carrostia

El quinto episodio de la tercera temporada de la serie británica Black Mirror, Men Against Fire podría servir como la mejor metáfora a la hora de comprender la manipulación mediática y operación de guerra sucia para administrar el conflicto catalán. Para quien no lo haya visto, una breve descripción de la trama. En un futuro distópico, una organización militar se dedica a perseguir y exterminar una raza mutante (los roaches o cucarachas) que se esconden en lugares poco accesibles y presentan un aspecto aterrador, emitiendo gruñidos incomprensibles, y de quien se dice que se dedican a la violencia. Cada soldado posee un implante neuronal que sirve para agudizar sus sentidos y así perfeccionar su eficacia letal. En una de las persecuciones, el protagonista recibe una descarga de luz que le sobrecarga en el chip, hasta que éste empieza a fallar. Es así como, no solamente empieza a darse cuenta que el implante le engaña sobre su propia existencia, mucho más gris de

La persecució penal de l’Estat espanyol contra el referèndum de l’1-O i l’existència per aquest motiu de presos i exiliats polítics provoca incomprensió i cada cop més mostres de rebuig arreu del món democràtic. Una de significativa és el manifest de suport a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, signat per la vicepresidenta del Parlament Europeu i cincents eurodiputats i exeurodiputats de 25 països, que va ser presentat ahir al mateix Parlament i en el qual es denuncia l’empresonament injust i insòlit de Forcadell per haver permès el debat parlamentari i se’n demana l’alliberament immediat. La constatació de la desmesura de la persecució judicial de polítics, líders socials, alts càrrecs del govern i fins i tot els membres de la sindicatura electoral de l’1-O i la convicció que està moguda per un desig de venjança, no pas de justícia, és cada cop més estesa a àmbit internacional. El cas de Carme Forcadell, abans presidenta de l’ANC i líder de mobilitzacions massives

No es por cargar contra la prensa, pero la prensa no se encarga de su empresa, las empresas cargan la prensa, contra la ciudadanía. Este galimatías pretende de forma concisa aglutinar lo que a continuación se desarrolla. Sucintamente, vivimos en un continuo estado de opinión del que no tenemos opinión, tampoco cuenta nuestra opinión. Una muestra de esta reflexión la podemos ver en la cuestión catalana, el conflicto entre el Gobierno Central y el de la Generalitat en torno a la independencia o no de Catalunya. Que actualmente pasa por un momento de impasse, del que no se atisba salida alguna. Situación que no nos debería extrañar, pues no es nuevo que desde la transición/trasmisión del 78, la mayoría de las cuestiones relevantes se hayan dejado pasar, generando primero un estado de opinión catastrofista para a continuación imponer la decisión prevista desde las altas esferas del Estado como única alternativa. En el conflicto catalán se está actuando como en su momento se hizo

En èpoques fran­quis­tes els can­tants gau­dien d’una sub­ti­lesa impres­si­o­nant per dir amb al·lego­ries allò que volien dir i la cen­sura no els ho per­me­tia. La Trinca i en Lluís Llach varen ser el grup i el can­tant amb més intuïció i finesa, i encara avui, malau­ra­da­ment, mol­tes de les seves cançons tenen plena actu­a­li­tat. Però aquest renai­xe­ment de mol­tes cançons amb mis­satge polític també es comença a pro­duir a l’Europa unida i pot­ser en altres indrets, i és que sem­bla com si les soci­e­tats del segle XXI avan­ces­sin anant enrere i revis­ques­sin tots els fan­tas­mes que ens pensàvem haver vençut. Fins a la glo­ba­lit­zació, havíem defen­sat que l’eco­no­mia de mer­cat, la que pro­du­eix riquesa, només podia exis­tir en un entorn de lli­ber­tat política i econòmica, i és per això que alguns, quan es va esfon­drar el mur de Berlín, ja pro­fe­tit­za­ven la fi de la història i fins i tot s’atre­vien a quan­ti­fi­car el divi­dend de la pau. Però la Xina