Entradas

Dels "todòlegs"

Imagen
Fa algun temps, mentre esmorzava al club social del camp de golf Sant Joan (Sant Cugat), les meves orelles van captar el timbre d'una veu coneguda i inconfusible. Corresponia a  Fernando San Agustín Farlete ,  expert en seguretat i espionatge, convidat amb molta freqüència per  Javier Sardá  als seus  Crónicas Marcianas.   El vaig saludar, vaig confraternitzar amb ell i vam iniciar una animada, fecunda i interessant conversa. En un moment de la mateixa, li vaig preguntar per què no havia utilitzat l'estirada i la popularitat que va aconseguir en Crónicas Marcianas per participar en tertúlies de ràdio o de TV. Em va confessar que havia rebut moltes ofertes, però que les havia rebutjat totes per una simple raó:  "Jo estic disposat a anar a qualsevol tertúlia, però només per a parlar del que sé: seguretat i espionatge. De la resta de coses, sé poc o no sé res ". Aquesta vivència personal m'ha portat a les esmentes l'humil "només sé que no sé res&

El IVA en los anticipos de clientes

Imagen
Pedir un anticipo es una forma de asegurarte que vas a cobrar por los productos que vendes o los servicios que prestas. Además, a tu cliente puede interesarle porque así no tiene que pagarte de golpe. El anticipo de cliente es la cantidad de dinero que un cliente nos entrega a cuenta de una venta o servicio. Muchos empresarios o profesionales a veces no ingresan el IVA de los anticipos por desconocimiento o un mal asesoramiento. Piensan que es una provisión de fondos y que ya lo facturarán todo cuando se realice la venta definitiva Pero, ¿conoces las obligaciones fiscales que conlleva un anticipo tanto para ti como para tu cliente? Cuando se recibe un anticipo, se debe emitir una factura, en la que debe ir desglosado el IVA, que se debe ingresar en la próxima declaración, no en la declaración relativa a la fecha de emisión de la factura. En ocasiones te habrás preguntado cuándo has de declarar el IVA en los anticipos de clientes., o preguntas como ¿He de hacer una factura

El judici de Salomó

Imagen
El sobiranisme ha entrat en la fase temuda per alguns, i prevista pels altres: en un culde-sac d’on, si un fet imprevist i absolutament regirador no ho canvia, no en sortirà mai més, i dic “mai més” amb les reserves que la relativitat fa aconsellable. Si anem al fons de l’argumentari unionista, la peça clau sembla que no la permet la Llei. Han dit als catalans: “Porteu la proposta al Congrés dels Diputats i reformeu la llei.” Però l’envit és en si mateix irresoluble perquè, tots ho sabem, hi ha un cercle viciós: 1) si voleu l’autodeterminació, com que la llei no la permet, cal canviar la llei; 2) per canviar la llei cal majoria a les cambres legislatives; 3) nosaltres tenim la majoria; 4) nosaltres no volem canviar la llei per permetre l’autodeterminació; 5) no la tindreu mai. Quan ja han dit del dret i del revés que no negociaran mai res, és que els líders indepes esperen que baixi la Mare de Déu a fer un miracle? Som en un statu quo sense sortida, després d’una

Eres catalán? Te quedas afuera!!!

Imagen
¡Bienvenido a la democracia europea de Bruselas!  Los 751 nuevos eurodiputados están en la fase de pre-acreditación para su nuevo trabajo. Todos, excepto dos catalanes. Todos sabían que esto sucedería. Pero ante el drama del Brexit, todos dejaron de lado lo que venía. Los dos eurodiputados catalanes, Carles Puigdemont y Toni Comín, han sido claramente votados por los ciudadanos en Catalunya,  pero a España no le importa : ambos tienen orden de arresto por las mismas acusaciones que los 12 políticos regionales catalanes acusados ​​de “rebelión”. Los acusados están encarcelados en Madrid  en condiciones cuestionables  y enfrentan hasta 25 años de prisión. Pero el miércoles, Carles Puigdemont y Toni Comín, al igual que los otros 749 eurodiputados de Bruselas, quisieron ser acreditados, los guardias le negaron el acceso y los expulsaron del Parlamento Europeo. El Parlamento no podría haber tenido un comienzo peor para la nueva legislatura. El problema es la Constitución esp

Organitzacó criminal. Reflexions d’un ignorant

Imagen
Segons els diccionaris, la paraula “criminal” determina a la persona que ha comès un crim. Conseqüentment, l’expressió “organització criminal” determina a les persones que s’agrupen per cometre crims. Segons els diccionaris, la paraula “crim” i la paraula “assassinat” tenen unes connotacions paral·leles. És a dir, un assassinat és un crim. Per tant, matar una persona és una acció criminal i conseqüentment organització criminal deu ser el grup de persones que s’organitzen per matar altres persones. La fiscalia espanyola ara acusa a tots els membres del govern català, càrrecs de diferents conselleries i persones vinculades als mitjans de comunicació, de formar part d’una “organización criminal”, pel fet d’haver convocat un referèndum que al govern espanyol no li agradava. Oi que les urnes i les paperetes que miraculosament van aparèixer el dia 1 d’octubre són uns elements perillosíssims pel gran risc d’assassinats que poden provocar? Oi que per això van enviar a Catalunya

Marchena, tú solito eres la violencia

Imagen
Tanto retorcer las palabras, tanto discutir sobre qué es o no es violencia, y al final lo teníamos delante de los morros, Marchena. Tú solito eres la violencia. Violencia intimidatoria, violencia verbal, violencia represiva, violencia del fuerte sobre el débil, violencia del cinismo, violencia del derecho penal del enemigo, violencia gratuita. Menos la física, todas las violencias, vamos. Ayer en el juicio del Supremo, en este gran ejercicio de represión sobre presos políticos, sobre representantes elegidos democráticamente, se acabaron las formas hipócritas, se acabaron las buenas palabras y salió la espuma por la boca, la fiera carnicera, el hurón de todos los Baus, la bajeza moral de Millán-Astray, la violencia que encarnan los tercios de la legión española. Ayer te brillaban los dientes y para amenazar levantabas el dedo como Bin Laden. Ayer salió otra vez a la luz la Guerra Civil española que aún no ha terminado, Marchena, que aún tú sigues de manera indefinida porqu