carrostia

No es por cargar contra la prensa, pero la prensa no se encarga de su empresa, las empresas cargan la prensa, contra la ciudadanía. Este galimatías pretende de forma concisa aglutinar lo que a continuación se desarrolla. Sucintamente, vivimos en un continuo estado de opinión del que no tenemos opinión, tampoco cuenta nuestra opinión. Una muestra de esta reflexión la podemos ver en la cuestión catalana, el conflicto entre el Gobierno Central y el de la Generalitat en torno a la independencia o no de Catalunya. Que actualmente pasa por un momento de impasse, del que no se atisba salida alguna. Situación que no nos debería extrañar, pues no es nuevo que desde la transición/trasmisión del 78, la mayoría de las cuestiones relevantes se hayan dejado pasar, generando primero un estado de opinión catastrofista para a continuación imponer la decisión prevista desde las altas esferas del Estado como única alternativa. En el conflicto catalán se está actuando como en su momento se hizo

De fet no justifica res. No ho justifica perquè des de l’odi només es pot destruir, és impossible construir. Per construir cal complicitat, ajut, cooperació, esforç compartit. Tots aquests conceptes, sense excepció, són contraris a l’odi. La conclusió és òbvia, des de l’odi no es pot fer, només es pot desfer el que han fet els altres o un mateix. L’odi és permanent i profund; la ira, passatgera. La pregunta que sorgeix a l’acte és: produeix plaer odiar? Suposant que sí, no és aquesta una satisfacció amarga? No té el gust del fel que no fa res més que incrementar l’enuig i accelerar el cercle viciós de l’odi? A on acaba això? A on porta l’amargura del propi fracàs? Perquè l’odi és un fracàs, el fracàs de no poder acordar. L’única alternativa per mantenir-se en aquesta dinàmica és no pensar, embogir en la pròpia bogeria, no parlar amb qui no pensa com un mateix, ignorar-lo, o no fer-ho per insultar-lo, desqualificar-lo i autojustificar-se amb els que pensen igual que un matei

El Impuesto sobre Actividades Económicas es un impuesto de titularidad municipal y de exacción obligatoria. Es un impuesto directo, real, que graba el ejercicio de una actividad económica de carácter profesional, empresarial o artístico en el territorio español. Es un impuesto que aplica y concierne a  Autónomos y Empresas . No obstante, existen varios supuestos que permiten eximirse del pago del IAE: -Cuando se inicia una actividad y te encuentras dentro de los dos primeros años. -Sociedades cuya cifra de negocio sea inferior a un millón de euros. -Las personas físicas. -Las sociedades sin personalidad jurídica. -Asociaciones, Fundaciones… ¿Aunque esté exento del IAE, debo darme de Alta? Sí , en cualquier caso deberás darte de  alta en el Impuesto de Actividades Económicas , indicando por código y epígrafes la actividad empresarial o profesional que realizarás. Este epígrafe, deberás indicarlo en el documento  036  o  037  cuando te das de alta ante la Agencia Tribu

Calendario laboral para 2019 La Dirección General de Empleo ha publicado en el BOE la relación de fiestas laborales, de tal forma que junto con la publicación de las fiestas de las Comunidades Autónomas se establezcan las fiestas laborales de ámbito nacional. En la Comunidad Autónoma de Cataluña, la Orden TSF/134/2018, de 30 de julio, por la que se establece el calendario oficial de fiestas laborales en Cataluña para el año 2019 (D.O.G.C de 2 de agosto de 2018) El año 2019 incluirá 12 fiestas de ámbito catalán, a las cuales los ayuntamientos podrán añadir dos fiestas locales. Serán fiestas laborales en Cataluña durante el año 2019 las siguientes: ·          1 de enero (Fin de año) ·          19 de abril (Viernes Santo) ·          22 de abril (lunes de Pascua Florida) ·          1 de mayo (Día del Trabajo) ·          24 de junio (Sant Joan) ·          15 de agosto (la Asunción) ·          11 de septiembre (Festividad Nacional de Cataluña) ·          12 de oc

En èpoques fran­quis­tes els can­tants gau­dien d’una sub­ti­lesa impres­si­o­nant per dir amb al·lego­ries allò que volien dir i la cen­sura no els ho per­me­tia. La Trinca i en Lluís Llach varen ser el grup i el can­tant amb més intuïció i finesa, i encara avui, malau­ra­da­ment, mol­tes de les seves cançons tenen plena actu­a­li­tat. Però aquest renai­xe­ment de mol­tes cançons amb mis­satge polític també es comença a pro­duir a l’Europa unida i pot­ser en altres indrets, i és que sem­bla com si les soci­e­tats del segle XXI avan­ces­sin anant enrere i revis­ques­sin tots els fan­tas­mes que ens pensàvem haver vençut. Fins a la glo­ba­lit­zació, havíem defen­sat que l’eco­no­mia de mer­cat, la que pro­du­eix riquesa, només podia exis­tir en un entorn de lli­ber­tat política i econòmica, i és per això que alguns, quan es va esfon­drar el mur de Berlín, ja pro­fe­tit­za­ven la fi de la història i fins i tot s’atre­vien a quan­ti­fi­car el divi­dend de la pau. Però la Xina

El Suprem obre judici oral als presos polítics catalans. El mateix tribunal ha establert un precedent que escandalitza al món jurídic amb rigor i s’estudiarà en facultats de Dret durant molts anys. Anul·la una sentència pròpia, se suposa que molt fonamentada i reflexionada sobre les hipoteques. No hi ha antecedents. S’ha desautoritzat a si mateix i obre la porta a ser qüestionat a partir d’ara en cada sentència. Argument? La “transcendència social i econòmica” de la mateixa. Ónega denúncia i pregunta: No ha valorat la transcendència de tot tipus d’una instrucció al procés d’independència de Catalunya? Instrucció que ja es qüestionada, per un jutge qüestionat i per delictes que la justícia europea no comparteix! Ha valorat el Suprem la transcendència moltíssim major i negativa que té i tindrà per a Espanya, per a la seva pròpia credibilitat, l’autèntica justícia? De debò creu que condemnar a anys de presó als líders democràticament triats en eleccions promogudes p