carrostia

De què hauria servit que els presidents Irla o Tarradellas haguessin tornat a Catalunya els anys cinquanta o seixanta?   Per demostrar la brutalitat de la policia i l'arbitrarietat del sistema judicial del règim franquista? Per fer veure al món que l'Estat espanyol negava el dret a l'autogovern dels catalans?  Hagués estat útil un successor de Lluís Companys a la presó?   No. Rotundament, no.  Carles Puigdemont i els quatre consellers que són a Brussel·les han estat l'única peça lliure del Govern que van elegir els ciutadans d'aquest país.  Gràcies a estar fora de l'abast de la policia, dels fiscals i dels jutges de Madrid, el president ha tingut la capacitat de contradir, punt per punt, la campanya de manipulació política i mediàtica del sistema institucional espanyol.   I és a partir d'això que els mitjans catalans i internacionals han pogut contrastar les informacions d'una maquinària propagandística que d'altra manera hauria es

Los optimistas creen, en su infinita ingenuidad o engañados por sus deseos, que el conflicto catalán se reconducirá en poco tiempo, una vez curadas las heridas de la convivencia, con un Goven más realista y a partir de una mayor sensibilidad en España hacia las demandas de Catalunya. No han entendido nada. Puede que los efectos demoledores de la aplicación del artículo 155 de la Constitución para someter la rebeldía independentista se olviden tras las elecciones del día de Santo Tomás y una vez se restauren los poderes autonómicos. Ese dolor pasará, porque para una mayoría social el actual autogobierno tiene un escaso valor, por cuanto lo conciben como una institucionalización del pasado, subrogada a un Estado que aspiran a superar. La frontera entre españoles y catalanes no la ha marcado esta norma abusiva e ignominiosa, sino el otro 155, el invisible: el escarnio y la violencia emocional ejercida en varios frentes contra la ciudadanía, incluida la parte que no simpatiza co

La capçalera estelar del sistema borbònic, El País, ja ha optat per Oriol Junqueras com a candidat a la presidència de la Generalitat. En   un article   del seu director adjunt, Lluís Bassets, qualifica el vicepresident empresonat de " un exemple de coherència i dignitat " i el contraposa a Carles Puigdemont, segons ell, " una vergonya per als catalans ". De fet, els mitjans de comunicació de Madrid coincideixen, des de fa dies, en una campanya per afalagar -paradoxalment- Junqueras, lloant la seva decisió de deixar-se empresonar.   Una circumstància que els permet tenir controlats els dirigents de l'independentisme, sempre pendents d'una hipotètica sortida de presó o d'un reingrés en represàlia per alguna decisió o, fins i tot, declaració . És evident que l'amenaça de presó és més efectiva en el control polític que no pas un exili fora del seu abast.  Carles Puigdemont i els consellers exiliats van aconseguir una victòria im