carrostia

Tal dia com el  9 de juliol  –sant Nicolau, santa Verònica...–, dia internacional de la Destrucció d’Armes, de 1816, el Riu de la Plata (Argentina) s’independitzava d’Espanya. Molt temps després, just aquell dia però de l’any 2011, era el torn de la independència del Sudan del Sud. També aquell dia, però de 1922,  Johnny Weissmüller  –Tarzan– neda 100 metres en estil lliure en 58,6 segons, batent el rècord mundial i trencant la ‘barrera del minut’. Més cap aquí, l’any 2004, el Senat dels Estats Units certificava que l’Iraq no tenia armes de destrucció massiva, motiu que va justificar la invasió del país. També va ser un 9 de juliol, en aquest cas de 1746, que moria el rei espanyol  Felip V . Desconec què diran els llibres d’història del dia 9 de juliol de 2018, encara per venir. Aquell dia, arreu del món, passaran coses, naixeran personatges que en l’esdevenir del temps seran reputats i en moriran altres que ho van ser, i tot plegat mereixerà el seu a punt històric. A

Els «copresidents» Torra i Puigdemont i l’expresident Mas ho haurien de saber:  els reis no contesten mai les cartes que els escrivim . Melcior, Gaspar i Baltasar fan el mateix. Potser reben la carta, potser en fan cas o no, però mai, mai, no justifiquen ni els seus silencis ni les seves accions. I no te’n pots queixar, perquè els reis són irresponsables. Penalment, clar... Això ho saben tots els nens i nenes i és de suposar que els adults també. Aquest és el conte infantil que ens expliquen les tradicions i la Constitució espanyola. Per què els dos presidents perseguits i el president tolerat  han comès aquesta ingenuïtat de manual? Primer, perquè alguna cosa han de fer si volen perforar el mur i justificar la calculadíssima operació de menystenir i provocar el rei (als Jocs de la Mediterrània o als premis orfes de Girona), sense excedir-se.  Si el rei no contesta, jo no li adreço la paraula. En segon lloc, busquen reconeixement: el que més mana d’una banda vol p

Como para todo en la vida, la salud es un bien básico de la persona.             Y, en términos de trabajo, podemos decir que para poder desarrollar una actividad laboral es fundamental que el  estado de salud del trabajador  sea el adecuado.                     La empresa está obligada a vigilar el estado de salud de sus trabajadores, por lo que debe ofrecerles la posibilidad de hacerse una revisión médica.             La Ley le obliga a ofrecer la revisión de forma periódica y debe hacerse cargo de todos los costes que se generen.             Ahora bien, una vez tu empresa cumpla con su obligación de ofrecer la revisión médica, en general tus trabajadores podrán decidir si se la hacen o no.             No obstante, la Ley prevé algunos casos en los que sí que podrá obligar a tus trabajadores a hacerse la revisión (por ejemplo, cuando dicha revisión sea imprescindible para evaluar los efectos de las condiciones de trabajo sobre la salud de tus empleados).             Te

A les acaballes de la transició mentre es discutien   les competències autonòmiques dels bascos  i el govern de la UCD feia ostentosament i irresponsable la viu viu davant del PNB, aquests últims expressaren el seu malestar fent un boicot en tota regla a un viatge del president Suárez a Euskadi. Suárez que sense ser una llumenera tenia sentit institucional i d’estat prengué bona nota del que succeí: cap càrrec de primer nivell del PNB que allà ja ho començava a governar tot el rebé, i d’alguna manera aquest “lleig plantón” serví per desbloquejar unes negociacions en aquell moment perillosament enrocades. A un nivell i estil diferents i, sempre a Euskadi, els electes d’HB, van xiular la presència dels Reis a Gernika, un fet molt criticat i que desfermà tota mena de crítiques, alarmes i molta fressa de sabres, però que igualment serví per fer entendre a Madrid que amb els bascos poques bromes.   Així com tenim aquí el pati de desendreçat, ens assabentem que el proper 28 de juny

Amsterdam és una ciutat neerlandesa benestant on viuen uns 850,000 habitants.   Del seu nucli històric fins als seus afores, la diversitat d’orígens es fa tan palesa com l’evolució arquitectònica de la ciutat del segle XV fins al segle XXI. És una ciutat força liberal, oberta al món i al comerç, i on les bicicletes i els espais verds i florits aporten vida i tranquil·litat tant als habitants com els turistes que visiten la ciutat. El passat divendres, en un cafè-biblioteca, vaig participar en una conferència-debat sobre la delicadíssima situació que estem vivint a Catalunya, i el futur que ens espera.  En efecte, cal dir d’entrada que el debat ha estat una mica encès, però molt propi d’una societat civilitzada on impera el diàleg  i l’intercanvi d’opinions. En plena discussió sobre la inacció i la passivitat de la Unió europea respecte a la violència policial de l’1 d’octubre i els empresonaments de representants polítics i civils catalans, un senyor, que es va presentar c