carrostia

Despres de molt rumiar-ho, tinc que dir que no tinc al MHP Puigdemont per un tonto. Penso que es molt inteligent i penso que : 1.- Ell sap perfectament que el CNI el segueix tot el temps. Les noticies diuen que es el CNI que ha avisat a Alemanya que entrava el MHP Puigdemont; para a possaar gasolina i fer un cafe ¿Dona temps a la Policia a una autopista arribar-hi?. 2.- Tenia moltes rutes per evitar Alemanya: avio directa a Brusseles desde Helsinki, desde Copenhagen, ferry a Holanda,... es tan tonto que ha passat per Alemanya??? No. No. No es aixi. 3.- Si la Merkel accepta la seva extradicio, tindra un follon gros dinsc el seu pais i tambe a la EU. I l'opinio publica se li tirará damunt per colaborar amb un pais que la ONU axaba de dir que no es democrata i que tothom sap que no hi ha independencia judicial. Si Alemanya deporta Puigdemont a Espanya, serà una notícia molt dolenta. Però si, havent-lo detingut, el deixen anar, serà una condemna tàcita de la democràci

En Cataluña hay un Parlamento legalmente constituido a principios de año pero que no funciona. El 17 de enero se constituyó la Mesa de Gobierno, con Presidente incluido, pero desde entonces no ha conseguido dar el segundo paso habitual en estos casos: elegir un Presidente de Gobierno y, a renglón seguido, designar Gobierno. Hay mayoría independentista con tres grupos parlamentarios definidos bajo ese objetivo (Juntos x Cataluña, ERC y CUP) que suman 70 escaños (34+32+4) y que incluso podrían aspirar a alguno de los parlamentarios (8) del grupo de los Comunes. Pero es una mayoría dividida en un asunto central: el nombre del Presidente de Gobierno, que encierra el significado de asumir y validar los acontecimientos secesionistas de septiembre y octubre que los tribunales investigan como posible delito de rebelión, sedición y malversación. Los protagonistas (no todos) del embrollo, del llamado “procés”, cuando comparecen ante los jueces declaran que en octubre no hubo rebelión,

Entre este miércoles de San Valentín, 14 de febrero, y el martes 20, tendrá lugar en el Tribunal Supremo una nueva ronda de comparecencias de líderes independentistas en relación con la causa que llevó a la cárcel a medio  govern Puigdemont   y al exilio al otro medio, amén de los  Jordis   y  Carme Forcadell . En esta ocasión el círculo se amplía a exdiputadas de la CUP ( Anna Gabriel  y  Mireia Boya  - hay dudas sobre si comparecerán o no-), las dirigentes de ERC y el PDeCAT  Marta Rovira  y  Marta Pascal  -ya hay quien reza por que no se las llegue a conocer como “les Martes”-, el expresident  Artur Mas  -ya condenado a inhabilitación por la consulta del 9-N- y  Neus Lloveras , expresidenta de la AMI - ha renunciado al cargo hace pocos días-. Tienen cita con el juez Pablo Llarena (¿se acuerdan de cuando se lo tenía por el juez “bueno”, “garantista”, etc., que iba a enmendar los "errores" de la juez Carmen Lamela de la Audiencia Nacional?) por su presunta participac

Per primer cop des de l’ajornament del debat d’investidura de Carles Puigdemont per part del president del Parlament, Roger Torrent, torna a respirar-se un cert optimisme entre les forces de la majoria independentista del Parlament. Les converses han estat constants per tal de reconstruir la complicitat al voltant de l’objectiu de formar el govern que respongui més fidelment al mandat de les eleccions del passat 21-D i que alhora pugui posar fi a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i, amb ell, al segrest de les institucions de govern catalanes. Tots dos objectius són igualment importants en termes de legitimitat democràtica i de pràctica política i les negociacions per assolir-los semblen ara ben encarrilades, si ens atenim al que transcendeix i al to de les declaracions.  Aquesta és una bona notícia, perquè Catalunya i els seus ciutadans mereixen un govern que respongui al mandat democràtic emès a les urnes i que atengui les urgències, les necessitats i

