carrostia

Les eleccions del 21-D han estat les més excepcionals   des de la transició franquista. Les condicions i condicionants tenen similituds. Convocades pel president del govern d'Espanya en aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. Sense president de la Generalitat ni Govern ni Parlament efectiu, amb les finances intervingudes des de fa mesos. Amb els presidents d'entitats civils a la presó, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, des de fa tres mesos. Amb el vicepresident de la Generalitat i el conseller d'Interior, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, des de fa més gairebé dos mesos a la presó i el president de Catalunya, Carles Puigdemont i una part del Govern a l'exili per preservar la institució. Consellers, alcaldes, màxims representants dels partits, alts càrrecs... investigats o imputats. El president Mas, i els exconsellers Ortega, Rigau i Homs inhabilitats i embargats. En la memòria gravat el dia 1 octubre, dia del referèndum i la repressió policial.

La pluja de debats i tertúlies dels últims dies de campanya ha demostrat la veritat de dos fets: a) el pluralisme de la política catalana a on s'enfronten set opcions, gairebé vuit si comptem la   d'Albano Dante , que no es presenta a les eleccions, cosa que assenyala la diferència qualitativa entre Espanya i Catalunya; b) el poder de la dictadura espanyola, que té còmplices fins i tot i sobretot entre els qui la pateixen a Catalunya.  A les tertúlies, la tònica ha estat debatre civilitzadament (en això es diferencien de les espanyoles) entre posicions molt trobades però donant per fet que el moment polític i les eleccions són circumstàncies normals. De tant en tant, però, exabruptes de baixa i probable etílica estofa com el de Soraya Sáenz de Santamaría , jactant-se que ha estat Rajoy qui ha empresonat directament els independentistes, avisen de l'absoluta anormalitat de la situació, de la seva excepcionalitat.  Unes eleccions en una societat sotmesa al 155, nor

Alguna cosa passa en un país, en un Estat, en una societat, quan la força n’és la protagonista. Amb violència o sense violència explícita, el recurs sistemàtic a la força protagonitza cada cop més l’actualitat d’una Espanya que ha escollit l’autoritarisme i l’amenaça per imposar-se als discrepants, sense servir-se gens del diàleg, la col·laboració i el consens els quals, segons asseguren els apòstols de la democràcia, són els mètodes que identifiquen les societats avançades. “A por ellos” és la consigna que fa furor entre els defensors de la Constitució i no són només paraules. Segur que hi haurà qui no creu —o qui s’estima més no creure— en l’amenaça de morts als carrers que el Govern de M. Rajoy hauria fet arribar a Carles Puigdemont per avortar la independència de Catalunya. Però el més probable és que sigui una veritat com un temple, i no només perquè Marta Rovira i el coronel Amadeo Martínez Inglés són més creïbles que Maria Dolores de Cospedal, la ministra que va amenaça

Aquest dilluns s’ha fet efectiva l’execució provisional que obligava al retorn de les quaranta-quatre peces de Sixena que formen part de la col·lecció del Museu de Lleida. La mesura contradiu la Llei de Patrimoni Cultural Català pel que fa a la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida i tots els informes tècnics que aconsellen no fer efectiu el trasllat fins que no hi hagi una sentència ferma. I, alhora, posa en un alt risc la conservació de les peces. El Govern espanyol ha precipitat la decisió amb càrregues policials incloses. Ho ha fet parapetant-se en el 155, atorgant-se la representació del Govern de Catalunya amb un minso 8 per cent dels vots. I amb la complicitat del Bloc del 155 que governa la Paeria, és a dir, PSC, Cs i el PP. És la mateixa estampa que s'ha estat repetint, amb un PSC submís, que ha compartit la unitat d'acció amb Cs i el PP i que no ha dubtat a sumar-se o compartir totes i cadascuna de les iniciatives del PP i Cs, ja fos amb recursos davant

