carrostia

«¡He matado al lobo!», grita el personaje Manelic de la obra Terra Baixa, de Àngel Guimerà. En febrero de 1895, Guimerà explicaba su obra diciendo que « Manelic, un chico inocente, todo candor y experiencia, deja su rebaño en unas cumbres de los Pirineos de donde no ha salido nunca y va a casarse a la llanura, a la Terra Baixa, donde sólo encuentra que falsedad, malicia …». Manelic se enamora de Marta, que es la amante del dueño de una granja, Sebastià. Lo acaba matando y huyendo con Marta. «¡He matado al lobo! », grita el protagonista de este clásico del teatro catalán. En la Terra Baixa donde ahora vivimos hay muchos lobos. Están libres. Y hacen lo que quieren. Nadie los detiene. Son lobos del siglo XXI. Diferentes de los que imaginó Guimerà. Cuando advertimos de su existencia nos dicen que siempre estamos igual, que presentamos el espantajo de los depredadores sin compasión porque no tenemos argumentos para defender nuestras ideas y propuestas. En el terreno electoral, nos recrimina...

A Catalunya diem allò de ‘ tal faràs, tal trobaràs’ . En castellà s’apunten al “ a cada cerdo le llega su San Martín ”. L’expressió catalana permet triar l’opció d’actuar bé o malament per rebre la resposta corresponent amb el pas del temps. La castellana està concebuda només pels que comenten maldats. Juan Carlos Peinado és una mala persona. Tothom ho sap. Fins i tot els seus superiors de l’aparell judicial que li toleren les maldats i que es posen al seu mateix nivell. Diu que és jutge però jo no li reconec el tractament. Un jutge és aquella persona que ha de dictar justícia. Peinado no ho fa ni ho pensa fer. La seva feina ha estat amargar-li la vida a Begoña Gómez per ser l’esposa del president socialista del govern espanyol, Pedro Sánchez. Impartir justícia no ha estat la seva preocupació en cap moment. Quin càstig ha de rebre una persona que s’ha dedicat a desestabilitzar psicològicament una persona durant dos anys pel simple fet de ser la companya d’un president socialista? El se...

  Quatre detinguts, 46.000 tones de residus enterrades il·legalment i una operació internacional coordinada per la Guàrdia Civil, la Gendarmeria francesa i Europol. L’operació destapada a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) no és només un nou cas de delinqüència ambiental. És la confirmació que Catalunya s’ha convertit en un objectiu cada vegada més atractiu per a les màfies dels residus, un negoci milionari que prospera aprofitant les diferències de costos en el tractament de deixalles i la dificultat de controlar un sector extraordinàriament complex. Segons la investigació, la trama introduïa residus urbans i industrials procedents de França amb documentació falsa que els identificava com a « producte » o « terres », una maniobra que li permetia esquivar els co ntrols administratius i reduir dràsticament els costos de tractament. Tot i que Sant Esteve Sesrovires concentra bona part de les actuacions investigades, els agents sospiten que part d’aquests residus, alguns ...

  Durante el presente mes de julio, España ha estado afrontando varias semanas de calor intenso; sin embargo, la situación atmosférica podría dar un importante giro a partir del fin de semana. El meteorólogo Samuel Biener ha explicado en Meteored que un chorro polar se reforzará y descenderá de latitud, favoreciendo así la llegada de aire más frío a las capas más altas de la atmósfera, dando como consecuencia un descenso generalizado de la temperatura. Según explica Biener, por desgracia, antes de este drástico cambio, España deberá soportar una nueva intensificación de calor con temperaturas que superarán los 40ºC en diversas zonas del centro, sur y noreste peninsular, llegando incluso a los 45ºC en zonas del sureste. En algunos puntos del Mediterráneo, Baleares y Andalucía, las mínimas nocturnas seguirán por encima de los 25ºC. Durante el presente mes de julio, España ha estado afrontando varias semanas de calor intenso; sin embargo, la situación atmosférica podría dar un...

  La creciente digitalización de la vida, junto a la incorporación de la inteligencia artificial, puede hacernos creer que nuestro mundo se está reduciendo a lo virtual, especialmente entre la población más joven. Este colectivo identifica las redes sociales como fuente de entretenimiento, pero también como el medio que satisface sus necesidades de socializar. Las redes son mucho más que un escaparate: son también fuente de nuevas relaciones cara a cara y altavoces de convocatoria a la participación en eventos sociales y cívicos del “ mundo real ”. De hecho, las publicaciones más difundidas son, precisamente, las que registran fiestas y celebraciones, por encima de cualquier otra actividad. La experiencia y las redes sociales son un binomio. Vivir la celebración y mostrarla son dos gestos casi inseparables. La pregunta, entonces, no es por qué vuelven las fiestas –que, en realidad, nunca se fueron–. La pregunta es por qué seguimos creyendo que habían desaparecido. Tradición...

  El tren arranca lentamente…, així comença un dels poemes més reeixits i melangiosos de Juan Ramon Jiménez, justament el que inicia el seu llibre titulat Melancolia (1912), i que pot llegir-se com un cant a la tranquil·la lentitud i a les moroses i amorosenques activitats humanes. Quan anar amb tren era sinònim d’anar amb calma -ara ja no ho és, ni tan sols ho és quan anem amb els pàmfils i impuntuals trens de rodalies- era fàcil parlar amb el passager/passatgera que t’havia tocat al seient del costat, especialment si el viatge era llarg (i molts ho eren); en més d’un cas era possible fer-se un amic o amiga al tren, encara que no fos un d’aquells que, segons una dita popular, estava com per a parar un tren. Això era així perquè vivíem en un mon sense pantalles als vagons de trens i sense telèfons en les nostres butxaques; en comptes de mirar distretament una pel·lícula o de llegir per sobre un missatge més aviat oblidable, parlàvem -sí, parlàvem- i, si teníem la sort de ser am...

  Enguany es compleixen noranta anys de les jornades que van transformar Barcelona en una ciutat empoderada pel moviment obrer. Entre el 18 i el 21 de juliol de 1936, la ciutat va viure quatre dies que canviarien els signes dels temps. La derrota de la insurrecció militar va obrir les portes a una situació insòlita: la coexistència de dos poders. D’una banda, el poder legal de la Generalitat i les institucions republicanes; de l’altra, el poder real que emanava dels carrers, dels sindicats i dels comitès obrers que havien contribuït decisivament a derrotar els revoltats. Durant aquelles hores decisives, Barcelona es va convertir en l’escenari d’una autèntica revolució social que alteraria profundament la vida política, econòmica i social del país. La tarda del dissabte 18 de juliol de 1936, Barcelona presentava un cel serè, sense núvols i amb aquella llum radiant característica dels dies d’estiu. Des del carrer es podien veure les finestres obertes dels habitatges amb l...