carrostia

La   desfeta catalana de 1714   i el desballestament del seu sistema institucional no van tenir una única repercussió política. Setmanes abans de la promulgació del   Decret de Nova Planta   (1716) —la culminació del “ justo derecho de conquista ”— l’administració ocupant imposaria un sistema tributari nou, superposat a l’existent, de naturalesa clarament punitiva. El Real Catastro   es va imposar inicialment com una contribució de guerra, i posteriorment, com un tribut per la derrota. Seria la primera pedra de l’històric espoli fiscal a Catalunya. Durant un segle i mig, fins a la seva modificació el 1845, les fonts revelen que els catalans van pagar a la hisenda pública espanyola fins a vuit vegades més del que tributaven els contribuents de la   Corona de Castella . Es tracta d’unes dades que desemmascaren el fals mite de la historiografia espanyola que, durant segles, ha defensat que la prosperitat econòmica catalana de la postguerra de Successió (a partir del 1715) que va

"Mentre l’unionisme fa una campanya més plebiscitària que mai, a una part de l’independentisme se li ha acudit obrir el meló" Delicadíssim, el terreny que cal trepitjar per analitzar com es mereix el míssil llançat des d’ERC contra la candidatura de Carles Puigdemont . Però obligatori fer-ne el comentari, perquè fa la pinta que marcarà els pròxims dies de campanya, fins i tot potser la campanya sencera, i perquè toca el moll de l’os de l’autèntica naturalesa d’aquestes eleccions convocades per la Moncloa a l’empara del 155. Som-hi, doncs. Subratllant la impossibilitat legal i material que Puigdemont prengui possessió, sembla que ERC pretén despullar la candidatura del President : no podrà ser restituït i no ens vol dir qui és el suplent que ocuparà el seu lloc. En el subtext hi ha la idea que la de Puigdemont és una candidatura improvisada que al final del camí, si guanya, només servirà per a que el PDECat torni a remenar les cireres a través d’un tapat que ara no es

"Només són els elements franquistes o feixistes, aparentment incontrolats, els responsables d’aquests atemptats?" Els darrers temps s’han vist diversos casos d’atemptats i incidents de falsa bandera: provocacions, delictes... agressions realitzats per elements d’una ideología, normalment franquistes o feixistes -si és que hi ha cap diferencia-, amb la finalitat de   carregar la seva responsabilitat als d’una altra, normalment demòcrates o independentistes . Comesos els delictes les organitzacions espanyolistes o d’extrema dreta si és que també hi ha cap diferència, són les encarregades de “denunciar-los” o explotar-los mediàticament.  Però   només són els elements franquistes o feixistes, aparentment incontrolats , els responsables d’aquests atemptats? En absolut: l’estat espanyol i tots els seus poders s’han convertit en   un Estat de falsa bandera que sosté una guerra bruta   contra una part de la seva població. Per això es val dels cossos i forces de seguretat de

Puigdemont és on ha de ser. Sense decebre, ni trair, ni acovardir-se, ni fallar o enganyar els seus seguidors com han fet, repetides vegades, els seus adversaris ¿Què es pot pensar d'un Estat el Fiscal General del qual, reprovat pel Parlament, encapçala un escrit de querella judicial contra uns ciutadans amb el títol (força gastat) de "Más dura será la caída"? Òbviament, que el Fiscal no és digne del càrrec. Però que aquest funcionari, mogut per l'odi, mostri la seva talla moral de pigmeu, també mostra que   l'Estat no existeix com a Estat de dret   sinó com una partida a la porra. Una partida que es mou amb aquell crit de les seves cultivades hosts de l' a por ” (sic)   ellos ”.  Que l'Estat espanyol -al que la premsa del règim anomena "democràtic i de dret" és un Estat de l'“ a por ”   ellos  també es demostra pel fet que hagi empresonat sense base jurídica i per raons polítiques dos ciutadans que manté tancats com a ostatges.   Un

Deia l’Albert Sáez en un article recent que hi ha estudis que indiquen que hi ha uns 150.000 votants de Junts pel Sí  que estan buscant la manera de baixar del tren del procés, i que aquest és el vot que persegueix Miquel Iceta en aquestes eleccions. Persones que pensen que potser s’ha anat massa lluny, o que s’han espantat de debò amb la combinació de repressió i fuga de seus socials, o que –això ho dic jo, no en Sáez– han interioritzat la propaganda de la culpabilització de la víctima: l’independentisme duia la minifaldilla massa curta i es va ficar en un carreró massa fosc en una hora massa inconvenient, i així és normal que l’hagin violat. No he vist aquests estudis però em sembla una hipòtesi versemblant, després de tot el que ha passat . Si imaginem l’independentisme com un sistema de cercles concèntrics, seria ben normal que davant d’un test d’estrès tan brutal com l’experimentat els darrers dos mesos (brutal en el sentit literal del terme), el segment més perifèric del vot

