Sànchez acudeixi a la investidura en la seva condició de candidat designat pel president del Parlament. La democràcia parlamentària descansa en dos principis: el primer és relatiu al fet que el poder resideix en el poble, del qual emanen els poders de l’Estat, i el segon és relatiu a la cadena a través de la qual aquesta legitimació democràtica es projecta en l’arquitectura constitucional, que es tradueix en el fet que només hi ha un òrgan que n’és portador de manera directa: el Parlament. El poder resideix en el poble, però institucionalment es projecta en el Parlament. “

A molts demòcrates d’aquí i d’allà els incomoda reconèixer-ho, perquè fer-ho implica afrontar coses que no volen afrontar, però  estem en un procés d’il·legalització de facto de l’expressió majoritària del catalanisme , que és l’independentisme. Sense necessitat d’aplicar la llei de partits, l’estat li està aplicant a l’independentisme català una camisa de força legal amb la voluntat declarada de suspendre els drets polítics de dos milions de ciutadans. Començant, és clar, pels presos: la pura realitat és que si en comptes de perseguir la independència per vies pacífiques, li haguessin engegat un tret al clatell a algú, s’enfrontarien a les mateixes peticions de pena en anys de presó. No sé si tots plegats som conscients de la gravetat d’aquesta equiparació de facto entre la lluita política pacífica i el terrorisme. Desgraciadament no és l’únic exemple. Si el Parlament volgués investir un diputat del bloc monàrquic, ho podria fer demà mateix, això és un fet. I en canvi ja porta

                                                                              Concretament, l'article 408: Omissió del deure d'impedir o perseguir delictes El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha ordenat la detenció i posada a disposició judicial de l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, després que aquesta no hagi comparegut a la citació que tenia aquest dimecres per declarar com a investigada en el procés contra els líders independentistes. El jutge dicta l’ordre de detenció a l’Estat, però encara no fa el pas d’emetre una ordre internacional com li demanava la Fiscalia, l’Advocat de l’Estat i també l’acusació popular de VOX, que volien que obrís ja la via d’una possible extradició. El fet que Llarena no hagi emès l'ordre internacional (en aquest cas no és una euroordre perquè Suïssa no és membre de l'UE) i que, a més, la Fiscalia no hagi recorregut la decisió, han portat a l'advocat Gonzalo Boye, que també és professor de dret processal penal, a