carrostia

E L pasado 3 de octubre, un fiscal de Barcelona, de nombre Juan Carlos Padín, rechazó abrir diligencias por las brutales cargas policiales con que el Gobierno de España intentó impedir el referéndum convocado el 1 de octubre en Catalunya. La actuación de las fuerzas de seguridad, que fue unánimemente criticada en toda Europa, no fue a juicio del tal Padín un ejercicio violento ni alteró la normal convivencia ciudadana porque solo se produjeron en aquellos incidentes 884 heridos. En consecuencia, el impacto sobre la población que se movilizó para votar fue solo del 0,0037%. Entre las víctimas, solo uno padeció lesiones graves por lo que en su caso la violencia policial extrema solo afecto al 0,000042% de los votantes. Esta sucesión de majaderías, que figuran para vergüenza de su autor en un documento oficial, se produce en el mismo país en el que el reiteradamente presentado como “fino jurista” Pablo Llarena, analizando inexistentes manifestaciones de violencia que han produc

President: aquesta carta que t’envio sortirà publicada, perquè ho he vist útil. Això de la llibertat, president, Carles, ja saps que no depèn de si et trobes en una presó. Ara mateix t’escric des de Barcelona, la capital d’un país que té anul·lat el seu autogovern i que està regit per una Constitució intocable, interpretable a conveniència d’una part, i per uns poders (també el judicial) que apliquen la llei amb criteris venjatius i discrecionals. I, tot i així, em sento una persona lliure. Per tant entendràs que et parli d’home lliure a home lliure, però amb el profund agraïment d’haver-me’n fet adonar. Ens has fet veure que havíem d’atrevir-nos-hi, a ser lliures. Que ho havíem de dir i creure’ns-ho, i actuar. Abans d’aquesta tardor, et vaig preguntar sobre el futur i et vaig demanar que em responguessis més com a Carles que com a President. Per no entrar en detalls, em vas respondre sobre la complexitat. El complicat que és tot, els equilibris difícils dins i fo

Prop d'una dècada de manifestacions-monstre, de victòries consecutives de l'independentisme a les urnes, d'hegemonia política i social, de projecció exterior dels Governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont i d'acció continuada del Diplocat i, al final...   Qui ha internacionalitzat de forma efectiva la qüestió catalana és l'Estat espanyol . De fet, el punt de no retorn exterior no han estat les agressions policials, salvatges, del dia del referèndum, com calculava -equivocadament- l'independentisme. Ni tampoc les demandes, en positiu, de més democràcia.  Madrid ha trepitjat la ratlla vermella quan ha exigit que els altres sistemes judicials europeus -als que ningú, internament, els qüestiona la independència- s'impliquin en una batuda general contra l'independentisme català .    Les represàlies embogides contra els líders polítics i socials del moviment han generat un corrent d'aprensió generalitzada bastant uniforme a tot Europa que,

Despres de molt rumiar-ho, tinc que dir que no tinc al MHP Puigdemont per un tonto. Penso que es molt inteligent i penso que : 1.- Ell sap perfectament que el CNI el segueix tot el temps. Les noticies diuen que es el CNI que ha avisat a Alemanya que entrava el MHP Puigdemont; para a possaar gasolina i fer un cafe ¿Dona temps a la Policia a una autopista arribar-hi?. 2.- Tenia moltes rutes per evitar Alemanya: avio directa a Brusseles desde Helsinki, desde Copenhagen, ferry a Holanda,... es tan tonto que ha passat per Alemanya??? No. No. No es aixi. 3.- Si la Merkel accepta la seva extradicio, tindra un follon gros dinsc el seu pais i tambe a la EU. I l'opinio publica se li tirará damunt per colaborar amb un pais que la ONU axaba de dir que no es democrata i que tothom sap que no hi ha independencia judicial. Si Alemanya deporta Puigdemont a Espanya, serà una notícia molt dolenta. Però si, havent-lo detingut, el deixen anar, serà una condemna tàcita de la democràci

(Europa in der Pflicht) Un grup de reconeguts juristes internacionals determina que les accions del Govern espanyol contra el moviment independentista català són il·legals. Els experts es mostren preocupats per les violacions del dret espanyol i del dret internacional pel part de l’Estat i “una clara manca de separació de poders”. En declaracions al diari alemany “Junge Welt”, un d’aquests experts, el president del Centre Europeu pels Drets Humans a Berlin, Wolfgang Kaleck, demana la intervenció dels estats membres i de les institucions de la UE. Un grup d’experts internacionals en dret, entre els quals hi figuren el jurista francès Jean Paul Costa, antic president del Tribunal Europeu de Drets Humans, i el belga François Tulkens, antic jutge d’aquesta mateixa cort, ha fet un informe en el qual valoren les accions del govern espanyol contra el moviment independentista català pel que fa a la proporcionalitat de les mesures i la seva compatibilitat amb el dret internacional.Wo

Forges se ha despachado a gusto Quienes me conocen saben de mis credos e idearios. Por encima de éstos, creo que ha llegado la hora de ser sincero. Es de todo punto necesario hacer un profundo y sincero ejercicio de autocrítica, tomando, sin que sirva de precedente, la seriedad por bandera Quizá ha llegado la hora de aceptar que nuestra crisis es más que económica, va más allá de estos o aquellos políticos, de la codicia de los banqueros o la prima de riesgo. Asumir que nuestros problemas no se terminarán cambiando a un partido por otro, con otra batería de medidas urgentes, con una huelga general, o echándonos a la calle para protestar los unos contra los otros. Reconocer que el principal problema de España no es Grecia, el euro o la señora Merkel.  Admitir, para tratar de corregirlo, que nos hemos convertido en un país mediocre. Ningún país alcanza semejante condición de la noche a la mañana. Tampoco en tres o cuatro años. Es el resultado de una cadena que comi

Ha sido una noticia de especial trascendencia que ha pasado desapercibida en todos los medios de comunicación españoles. No es otra que las grandes críticas que ha recibido el actual  Rey de España , Felipe VI por parte de los más importantes grupos de inversores de todo el mundo. Le achacan una su total  pasividad e incompetencia  absoluta ante el intento de proclamar la independencia en Cataluña. Estas duras críticas han procedido de importantes  grupos de inversión del mundo como J.P. Morgan, Goldman Sacks o Blackrock. Con un peso muy importante en las decisiones que se toman en buena parte del planeta. Y de las que se han hecho eco la mayoría de los medios de comunicación extranjeros. Tan solo el prestigioso economista Roberto Centeno se ha encargado de filtrar a la opinión pública española la incidencia de estas acusaciones contra el hijo de Juan Carlos I. También se han trasladado a Guindos Estas excepciones críticas contra el poder nacional también se han extendi