"Només són els elements franquistes o feixistes, aparentment incontrolats, els responsables d’aquests atemptats?" Els darrers temps s’han vist diversos casos d’atemptats i incidents de falsa bandera: provocacions, delictes... agressions realitzats per elements d’una ideología, normalment franquistes o feixistes -si és que hi ha cap diferencia-, amb la finalitat de   carregar la seva responsabilitat als d’una altra, normalment demòcrates o independentistes . Comesos els delictes les organitzacions espanyolistes o d’extrema dreta si és que també hi ha cap diferència, són les encarregades de “denunciar-los” o explotar-los mediàticament.  Però   només són els elements franquistes o feixistes, aparentment incontrolats , els responsables d’aquests atemptats? En absolut: l’estat espanyol i tots els seus poders s’han convertit en   un Estat de falsa bandera que sosté una guerra bruta   contra una part de la seva població. Per això es val dels cossos i forces de seguretat de

Deia l’Albert Sáez en un article recent que hi ha estudis que indiquen que hi ha uns 150.000 votants de Junts pel Sí  que estan buscant la manera de baixar del tren del procés, i que aquest és el vot que persegueix Miquel Iceta en aquestes eleccions. Persones que pensen que potser s’ha anat massa lluny, o que s’han espantat de debò amb la combinació de repressió i fuga de seus socials, o que –això ho dic jo, no en Sáez– han interioritzat la propaganda de la culpabilització de la víctima: l’independentisme duia la minifaldilla massa curta i es va ficar en un carreró massa fosc en una hora massa inconvenient, i així és normal que l’hagin violat. No he vist aquests estudis però em sembla una hipòtesi versemblant, després de tot el que ha passat . Si imaginem l’independentisme com un sistema de cercles concèntrics, seria ben normal que davant d’un test d’estrès tan brutal com l’experimentat els darrers dos mesos (brutal en el sentit literal del terme), el segment més perifèric del vot

Gràcies per 'estar a l'alçada' del projecte de la República Catalana. Gràcies per votar amb el PSC, C's i el PP. Gràcies per dir SÍ a la República però actuar-hi en contra. Gràcies per donar una alegria al Rajoy, a la Soraya, al Montoro i al PP espanyol. Gràcies per tot el què diran els medis estrangers de Catalunya. Gràcies per imposar que sigui el món qui s'hagi d'adaptar a la CUP. Gràcies per actuar i acceptar responsabilitats  de govern per putejar el proces. Gràcies per el vostre 'què, 'quan' i 'com' i les vostres eternes "negociacions". Gràcies per el "Governem-NOS",  fent creure que el "NOS"es referia a Catalunya, quan ni tant sols es referia a vosaltres. Gràcies per prioritzar la caiguda de Mas per sobre del proces catala. Gràcies per alliçonar-nos de que l'enemic  semblava ser Espanya i el Tribunal Constitucional. Gràcies per 'pausar' el Procés. És el que més ens interessava ara a

Despues de su ultima ocurrencia,hacer un hastag "sersocialistaeshacer"; una llamada a "Salvame" y despues una oposicion a golpe de tituales demasiadas veces desafortunadas y ahora ademas una pagina web personal en la que cambia su nombre por el de Pdro Snchz;en la que ofrece incluso a "quedar para tomar un cafe"; donde en Twitter; por cierto se las dan dobladas por todos lados; me gustaria que este señor,provinente y empujado por los barones de su partido; poniendole al Sr Medina esos mismos barones dos candidatos a luchar contra el para dividir los votos; y asi que saliera el candidato oficial del partido, que? nos quiere enseñar. Cae en el olvido en su pagina web, sus antecedentes,este Sr fue consejero en Caja Madrid, no hay ningun voto opinando lo contrario en las preferentes,o en la compra del Bank of Florida que arruino a Caja Madrid y obligo a su rescate, voto a favor de los sueldos millonarios de sus directivos, y para colmo de males, voto en el Con