carrostia

La defenestració de Mariano Rajoy i l’ascens de Pedro Sánchez pot obrir un nou temps en la relació entre el PSOE, ERC i PDECat amb efectes al Congrés i al Parlament de Catalunya. Sánchez, el president més dèbil de la democràcia espanyola, arriba a La Moncloa amb el suport garantit de només 84 diputats i una aliança instrumental amb el PNB i els independentistes catalans que li ha servit per fer fora Rajoy de la presidència, però que ara haurà d’apuntalar amb gestos concrets. “És l’hora de la política”, deia aquest divendres un diputat independentista al pati del Congrés, conscient també del perill que tot plegat esdevingui un miratge.  Els temps han fet que la seva presa de possessió hagi coincidit amb la dels nous consellers del govern de Joaquim Torra i, per tant, amb l’aixecament del 155. Un tauler nou (sense Rajoy ni Puigdemont, Sáenz de Santamaría ni Junqueras) on totes les parts hauran de jugar amb tacte perquè l’abast de les demandes i de la gesticulació no esberli l

Primer capítulo de 'Narcos'. Un grupo policías ordena mostrar el contenido de unos camiones detenidos por sospecha de contrabando. Aparece Pablo Escobar de la nada. Despacio, recita a los uniformados los nombres de sus familiares, deja espesar un silencio y formula la disyuntiva.  Plata o plomo . Los dilemas forzados suelen ser perversos, pero en política tienden invariablemente a ser tristes, preocupantes y peligrosos. Este jueves lo hemos podido comprobar en el primer tramo de una moción de censura que agarra a España en el momento más sensible de nuestra historia reciente. Los líderes de los dos partidos que han venido siendo centrales en nuestra democracia han protagonizado un choque repleto de crueldad y suciedad, y sobre todo marcado por dos coacciones igualmente inaceptables. Quizá este  combate entre Sánchez y Rajoy  –es la única palabra que puede emplearse- sea el último enfrentamiento del bipartidismo que conocimos. Después de lo visto, nadie puede extra

Proposat Sànchez per a la investidura,   s'obren dues vies , la política i la judicial, que es condicionen mútuament. La decisió de la mesa del Parlament és política, en ús de les seves atribucions. Davant seu, el govern, dins de les seves i també en resposta política, no permetrà a Sánchez ser investit perquè és independentista i no li cau bé. Al temps, confia que el Tribunal Suprem, en via judicial, prohibeixi al proposat personificar-se al Parlament per a la investidura. Fa bé en confiar. Els tribunals espanyols apliquen la justícia que plau al príncep, ja que la seva idea de la divisió de poders coincideix amb la del Rei Sol per a qui els jutges eren poc més que camarlencs, com aquests d’aquí. Si el jutge Llarena, en ús de la seva llauna, i per això mateix arbitrària, discrecionalitat, prohibeix a Sànchez desplaçar-se al Parlament, estarà violant no política sinó judicialment el seu dret de sufragi passiu i pot ser que delinquint. Sens dubte el govern té una raó po

La gran contradicció del jutge del Tribunal Suprem  Pablo   Llarena   és, segurament, justificar totes les seves decisions, que han de ser judicials, amb arguments polítics. De fet, les seves interlocutòries han estat a bastament comentades per experts, per polítics, tertulians, que s'han posat les mans al cap per com   Llarena   no ha intentat dissimular la separació de poders. Bona part de la instrucció fins ara del magistrat s'ha centrat a decidir si deixa o no en llibertat els presos polítics. A més, ha imputat nous investigats, ha demanat els sumaris a Catalunya i ha desactivat les ordres europees i internacionals de detenció contra Carles Puigdemont i els consellers exiliats a Brussel·les. En pràcticament totes les seves accions hi ha contradiccions destacades. Deixar o no l'escó Si rellegim les interlocutòries de   Llarena,   trobarem arguments diferents per argumentar la mateixa decisió: no deixar sortir els presos en llibertat.  L'exemple més cla

Sr Iceta; Sra Arrimadas, Sr Domenech; Sr Albiol; o si prefieren Sr Sanchez, Sr Rivera; Sr Rajoy; Sra Colau; su España Federal, su Reforma Constitucional, cumpliendo la Ley sobre 2042 BASTA DE MENTIRAS Déjenme clarificar a los electores llamados a las urnas el 21D, que sus alegatos a una España Federal, a una reforma constitucional, in secula seculorum. Amen Díganles de verdad que supone en tiempo su propuesta; no creo que tal reforma sea como las dos que se ha reformado últimamente con nocturnidad y alevosía, que sepamos; la primera de ellas en 1992 para permitir el sufragio pasivo en las elecciones municipales a los extranjeros. La segunda de ellas en 2011 para introducir la estabilidad presupuestaria exigida por la UE. Situemonos en la literalidad :La ley Entremos en los requisitos procedimentales a tener en cuenta para proceder a misma, ya sea por vía del artículo 168 CE (necesaria en caso de afectar a (1) la totalidad del texto constitucional, o (2) al Título preliminar,