Un escàndol i una vergonya
L’emissió del documental 7291 a la cadena 2 de Televisió Espanyola, amb motiu dels cinc anys des de la pandèmia del Covid-19, va ocasionar un debat intens, previ i posterior, sobre el comportament i la responsabilitat de la presidenta del govern madrileny, la manipuladora i compulsiva mentidera Isabel Díaz Ayuso, sobre com es van gestionar els dies de la Covid-19 a les residències de persones ancianes.
En aquest documental i el programa, amb testimonis esgarrifosos d’alguns familiars i sanitaris, han demostrat les mentides i les contradiccions dels responsables polítics en la gestió de la pandèmia.
Sembla com si alguns dels dirigents del Partit Popular, liderats per Carlos Mazón, pensessin que les classes treballadores som uns babaus que no ens assabentem de res i ens traguem totes les seves boles, siguin quines siguin.
Ara bé, quan hi ha centenars i milers de morts com a conseqüència d’una negligència o d’una praxi poc ètica i respectuosa amb la vida i els drets humans, cal desemmascarar i exigir responsabilitats de tota mena als responsables, siguin qui siguin, ja que ningú ha de quedar impune davant tanta irresponsabilitat i irracionalitat.
Aquest documental posa en el punt de mira la gestió de la presidenta del govern madrileny, Isabel Díaz Ayuso, durant els dies més crítics de la pandèmia de la Covid-19.
Les crítiques se centren en el que molts consideren una actitud manipuladora i una falta d’humanitat i de transparència en els responsables polítics, com també en les decisions controvertides i de menyspreu a les persones residents a les residències que, tot i tenir-hi dret, per una decisió política no van ser traslladades a hospitals o centres sanitaris per rebre l’atenció que necessitaven.
Ara bé, aquesta controvèrsia no només afecta l’esfera política sinó que també planteja qüestions ètiques i socials importants, especialment quan es tracta de la manera com es van prendre decisions que van impactar directament en la vida i la salut de milers de persones.
Un dels punts més polèmics és la percepció, per no dir convicció, que la presidenta, Isabel Díaz Ayuso (PP), va actuar de manera manipuladora, ocultant informació o presentant una versió esbiaixada dels fets per protegir interessos polítics i ideològics.
Per a molts, aquesta actitud no només és irresponsable sinó que també és profundament irrespectuosa cap a les víctimes i les seves famílies. En una situació de crisi sanitària, on la transparència i la comunicació clara són crucials, qualsevol intent de distorsionar la realitat pot tenir conseqüències devastadores.
A més, també les crítiques es dirigeixen a la manera com les polítiques adoptades pel govern madrileny van afectar les classes treballadores.
Negar que el Govern d’Isabel Díaz Ayuso va aprovar un document en la tercera setmana de març en el qual es van fixar els “criteris d’exclusió” de derivació hospitalària dels majors que vivien en residències de la Comunitat de Madrid no només és una estupidesa sinó també un menyspreu a les vides de les persones residents.
Per això, en qualsevol societat democràtica, quan es produeixen errors o negligències que ocasionen pèrdues humanes massives (DANA) és fonamental exigir responsabilitats.
Aquesta exigència no només és necessària per fer justícia a les víctimes sinó també per assegurar que aquests errors no es repeteixin en el futur. La impunitat en aquests casos crea un precedent perillós que erosiona la confiança en les institucions i en la capacitat del sistema per protegir els drets fonamentals.
El documental 7291 exemplifica com els mitjans de comunicació, si estan al servei dels seus lectors, poden exercir un paper fonamental en la societat.
Aquest documental, través de la seva narrativa, no només qüestiona pràctiques de gestió pública sinó que també obliga a reflexionar sobre la importància de la transparència i la rendició de comptes en l’administració pública. Aquesta mena de contingut ens recorda que la funció dels mitjans va més enllà d’entretenir: són una eina essencial per empoderar la ciutadania i donar veu a qüestions que, encara que incòmodes, són necessàries per garantir una democràcia saludable i responsable.
Pedro Jesus Fernandez
Comentarios
Publicar un comentario