Onze setmanes d'article 155 i repressió deixen prou clar que l'estratègia de l'Estat és represaliar amb tal brutalitat que siguin els propis líders de l'independentisme els que, des de la presó o amb la llibertat i el domicili amenaçats, desmobilitzin l'amplíssima base social de l'independentisme.  Busquen una derrota tan humiliant que els ciutadans acabin menyspreant la feblesa personal dels seus representants o que, com a mínim, se n'allunyin . Per això qualsevol declaració rectificatòria davant del jutge és esbombada immediatament, moltes vegades per destacar l'escarni que implica que ni tan sols serveixi de res. És una estratègia orientada a la por dels líders i al desistiment de les bases. Òbviament, no té res a veure amb els procediments habituals d'una democràcia, però  Madrid el que vol evitar, justament, és la negociació política que es derivaria del conflicte entre Catalunya i Espanya.  Així les coses, l'Estat busca intimidar una

Espanya mantindrà durant molt de temps la repressió política, judicial i policial.  Més encara quan ha constatat que, per la via democràtica, no pot derrotar el republicanisme. De fet, Espanya només ha governat a Catalunya per la força militar, o com ara, vulnerant les seves pròpies regles del joc constitucional. Mai amb la legitimitat del poble. Per contra, la nació catalana s’ha fet forta a base de resistència pacífica i de solidaritat amb els successius líders polítics que han estat víctimes de la repressió castellana  en intentar defensar la nació. Assassinats, perseguits, forçats a l’exili. Per aquesta raó, Carles Puigdemont és el trofeu de caça major del règim del 78.  No en té prou amb diversos presos polítics, l’espoli patrimonial de dirigents independentistes o l’amenaça d’incórrer en penes de presó equiparables a les d’un assassí contra qualsevol que gosi qüestionar democràticament la unitat d’Espanya.  Espanya vol aïllar Catalunya, trencar la legitimitat de les se

És cert que les accions i les actituds justifiquen les idees . I no ho és menys, de cert, que de les accions i de les actituds se'n deriven, sempre, conseqüències. I és de resultes de no haver volgut resoldre políticament el tema polític més delicat que té plantejat l'Estat que se n'ha derivat l'aplicació del 155, amb la conseqüència que el govern de Generalitat i els dos màxims representants de les entitats independentistes hagin de viure presó i exili. Per això és que avui fa una mica més de mal que la resta de dies que ni Jordi Cuixart, ni Jordi Sànchez, ni el president Carles Puigdemont, ni vicepresident Oriol Junqueras, ni els consellers Joaquim Forn, Lluís Puig i Toni Comín, i les conselleres Clara Ponsatí i Meritxell Serret no siguin a casa. Perquè avui és Nadal. Hi pensem cada dia, en tots ells. És el nostre govern absent. Són els nostres dirigents, que la feblesa de la democràcia espanyola, amb tots els ressorts d'estat, ens els fa absents

La contundente victoria de Ciutadans en Catalunya no dará a Inés Arrimadas la Presidencia de la Generalitat, pero supone la mayor crisis del Partido Popular desde que Aznar tomó las riendas clausurando la AP de Fraga para siempre. Si el presidente del Gobierno tuviera un mínimo de moral, se habría ido cuando se conocieron los   papeles de Bárcenas  con el detalle acreditado de parte de la financiación ilegal del PP y su corrupción genética . Si, además, aun careciendo de conciencia, tuviera un mínimo de dignidad y la quisiera para su partido,   presentaría inmediatamente su dimisión y convocaría elecciones generales   tras los resultados de los comicios al Parlament de Catalunya, precedidas de la mayor crisis institucional en 40 años que, lejos de resolverse en el día de hoy, se ha (re)confirmado con una   mayoría indiscutible del independentismo y la arrolladora victoria de Ciutadans . Quienes están en contra de la apisonadora del Gobierno sobre Catalunya ( con el apoyo del PSO