carrostia

La declaración del Estado de Alarma en España por la crisis sanitaria del COVID-19 ha cambiado la vida de los ciudadanos y sitúa al país en un escenario sin precedentes . El coronavirus ha suprimido muchos de los derechos fundamentales, por ejemplo la libre circulación de personas, y ha llevado a los enfermos a fallecer en soledad, donde los sepelios se realizan con absoluta frialdad. Real Decreto-Ley 463/2020 La declaración del Estado de Alarma en España viene establecida por el Real Decreto-Ley 463/2020. Dentro de los puntos más controvertidos se encuentra el artículo 7, en el cual se limita la libre circulación de las personas. En este caso, no se establece una limitación para circular por la vía pública, lo que se hace es imponer una prohibición generalizada para ocupar los espacios públicos. Esto ha provocado más de medio millón de actas de proposición de sanción en todo el país; es decir, más de medio millón de multas. Esto ha llevado a la gente a preguntarse si se

"Començo a tenir la sospita que la parafernàlia que envolta el confinament i la gran quantitat d’incongruències no són casuals" No estic incitant ningú a incomplir la llei, però començo a tenir la sospita que la parafernàlia que envolta el confinament i la gran quantitat d’incongruències que es descobreixen cada dia en el tractament científic, polític i per tant també informatiu no són casuals . La qüestió és que la imatge de la constant privació de llibertat provoca més por de la que té la possibilitat del contagi. La dimensió d’aquesta pandèmia és absoluta i percentualment molt més petita que la d’aquella grip dita espanyola de començaments del segle XX. Per què ara tanta alarma? Per què es tracta aquesta pandèmia com mai es va tractar l’ebola o la sida? Per què van amunt i avall per països, territoris i moments les consignes sobre el que cal fer? Per què? A qui beneficia? Ahir sentia el ministre Ábalos dir que les circumstàncies demostren que és el temps d

Un acudit conegut. Un excursionista cau per un precipici. Aconsegueix subjectar-se. Demana auxili. Ningú contesta. Una veu, diu ser Déu, li aconsella: “Deixa’t caure; un àngel et portarà a un lloc segur”. L’accidentat pensa uns segons i crida: “Bé, gràcies, però… Hi ha algú més?”. Què ofereix el present? Com a consultor aplico benchrmarking: “Seguir als qui van davant, ho fan millor, per a copiar-los, superar-los”. Mai als qui ho fan pitjor. No sé què llançarà una auditoria sobre les autoritats espanyoles. Molt demostrarà què, des de fa anys una molt negativa gestió econòmica, política, de planificació, aplicació de recursos… Alemanya, els Països Baixos, qualifiquen de “cigala” a Espanya. Després del 2008, ells van disminuir el seu deute. Espanya l’augmentat constantment. Hi ha “balafiament” de recursos en infraestructures inútils, subvencions sense control, formació inaplicable, rescat a la banca. Supera els 162.000 milions d’euros. Comparem estructures polítiqu

20 d’octubre del 1899. Els gremis de Barcelona deixen de pagar nous tributs. Se senten enganyats pel govern del president conservador, i alhora regeneracionista, Francisco Silvela, que els havia promès una rebaixa de càrregues i la negociació d’un concert econòmic per a la demarcació de Barcelona. La polèmica, ja llavors, es plantejava com un acte de resistència passiva al pagament d’uns tributs aprovats per les Corts i la corona que tenien com a objectiu modernitzar la hisenda espanyola i fer front també, i principalment, a les despeses bèl·liques. Els botiguers opten per la protesta i la campanya s’estén ràpidament. Al cap de quatre dies, el 24 d’octubre, el govern espanyol decreta la suspensió de les garanties constitucionals a Barcelona, i tres dies més tard, el 27, declara l’estat de guerra a petició del governador civil. L’autoritat militar emet un ban en què qualifica els fets de delicte de sedició i l’1 de novembre ingressen en presó preventiva cinc comerciants.

Últimamente nos tienen tan entretenidos con lo de los másters, lazos amarillos, Valle de los Caídos, Villarejo, Epi y Blas eran pareja gay, etc……. que el 99.8% de los españoles no se ha enterado que el pasado 1 de Septiembre el BCE puso en marcha la bomba de relojería que va a condenar a la economía española a una bancarrota absoluta.  Históricamente España siempre ha buscado a un chivo expiatorio a quien culpar de sus propios errores, sea el “contubernio judeo-masónico”, los rojos, la "pertinaz sequía", etc... y últimamente la culpa de todo la tiene la pérfida Europa protestante en forma de unos jueces alemanes nazis y otros jueces suizos y belgas que le tienen manía a España porque son unos calvinistas de mierda. Eso incluye a cierto abogado calvo llamado Boye que también es enemigo de España porque tiene el fastidioso hábito de hacer bien su trabajo.  Los “imparciales e independientes” medios de comunicación españoles pronto van a iniciar un bombardeo mediático d

Els Sense Por’, la generació que ha revolucionat el Procés Ningú els esperava i en tans sols una setmana han estat capaços de revolucionar el Procés. El seu impacte ha estat tan gran que ha deixat bona part de l’establishment social, polític i periodístic en fora de joc. És aviat per poder saber quin recorregut tindran ‘Els Sense Por’ però aquesta generació ha arribat per rebentar el taulell i u nir-se a la partida. Joves de 15 a 25 anys. Estudiants de final de l’ESO, batxillerat, FP o grau que ho combinen amb les primeres feines, els partits del cap de setmana o les tardes al CAU. Sense afiliació partidista però, segurament, una de les generacions més polítiques de les últimes dècades. Han crescut mamant el biberó de la crisi del 2008. Mentre feien cagar el tió, els tiets discutien sobre Rajoy, Mas i el Constitucional. Van saber que els reis eren els pares quan un tal Juan Carlos caçava elefants amb els nostres impostos. Els primers péls, els hi van aparèixer quan van rabiar per la

Las empresas utilizan  los datos que vamos cediendo al firmar contratos comerciales o que extraen de la huella digital   que dejamos como rastro al navegar en la Red. De este modo, nuestro correo electrónico y número de móvil acaban en las bases de datos de las compañías con el objetivo de enviar publicidad en forma de mensajes o llamadas a los consumidores. De un estudio de Eurostat se extrae que la información personal de los usuarios obtenida en Internet generará un negocio de 730.000 millones de euros en 2020 solo en la Unión Europea y ni uno de esos euros llegará al bolsillo del consumidor. Todos hemos recibido comunicaciones molestas de índole comercial, el objeto hoy es daros a conocer cómo evitar recibirlas: ¿Qué es la lista Robinson?   Esta lista es un servicio de exclusión publicitaria que la Asociación Española de Economía Digital pone a disposición de los consumidores con la finalidad de disminuir la publicidad que estos reciben y limitarla a aquella publicid