carrostia

Entre el constitucionalismo nacido del régimen del 78 y la soberanía nacional se ha dado un matrimonio de conveniencia que justifica con grandes alharacas los aciertos y el progreso de nuestra sociedad y esconde bajo el felpudo sus desaciertos y debilidades El derecho constitucional se ocupa de las constituciones existentes y su tarea principal es determinar lo que las cartas magnas permiten o prohíben. Los constitucionalistas se ocupan de explicar por qué las constituciones son como son. Son, junto con los altos magistrados, los  “oráculos”  que nos dicen qué está bien y qué está mal. A veces, sin embargo, estos  “augures”  nos engañan interesadamente, y presentan la Constitución existente como la única posible. El fraude puede darse respecto a cualquier texto constitucional, pero parece evidente que la discusión actual está en relación con la Constitución española de 1978 y un Código Penal que se estira como un chicle, si a nuestros  “adivinos”  les interesa. Quizás l

A) SEGUIR EN ESPAÑA Es la opción que defienden los unionistas, tanto los que quitan lazos amarillos como los que no los quitan, además de algunos españoles que no viven en Catalunya y que intervienen en las redes sociales de forma agresiva, o no tan agresiva. Implica ser rescatados. España lleva 10 años con saldo primario negativo, único estado de Europa en esa situación en la actualidad.. Ni Grecia…. Eso significa que, durante 10 años no ha podido pagar ni los intereses de la deuda… Cómo lo ha hecho? Endeudándose más con el apoyo del BCE. Ahora, la deuda es el triple que cuando ya no se podía pagar… Y el BCE deja de comprar deuda en diciembre… El año que viene vencen 120.000 millones de euros…. Si no se podía pagar un céntimo ni los intereses se podrá pagar de la deuda?. Para hacernos una idea, de qué importe son 120.000 millones, recordaremos los presupuestos de la Generalitat: 8.800 millones sanidad, 4.200 millones educación, y 875 millones bienestar…. TODAS

Amsterdam és una ciutat neerlandesa benestant on viuen uns 850,000 habitants.   Del seu nucli històric fins als seus afores, la diversitat d’orígens es fa tan palesa com l’evolució arquitectònica de la ciutat del segle XV fins al segle XXI. És una ciutat força liberal, oberta al món i al comerç, i on les bicicletes i els espais verds i florits aporten vida i tranquil·litat tant als habitants com els turistes que visiten la ciutat. El passat divendres, en un cafè-biblioteca, vaig participar en una conferència-debat sobre la delicadíssima situació que estem vivint a Catalunya, i el futur que ens espera.  En efecte, cal dir d’entrada que el debat ha estat una mica encès, però molt propi d’una societat civilitzada on impera el diàleg  i l’intercanvi d’opinions. En plena discussió sobre la inacció i la passivitat de la Unió europea respecte a la violència policial de l’1 d’octubre i els empresonaments de representants polítics i civils catalans, un senyor, que es va presentar c

                                                                          Quan als buròcrates de Brussel·les els critiques el dèficit democràtic de la Unió Europea, no s’ho agafen bé. No els agrada. I sovint et diuen que ells són “administració” i no govern. Però els buròcrates de Brussel·les, a més de gestionar, manen, i molt a pesar seu també són govern. Un govern no votat i que no passa controls democràtics perquè el Parlament Europeu és un parlament amb poquíssimes atribucions malgrat la magnificència que l’envolta. I és així com hem d’entendre avui la UE. Estic segur que no és pas com molts somniàvem quan ens pensàvem que aniríem cap a una confederació d’estats, però les resistències nacionalistes han fet d’aquest projecte una cosa estranya en què els màxims responsables són el resultat d’un consens que no és res més que un intercanvi de favors i d’interessos. Totes les peripècies que ha seguit el nomenament de Luis de Guindos a vicepresident del BCE són un exemp

El conflicte en marxa sobre la investidura de Carles Puigdemont com a legítim president de la Generalitat posa en relleu la molt diferent   naturalesa   dels contendents i els seus recursos. La condició d'Espanya com a Estat de dret mai ha estat molt clara però, al dia d'avui, és inexistent . Gràcies a l'aplicació del 155 i circumstàncies concomitants, Espanya és una dictadura, perquè dictadura és el règim que concentra tot el poder a l'executiu (i en la voluntat del seu cap o president que ho és d'una autèntica banda de malfactors), anul·lant el legislatiu i el judicial, que està a les seves ordres. La dictadura es recolza a més en un control absolut dels mitjans de comunicació, al servei incondicional de la política del govern.  La dictadura gaudeix del suport de l'oposició. Suport actiu en el cas del PSOE, convertit en el botons del PP; així com de C’s que és   la cara falangista   de la dreta oligàrquica; i   passiu   en el cas de Podemos, que

Hi ha qui diu que estem allà on estàvem fa uns mesos. No és veritat, hi ha un fet excepcional que va tenir lloc el 27 d’octubre i que sembla que tots plegats no tenim interès de recordar. De fet, és la data més importat per aquells que treballem de fa temps per la llibertat del nostre país.  Vam declarar la independència en forma de República . No l’hem feta efectiva, però les urnes l’han ratificat amb la major participació de la història.  Per donar-li valor al fet del 27 d’octubre, convé recordar que Montenegro va trigar 15 mesos entre la Declaració d’Independència i la Constitució com Estat, Eslovènia en va trigar 6, Letònia en va trigar 16 de mesos, però també hi ha casos com el de Kosovo que després d’una declaració el 1990, no va obtenir el reconeixement internacional suficient fins que al 2008 en va fer una altra que obtingué el reconeixement de 112 estats. Cada cas és diferent, però és obvi que per fer efectiva la República calia fer una declaració. S’ha fet,