Això ja no va de independència. Va de dignitat

Que la ira no ens privi poder mirar cara a cara els ulls de la llibertat ni ens cegui i eviti veure com arribar fins a ella. 

No és moment d’estar indignat, sabíem que actuarien com un país tercermundista i dictatorial, i no ens agafa per sorpresa… 

Fa pocs dies ja escrivíem que arribaria el temps de la unió i la revolta: 

Aquí el teniu. 

Ara és el nostre moment. No és temps de gimnàs, classes d’anglès, biblioteca, cine, birra, running o pàdel… 

No és moment d’anar a visitar museus, comprar el jerseiet de tardor o anar a veure volar gavines a la vora del mar… 

És temps de país, de carrer, d’unió i mobilització. 

La seva única força és la nostra por i la nostra paràlisi. 

Si no tenim por i no ens quedem a casa, no tenen res. 

NO SON RES. 

Tenim la oportunitat d’escriure la història del nostre propi puny i lletra. 

No ens quedem amb les mans a les butxaques. 

No és moment de ser valents, però el present no ens permet ser covards… 

Després de segles d’espera, és el moment de poder dir demà: AVUI SÓC LLIURE PERQUÈ AHIR VAIG SER UN CATALÀ DIGNE. 

Fins aleshores, cal compartir que ens veiem pacíficament però amb tota la fermesa d’un poble… Al carrer! 

Visca Catalunya 400 grams

Comentarios

Entradas populares de este blog

Reflexiones de Mario Benedetti.( Sabios consejos de un hombre sabio) Si estás cerca (arriba o abajo) de los 60, tómate unos 10 minutos y léelo

El yugo y las flechas de la derecha

La lengua catalana