Entradas

O el judici de l’1-O és en català o els botxins hauran guanyat.

Imagen
El judici polític més important dels darrers anys tindrà lloc al Tribunal Suprem en unes setmanes,  un judici inversemblant a l’Europa democràtica però que asseurà a la banqueta dels acusats a una bona part del Govern legítim de Catalunya i als líders civils de dues de les organitzacions més importants del país com Òmnium i l’ANC. Avui mateix el diari del Grup Godó seguia explorant entre les diferències dels partits independentistes i, sobretot, entre Puigdemont i Junqueras.   La Vanguardia afirma que “els dos han suavitzat la seva relació, però només en les formes .”  És la seva manera de dividir i evitar que els independentistes tinguin un full de ruta únic.” En aquest sentit la capçalera afirma que Junqueras i Romeva volen el judici en castellà per evitar els traductors,  fins i tot el terrorista més salvatge té dret a expressar-se en la seva llengua i els catalans no hi tenim aquest dret.   El dret a parlar en català en el judici el tenen tots els presos polítics, renun

Durísimo artículo de un periódico sueco sobre la poca transparencia de la “democracia española”

Imagen
El   periódico  sueco  Nya Wermlands-Tidningen  ( NWT)  ha publicado un contundente artículo sobre estado de la democracia española y la crisis por la que pasa el país con respecto a la corrupción desmesurada que padece. El rotativo explica la poca credibilidad de la  independencia  de la justicia Española al señalar la estrecha relación entre jueces y partidos políticos a causa de su designación a dedo y estos mismos jueces deben decidir el futuro de los líderes independentistas encarcelados desde hace más de un año sin juicio y también la falta de garantías de los artistas encausados por ser críticos con el estado español. El artículo escrito por la diputada europarlamentaria sueca Bodil Valero también hace referencia a la poca credibilidad de la justicia española por la cantidad de personas encausadas por supuestos delitos (ley mordaza), causas que según la europarlamentaria atentan contra la libertad de expresión. Texto íntegro del artículo: ¿Cómo se siente la democra

¿Tiene la Guardia Urbana culpa de matar un perro?

Imagen
Hubo en las redes, comentarios muy salidos de tono, la foto del considerado autor, a la Alcaldesa la pusisteis de vuelta y media.....y de muy mala manera. Esta subida de “bilis”, no la entiendo; creo que con sentarse en una silla y “rumiar” un rato; debe bastar para, no olvidarse que es un animal, me gustaria ver cuanta subida de tono hay cuando un niño pasa hambre o frio NINGUNA. Y si, le doy la culpa a la Guardia Urbana, pero seguro que me estoy metiendo en un berengenal; pero la culpa que yo le doy es bastante diferente a los de la “subida de bilis”. Si se hubieran preocupado en hacer cumplir las ordenanzas del Ayuntamiento, ese perro debe ir con bozal; cumplida la ordenanza, ni el perro muerde ni el guardia mata. Cuando hay un incidente de un perro que muerde a alguien, todos a correr ese perro debia llevar bozal y claro huy, buff y pataplam. Sres animalistas, su defensa de un perro me parece muy excesiva; dediquen el mismo impetu, en cumplir las ordenanzas que

España y su retroceso irreversible: Crónica de una dictadura anunciada

Imagen
No es nada nuevo que la “democracia” española no está pasando por uno de sus mejores momentos, al menos si partimos de la base de que vivimos en una democracia, cosa que dudo desde hace un tiempo. Hace poco más de una década durante el “auge” económico europeo, la gente vivía mejor, o al menos eso creía, a base de hipotecas impagables, préstamos para viaje de novios-coche-casamiento unificados, todo esto a pagar en 40 años, realmente alguien pensaba que usaría el mismo coche 40 años? O después de unos años comprarían otro y pagarían dos al mismo tiempo? Todo esto forma parte de un todo, un todo ideológico, que además define muchos otros aspectos de una sociedad fácil de engañar. En aquella época la gente era feliz, o eso pensaban , supongo que creían que al fin la “justicia económica” había llegado a España, y que el esfuerzo de tantos años había dado sus frutos, que finalmente podrían hablar de igual a igual con sus hermanos europeos, al menos en lo que era poder adquisi

No ho volem ni regalat (Consell de la Republica)

Imagen
Tractant-se de Catalunya, un estava convençut que el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, com el seu càrrec indica, tindria com a funció nomenar a dit qui entrarà a l'administració per viure del procés, naturalment atenent al seu historial convergent, cognoms catalans i grandària del llaç a la solapa. I així és. Resulta, però, que entre les seves atribucions hi ha també la de recaptador de tributs/palanganer de l'expresident pròfug. Com que entre les qualitats que es demanaven per ostentar un càrrec tan específic destacava la d'ignorar què són la vergonya i la dignitat, l'home adequat era  Jordi Puigneró . I a fe que s'esforça per demostrar que no disposa d'una cosa ni de l'altra. Fa tot just quatre dies publicava un tuit demanant, quasi suplicant, als catalans, que aquests dies regalin a familiars i amics una inscripció al Consell de la República. «Una nova forma d'exercir la ciutadania ja és aquí», finalitzava cofoi el

Capgirar el judici

Imagen
El judici de l’1-O no hauria d’existir, però després de la violència policial, de les acusacions falses, del relat judicial fictici, de la instrucció parcial i injusta i, sobretot, després de l’any llarg de calvari per als presos i exiliats polítics i les seves famílies, no només cal veure’l com un fet inevitable sinó com un mal necessari per desemmascarar i denunciar fins a quin punt el búnquer politicojudicial espanyol ha manipulat l’estat de dret per perpetrar la seva venjança contra el moviment independentista català. És el que la consellera Artadi va definir fa pocs dies com “capgirar” per denunciar al món aquest “judici contra Catalunya”. La mobilització social jugarà un paper clau en aquesta estratègia, seguint el fil de les campanyes que durant l’últim any ja han denunciat el judici polític, l’abús de la presó preventiva o la vulneració dels drets dels acusats. El judici tindrà una repercussió internacional molt important i cal aprofitar aquesta finestra per visualitz

Aprobada la subida del salario mínimo interprofesional (SMI)

Imagen
El Consejo de Ministros ha aprobado la subida del salario mínimo interprofesional a 900€ a partir del 1 de enero. El salario mínimo interprofesional en 2019 para cualquier actividad en agricultura, industria y servicios ha aumentado un 22,3% con respecto al actual, queda fijado en 900€/mes, en catorce pagas. El citado incremento tiene como objetivo prevenir la pobreza en el trabajo, aumentar el nivel de vida de las personas peor retribuidas, como mujeres y jóvenes, y fomentar un crecimiento salarial más dinámico, en línea con las recomendaciones internacionales y con el incremento mínimo de convenio pactado por los interlocutores sociales en el IV Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva. El alza del Salario Mínimo, el mayor de las últimas cuatro décadas, contribuye a garantizar la sostenibilidad del Sistema de la Seguridad Social y reduce, además, la brecha salarial de género, -ya que afecta a un 56,74% de mujeres frente a un 43,26% de hombres-, y en consecuencia, la