Us imagineu un govern presidit per Inés Arrimadas, de vicepresident Miquel Iceta, de conseller de l’interior Xavier Albiol i de conseller d’economia el liquidador d’UDC, Ramon Espadaler?   Sinó voleu un govern com el descrit, el proper 21-D cal rebentar les urnes de vots independentistes a JuntsxCatalunya, a ERC i a la CUP. Guanyem el 21-D en escons i vots i d’aquesta manera deixem sense excuses a tots aquells que dubten ,   posem en valor la voluntat d’aquest poble que ja es major d’edat i que vol decidir fins on estem disposats arribar per aconseguir implementar la República Catalana proclamada el 27-D. Si guanyem ningú tindrà dret a gestionar l’autonomia, els partits guanyadors estaran obligats a defensar la República proclamada sense defallir, peti qui peti, practicarem la unilateralitat per guanyar-nos la bilateralitat d’estat a estat, en igualtat de condicions, de República Catalana a Monarquia Espanyola.   Hem acceptat participar i guanyar unes eleccions en camp cont

Cinquanta-sis per cent: el percentatge electoral que us volen amagar De manera oficial, el primer d’octubre 2.044.038 persones van votar a favor de la independència. És una xifra que cal posar en perspectiva perquè és molt important. Per comparació, en la votació del 9-N, 1.861.753 persones van votar per la independència, i no van tenir, per això, cap problema d’ordre públic. I en les eleccions del 27-S van ser 1.966.508 persones, que van votar independència, per mitjà de les candidatures de Junts pel Sí i la CUP. El primer d’octubre, doncs, la xifra d’independentistes s’enfilà per primera vegada més amunt dels dos milions, i això malgrat la gravíssima agressió de què van ser víctimes els votants que intentaven exercir el seu dret democràtic. A quin extrem hauria arribat, però, el vot per la independència, si la policia espanyola no hagués atacat els col·legis de la manera que ho va fer i no hagués segrestat les urnes que va segrestar? Ara faré un exercici especulatiu, que r

Les eleccions del 21-D poden ser definides per centenars d’adjectius. Tots, respectables; alguns, interessats, i altres, falsos, però en cap cas són “normals”. Rajoy va fer cessar el govern de la Generalitat i va convocar-les perquè era urgent “tornar la veu als catalans en condicions democràtiques”.  Condicions gens normals ni gaire democràtiques, almenys per a alguns. Una part del govern està exiliat, una altra, empresonat, candidats que no se sap si podran participar en la campanya i que, si ho fan, estaran en clar desavantatge per preparar-la, candidats que han d’acatar el 155 per poder quedar en llibertat –com Galileu–, partits que no poden explicitar el seu programa perquè podrien ser investigats i acusats de rebel·lia... Les eleccions les organitza un estat que recorda que si guanyen forces polítiques partidàries d’organitzar-se d’una altra manera les obligarà a acatar la llei i el 155, hi ha citacions per fer por a ciutadans que enganxaven cartells de l’1-O, citacions a po

La aplicación del artículo 155 con el fin de disolver el Parlament y convocar elecciones, busca encontrar un nuevo interlocutor con el que resolver el conflicto catalán desde La Moncloa. Los analistas han aplaudido que la medida se haya aplicado con el único fin de adelantar los comicios y   no como forma de imponer un nuevo Ejecutivo autonómico desde Madrid. Sin embargo, en esta vuelta a las urnas, se presentarán las mismas formaciones y los mismos actores que   han llevado la crisis hasta unos límites que jamás se hubieran previsto en los años previos . ¿Qué pasará si vuelven a ganar? Las elecciones del 21-D   contarán con Puigdemont como líder del PDeCat   (ahora, Junts per Catalunya) y la antigua número dos de Junqueras, Marta Rovira, por parte de ERC. Por su parte, el Tribunal Supremo   ya ha insinuado que los miembros del Govern cesado podrían salir de prisión .   Para ello, deberían comprometerse ante la Justicia a acatar el 155 y prometer que actuarán conforme a l