carrostia

Espanya mantindrà durant molt de temps la repressió política, judicial i policial.  Més encara quan ha constatat que, per la via democràtica, no pot derrotar el republicanisme. De fet, Espanya només ha governat a Catalunya per la força militar, o com ara, vulnerant les seves pròpies regles del joc constitucional. Mai amb la legitimitat del poble. Per contra, la nació catalana s’ha fet forta a base de resistència pacífica i de solidaritat amb els successius líders polítics que han estat víctimes de la repressió castellana  en intentar defensar la nació. Assassinats, perseguits, forçats a l’exili. Per aquesta raó, Carles Puigdemont és el trofeu de caça major del règim del 78.  No en té prou amb diversos presos polítics, l’espoli patrimonial de dirigents independentistes o l’amenaça d’incórrer en penes de presó equiparables a les d’un assassí contra qualsevol que gosi qüestionar democràticament la unitat d’Espanya.  Espanya vol aïllar Catalunya, trencar la legitimitat de les se

Existe limitación en el embargo por parte de Hacienda en los ingresos de las actividades económicas de los autónomos?             Ser autónomo   presenta ciertas desventajas con respecto a ser asalariado: peores condiciones en las bajas por incapacidad, falta de cobertura en caso de cierre, vacaciones sin paga…             En el caso de embargo, también existen diferencias. Sabemos que  el salario mínimo es inembargable , por lo que el asalariado siempre tendrá garantizado ese importe por más deudas que tenga. Sin embargo, esto no es aplicable al autónomo.             El pagador del autónomo no es su empleador, sino sus clientes. Si esos clientes son, a su vez, empresas o profesionales, podrán recibir un  embargo de créditos que le obligue a abonar las facturas a la administración en lugar de hacerlo al proveedor que tiene las deudas.             De ese modo, el moroso se verá privado del importe de sus facturas sin atender a mínimo alguno.             El autónomo que tra

Catalunya és la tomba de les restes de l’imperi espanyol que, volent sobreviure, afirma ser un Estat democràtic de dret que manté relacions normals amb les democràcies del seu entorn europeu. No obstant això, és incapaç de comportar-se com a tal,  sinó com un grapat d’incompetents i malfactors . Les seves malifetes poden ser de llarg abast, com el saqueig de la guardiola de les pensions (aquesta sí que serà herència pel govern posterior), o directes o immediates, com el desastre de l’AP-6. Però en els dos casos, els factors són els mateixos: lladronici i ineptitud. Com sempre en aquests casos, en el moment del desastre, el ministre estava amb els toros, al futbol o a algun spa, fent l’únic que saben fer: res. I per descomptat, el resultat és el mateix. Aquí no dimiteix ningú, per ruïnosa i dolenta que sigui la seva gestió. Al contrari, com pitjor sigui aquesta, i més immoral, més s’ascendeix al responsable. Aquí està per provar-ho, el president M punt Rajoy, acusat

De què hauria servit que els presidents Irla o Tarradellas haguessin tornat a Catalunya els anys cinquanta o seixanta?   Per demostrar la brutalitat de la policia i l'arbitrarietat del sistema judicial del règim franquista? Per fer veure al món que l'Estat espanyol negava el dret a l'autogovern dels catalans?  Hagués estat útil un successor de Lluís Companys a la presó?   No. Rotundament, no.  Carles Puigdemont i els quatre consellers que són a Brussel·les han estat l'única peça lliure del Govern que van elegir els ciutadans d'aquest país.  Gràcies a estar fora de l'abast de la policia, dels fiscals i dels jutges de Madrid, el president ha tingut la capacitat de contradir, punt per punt, la campanya de manipulació política i mediàtica del sistema institucional espanyol.   I és a partir d'això que els mitjans catalans i internacionals han pogut contrastar les informacions d'una maquinària propagandística que d'altra manera hauria es

Per matar una televisió pública, primer cal conduir-la cap a la irrellevància. Si s’aconsegueix que la seva audiència sigui residual, és molt fàcil qüestionar-ne el manteniment: quin sentit té gastar-se diners en una televisió que no mira ningú? En els últims temps, des de l’Estat s’han llançat un seguit d’iniciatives polítiques que -sovint amb aparença de simples actes administratius- han anat minant la capacitat de TV3 i Catalunya Ràdio per tirar endavant uns mitjans competitius. Amb una rèmora de 40 milions d’euros tot just començar l’any, aquest 2018 esclatarà definitivament el model que ha regit la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals els últims anys. Per entendre el quid del que li passa a la Corporació, val la pena retenir algunes magnituds bàsiques. Com que els pressupostos de la Generalitat estan prorrogats, també ho estan els dels seus mitjans públics. Això vol dir que la CCMA rebrà una aportació ordinària del govern idèntica a la dels tres anys anterior

"Son reos del delito de rebelión los que se alzaren violenta y públicamente para cualquiera de los fines siguientes: …5º Declarar la independencia de una parte del territorio nacional" (art. 472 Código Penal) El presupuesto de hecho del delito de rebelión es un alzamiento violento. La violencia es un elemento constitutivo del tipo penal. La acción política o cívica pacífica o, en todo caso, no violenta, con el objetivo de "declarar la independencia de una parte del territorio nacional", podrá ser, sin duda, una acción antijurídica, pero no es una acción constitutiva del delito de rebelión. Porque sin violencia no hay rebelión. Esto, que yo sepa, no se ha discutido nunca. No hay ningún Manual de Derecho Penal en el que no se explique el delito de rebelión de esta manera. Y por eso resulta difícil de entender que el Fiscal General se querellara contra los miembros del Govern y de la Mesa del Parlament ante la Audiencia Nacional y el Tribunal Supremo por u

No se asusten. No se trata de abogar por el dominio del catalán sobre el resto de los españoles; no se trata de sustituir la hegemonía madrileña por la barcelonesa. Además, dudo que a los catalanes les interesase. Los catalanes perdieron, hace mucho tiempo, sus ambiciones hegemonistas - más o menos desde aquel episodio fulgurante de los almogávares - y desde entonces se han dedicado a su propio florecimiento, en vez de malgastar energías en subyugar a los demás. Tal vez porque fueron los primeros, entre los pueblos de Europa, que comprendieron que imperialismo es contrario a democracia. Hay que temer muy pocas cosas de los catalanes, y la que menos, afanes de señorío. Lo que aquí sugerimos es cosa muy distinta y más profunda: que la catalanicidad pase a ser parte operante del alma española, hasta ahora no fecundada por ella: que el hecho catalán no se reduzca a aquella esquina, sino que se incluya en el resto de la nación, no para aplastar lo que es genuino de cada tierra, sino pa