carrostia

  Para este ejercicio 2020 nos encontraremos con novedades como consecuencia de las medidas COVID-19 que afectan a la declaración del IRPF 2020 que debemos tener en cuenta a la hora de cerrar este ejercicio fiscal, como los ERTE, la prestación por cese de los trabajadores autónomos, las rebajas o moratorias del alquiler, las compensaciones económicas satisfechas a los trabajadores a distancia (teletrabajo)… Como cada año, antes de que finalice el ejercicio 2020 los autónomos (empresarios y profesionales) tendrán que pensar en la presentación del cuarto trimestre y el cierre del periodo impositivo de la actividad que se realiza en dos fases diferenciadas, el cierre contable y el cierre fiscal. Mediante el cierre contable el autónomo presenta todos los movimientos de cuentas que ha habido durante el año y obtiene la diferencia entre ingresos y gastos anuales que será el resultado contable. Para cerrar el periodo impositivo de una actividad hay que hacer frente a un proceso global c

  Els darrers mesos, abans que s’instaurés la nova normalitat, hem vist com la pandèmia ha posat al descobert tots els problemes estructurals de la nostra societat.  Hem vist com els serveis socials d’ajuntaments, entitats o xarxes veïnals  quedaven gairebé desbordats, i es feia palesa la nova pobresa. L’augment de les cues per buscar menjar als bancs d’aliments o l’increment del sensellarisme en perfils que fins ara no havien tingut la necessitat de recórrer a entitats de suport assistencial són dues imatges que simbolitzen les mancances i les necessitats que fins ara la pandèmia ens ha deixat com a preludi –segons totes les entitats que treballen amb col•lectius en risc d’exclusió social– del que vindrà els mesos propers.  En àmbits com l’habitatge es comença a observar l’allau de desnonaments a causa de l’aixecament de la moratòria, les caigudes d’ingressos i la pèrdua dels llocs de treball. Quan escric aquest article, la Creu Roja presenta l’informe de l’impacte de la pandèmia en e

  Els enregistraments de converses telefòniques d’algunes de les persones investigades per la seva relació amb el finançament de les despeses dels polítics independentistes fugits a l’estranger i l’organització de les accions del  Tsunami democràtic  posen en evidència el doble llenguatge de la classe política.  David Mad í  es va referir a  Quim Torra  com un “subnormal polític profund”.  Sergi Sol  a  Carles Puigdemont   com al “fill de puta Pelomocho”. I  Xavier Vendrell  es queixava que “amb tot el que jo he fet per aquest país sense demanar res a canvi i m'estan tocant els collons per tot el tema del concert. M'estan fent perdre temps, hòstia! Agilitza això una mica... truca a la consellera de Salut per tot el tema dels laboratoris, truca al  Bargalló  i truca al  Chakir  per tot el tema de Vil·la Bugatti, que em desencallin el de les subvencions de l'escola i tal...”. Són els mateixos personatges que després, quan parlen davant els mitjans de comunicació o en

  Quan una organitzacio dedica mes esforç a apuntalar mantener-se, que a innovar-se al futur, comença a morir. Dos diagnòstics formulats sobre Espanya… 1.      Els dos partits que s’han concordat per a alternar-se pacíficament en el poder són dos ramats d’homes que no aspiren més que a pasturar en el pressupost. Manquen d’ideals, cap finalitat elevada els mou; no milloraran gens ni mica les condicions de vida d’aquesta infeliç raça, paupèrrima i analfabeta. Passaran els uns després dels altres deixant tot com avui es troba, i portaran a Espanya a un estat de consumpció que, de fix, ha d’acabar en mort. No escometran […] ni l’econòmic, ni l’educatiu; no faran més que burocràcia pura, caciquisme, estèril treball de recomanacions, favors als companys, legislar sense cap eficàcia pràctica, i avanci amb els fanalets… Si res es pot esperar dels monàrquics, tampoc hem de tenir fe en el ramat revolucionari […] No crec ni en els revolucionaris de nou encuny ni en els antediluvians […].