carrostia

La frase que millor resumeix el clima de decadència política i moral d’Espanya només podia ser d’Esperanza Aguirre: «La corrupción nos está matando». Justament ella, que ha estat en totes les salses tòxiques des dels llunyans temps del «tamayazo» (ens en recordem?), i que està aconseguint travessar, vestida de blanc, la formidable muntanya de merda que tant ha contribuït a aixecar.  El blanc ha estat també el color triat per Cifuentes per al seu comiat : per uns pots de cosmètics, segons ella, i no pas per la fètida història del màster i de la universitat feudal del PP.  Tota aquesta podridura ens està matant i encara està per veure si algun dia en sortirem vius i regenerats o si ens ofegarà per sempre . Ara per ara, jo més aviat diria que no hi ha massa esperances, ni al futur estat veí que és Espanya ni a la futura Catalunya republicana, on la il·lusió, la resistència i el dolor deixen en un segon pla la necessitat de fer net i d’enterrar, sí, una part de la política cata

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha ignorat la resolució de l’ONU que demanava mesures cautelars per permetre que Jordi Sànchez pugui sotmetre’s a la investidura al Parlament de Catalunya. Què significa això? Vàries coses: L’Honorable Sr Puigdemont torna a tenir el control de la política catalana Llarena deixa M. Rajoy sense pressupostos definitivament i amb la patata calenta de Cristina Cifuentes damunt la taula. De fet, aquesta ja ha dit que "solo dimitiré si me lo pide Rajoy". Guerra interna! La decisió de no permetre la investidura de Sànchez suposo donar ales al relat de l'independentisme a Europa: mireu què ens estan fent! -Llarena s'està carregant govern del PP i no descarto eleccions generals de cara a l'estiu (no oblideu sentència Gürtel 1999-2005 en breu) El president del Parlament, S r .Roger Torrent ha expressat la seva intenció d'apel·lar a organismes internacionals si finalment el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llaren

La censura és una de les formes elementals de la repressió. És repressió. La llibertat d'expressió de cadascú té molt pocs límits, que tenen a veure amb els drets i llibertats dels altres . Quan, en un entorn de respecte democràtic, algú considera que aquests límits s'han traspassat i que s'han vulnerat drets i llibertats fonamentals pot utilitzar la rèplica i la crítica, que són eines més prudents i més eficaces que no pas imposar arbitràriament els propis preceptes als altres. La censura, per això, és sempre conservadora i reaccionària ; l'apliqui qui l'apliqui, la imposi qui la imposi. El poder autoritari, el poder que aspira a dominar i està acostumat a recórrer a la violència, tem la cultura –l'espai de les expressions lliures per excel·lència- en totes les seves manifestacions. La censura, per això, sol ser el principal mecanisme de repressió d'aquella mena poder sobre la cultura. La censura és també un símptoma inequívoc de la incomo

De momento es solo un runrún. Pero es, sin duda, el runrún más terrorífico que han escuchado los pasillos del número 13 de la calle Génova de Madrid. El PP podría desaparecer del mapa político de aquí a no demasiado tiempo. Tal como suena. Pocos años después de que Rajoy lograra la presidencia del Gobierno —elecciones 2011— arrasando y dejando casi completamente pintado de azul el mapa de España, el partido fundado por el ministro franquista Manuel Fraga pasa por el momento más delicado de su historia, aunque no lo parezca. El enfermo sonríe y saluda públicamente. No quiere dar ninguna pista de lo que está pasando, hacerlo sólo serviría para acelerar el proceso. El altavoz que da estar en el Gobierno ayuda a trasladar una imagen de fuerza que sólo el poder puede proporcionar. El paciente se intenta mostrar vigoroso, habla de futuro, de reformar la Constitución, de liderar la España que viene, pero la analítica nos habla de otra cosa bien distinta: está en riesgo, y much

A l'Estat se li està descontrolant la situació. Ho dèiem a principis de gener, interessa que el republicanisme gestioni la investidura a llarg termini. Us exposo els motius. No és una lectura optimista, són fets. 1     1) Europa llegeix els resultats del 21-D com una victòria de Puigdemont i del moviment independentista. No ho dic jo, ho va admetre ahir el ministre Méndez de Vigo 2        2) La tensió entre PP i C's fa encara més difícil poder tirar endavant uns pressupostos que, sorpresa, hauran de tenir més retallades després que el BCE hagi reduït a la meitat el seu pla de compra de Bons. No ho dic jo, ho anunciava Mario Draghi 3    3) Aquests problemes per trobar suports, amb el PNB exigint que s'acabi amb el 155, aboca el Gobierno a sondejar la possibilitat de seguir prorrogant els pressuposts fins que acabi la legislatura. No ho dic jo, ho diu Montoro. 4     4) Per molt que vulguin tapar amb la bandera i l'himne els problemes reals dels ciutadans, avu

                                                                                   A raíz del conflicto catalán, que continúa sobredeterminando el escenario político español , va deslizándose una sospecha creciente generalizada sobre algunas organizaciones, colectivos, dirigentes, o profesionales críticos o contrarios al 155. El foco, primero, de momento, se ha puesto exclusivamente en Cataluña, después podría ampliarse al resto de España. Es un proceso imperceptible que corre el riesgo de llevarnos al opresivo ambiente tan bien descrito en la película  “La vida de los otros”; sobre aquella cotidianidad de la desaparecida República Democrática Alemana, latía en los sótanos la sombra de la represión. Y por eso, al calor de las investigaciones judiciales sobre el “procés”, dirigidas por el magistrado Pablo Llerena, se suscitan filtraciones u opiniones  de lo que cabría empezar a denominar la Stasi del 155. Ahora mismo la rueda de la sospecha se detiene sobre el productor au

Hemos vuelto a caer: la maniobra de distracción del PP para que no hablemos de la Gürtel ha funcionado. Les estaba estallando el juicio en la cara y salió a todo correr la vicepresidenta a contarnos que habían consultado al Consejo de Estado si podían impugnar preventivamente la investidura de Puigdemont. El Gobierno convertido en la brigada Precrimen de   Minority Report . Lo siguiente es detenerte por los delitos que podrías cometer. El estado policial era y es esto. Como el Consejo de Estado, en buena lógica, les mandó a paseo, fueron a lloriquearle al Constitucional, que también rechazó el recurso, pero que se sacó de la manga una resolución en la que obliga a Puigdemont a pedir la autorización judicial para ser investido. Por no dejar a Rajoy con el culo totalmente al aire, el alto tribunal se ha inventado una vía “que nadie le había pedido, que legalmente no puede acordar y que carece de sentido jurídico”, en palabras del ex letrado del TC, Joaquín Urias. El Consti