carrostia

Barcelona, entre las calles Josep Anselm Clave, paseo de Colon, plaza del Portal de la Pau y plaza de Medinacelli, se levantaba hasta mediados del siglo XIX un convento de franciscanos, fundado por San Francisco de Asis cuando vino a la ciudad en 1211. Después de dos años decidió marcharse. Cuando lo comunico, sus frailes se quedaron desconsolados y le pidieron que, ya que los abandonaba, les dejara un recuerdo palpable de su presencia. Y Francisco se me tió en su celda y permaneció unos cuantos días encerrado con diversos sacos de tierra y cubos de agua. Llego la víspera de navidad y el santo salió, invitando a los frailes a entrar en su celda. Y encontraron sobre los tablones del lecho una serie de figuritas hechas de barro que representaban el nacimiento: pastores, reyes, camellos, ángeles, San José, la Virgen y el niño. Así fue como en Barcelona, en el año 1213, San Francisco creo el pesebre, y desde esta ciudad se ha hecho llegar al mundo entero. Feliz Navidad!!!...

La persona que està donant la cara per la seva acció estratègica és Puigdemont. Si ell no hagués anat a Brussel·les res del que ha sortit a l'exterior hagués estat possible. Ell és l'únic ara que dóna cara a Europa i aquest el que té el pols amb Rajoy. Ha de guanyar Puigdemont per demostrar a Europa el que estem demanant. Aquestes eleccions estan manades per Europa. Són diferents. Són eleccions puntuals. Puigdemont s'encarregarà de treure de la presó a la resta govern. A ltres   vegades jo també he votat una altra opció. Aquesta vegada tots hauríem de votar a Puigdemont i que aquesta votació fora bestial. Europa reconeixerà al president.  Hauríem de pensar que si surt la Marta Rovira Europa ja no farà res. Puigdemont és la veu i la imatge de la Catalunya independent Amb ell va començar tot i és ell el que ha d'acabar amb el 155 i converses amb Europa. Ara tothom ho coneix és la nostra millor imatge publicitària.  La meva opinió. Pe...

La pluja de debats i tertúlies dels últims dies de campanya ha demostrat la veritat de dos fets: a) el pluralisme de la política catalana a on s'enfronten set opcions, gairebé vuit si comptem la   d'Albano Dante , que no es presenta a les eleccions, cosa que assenyala la diferència qualitativa entre Espanya i Catalunya; b) el poder de la dictadura espanyola, que té còmplices fins i tot i sobretot entre els qui la pateixen a Catalunya.  A les tertúlies, la tònica ha estat debatre civilitzadament (en això es diferencien de les espanyoles) entre posicions molt trobades però donant per fet que el moment polític i les eleccions són circumstàncies normals. De tant en tant, però, exabruptes de baixa i probable etílica estofa com el de Soraya Sáenz de Santamaría , jactant-se que ha estat Rajoy qui ha empresonat directament els independentistes, avisen de l'absoluta anormalitat de la situació, de la seva excepcionalitat.  Unes eleccions en una societat sotmesa al 155, n...

Creíamos que Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del Gobierno de España, había fracasado estrepitosamente en la tarea política que se le encomendó en Catalunya. Creíamos incluso que, en consecuencia, Santamaría debiera haber renunciado a mantener un cargo para el que no estaba capacitada. Pero estábamos equivocadas. Ella misma ha ofrecido la clave de su verdadera misión: ejercer de buldócer de Mariano Rajoy, cuyo objetivo era “descabezar” a ERC y Junts per Catalunya y “seguir liquidando el independentismo”. Descabezar y liquidar a los adversarios políticos son por definición términos poco democráticos, pues en una democracia a los adversarios políticos se les supera -si puedes, si tu propuesta tiene el apoyo social suficiente- en las urnas. Si, además, quien aspira a poner tales términos en práctica es un partido residual, como es el PP en Catalunya, no es de extrañar que recurra a métodos no democráticos. En Catalunya, Rajoy y Santamaría han recurrido a una violencia...

Les eleccions catalanes del 21 de desembre no són unes eleccions legítimes, són unes eleccions dictades per un poder absolutista, hereu ideològic del que hi havia abans de la mort de Franco, i disposat a tot, inclosa, com ja s’ha vist, la violació flagrant dels drets humans, per tal que el poble català no pugui decidir sobre la seva pròpia vida. El pretext per imposar aquest totalitarisme és una Constitució –un frau en si mateixa, perquè va ser planificada pel franquisme i tutelada pels militars del dictador–, i un suposat article 155 segons el qual qui l’invoca té llicència per fer tot el que vulgui amb absoluta impunitat, entre altres coses perquè tant el poder que el pot invocar com els seus tribunals són exactament el mateix. A Catalunya, naturalment, hi tenen delegats que, mancats de sentit del ridícul, malden per semblar més espanyols que els espanyols. Són els Michael Jackson de la política catalana, negres esperpèntics que reneguen del seu color convençuts que c...

“Hay que desinfectar. Hay que desinfectar, para empezar, los medios de comunicación. Las cosas no son por casualidad. Si yo viera TV3 todos los días y sólo viera TV3 todos los días, yo también sería independentista”. Josep Borrell se n’ha anat de la boca   sis dies abans d’hora   i els seus companys el deuen estar maleint. El pla no era aquest, el pla era vendre que els partits constitucionalistes   havien de guanyar per tornar a unir els catalans , per acabar amb-la-divisió-que-separa-les-famílies, per restituir el sentit comú. No per desinfectar, Josep, havíem quedat que això seria un cop haguéssim guanyat.  Les paraules de Borrell encaixen a la perfecció en el relat fabricat sobre la nostra realitat social des de Madrid i també des de Barcelona.   L’independentisme com una malaltia que només es pot combatre destruint el seu origen : l’escola pública i els mitjans de la CCMA. És important no enganyar-se: ens enfrontem a una bèstia autoritària que vol ...

A escassos dies d’unes   eleccions imposades i il·legítimes , quatre conciutadans romanen privats injustament de llibertat i dels seus éssers més estimats. Un d’ells és el cap de llista d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, un home generós i pacífic, que ha demostrat amb fets i dades el seu compromís indubtable amb el bon govern i els valors democràtics. El seu empresonament, com també els del Quim Forn i els Jordis, són   impropis d’una democràcia moderna i madura , i només s’entenen des de la lògica d’un Estat totalitari. Cap persona que es consideri demòcrata hauria de ser indiferent davant una injustícia tan flagrant. I més rebutjable és encara l’intent barroer del bloc del 155 de normalitzar aquesta anomalia. De la mateixa manera que un bon gestor ha de ser necessàriament una bona persona,   unes males persones no poden ser mai garantia de bon govern .  El republicanisme ha vingut per quedar-se i és sens dubte el denominador comú dels qui volen segui...