carrostia

Què ha passat a Brussel·les? Escric aquesta crònica des de Brussel·les, a casa d'un amic meu català que té una petita empresa de disseny tèxtil i és independentista, com una àmplia mostra de la colònia catalana a la capital de Bèlgica. Conversem amistosament un parell d'hores abans de la manifestació mentre es confeccionen llaços grocs o ens procurem altres distintius que ens posin en l'univers simbòlic de la propera República Catalana. Jo em pronuncio per una estelada que porto lligada al coll com si fos la capa del capità Marvel.  També ens vam creuar dades i suposicions sobre la manifestació/concentració, el seu recorregut i possible assistència, tenint en compte que hi ha un plugim pertinaç i una temperatura d'escassos tres graus, gairebé gèlida. Alguns dels assistents han fet el camí en cotxe o autobús sortint per la part oriental de la frontera i canviant a Lyon, mentre que altres ho hem fet per l'occidental, passant per Bordeus i París fins a Bruss

Els dirigents polítics espanyols són mala gent, busquen la humiliació dels adversaris polítics i si aquests són catalans tenen un plus, el “a por ellos” forma part de la seva manera de fer És un error pregar per aconseguir que els consellers i els líders de la societat civil surtin de la presó. Avui s'ha vist. Sense tenir jurisdicció, el Tribunal Suprem ha decidit humiliar el legítim Govern català i els líders de la societat civil catalana. Un dels motius que pot haver induït al jutge a mantenir engarjolats els presos polítics era que sabia que les famílies dels dissortats s'havien desplaçat a Madrid per a rebre'ls. Esperaven la seva sortida per donar-los caliu i de res ha servit el viatge. El magistrat Emilio de Llera ha decidit que, com a mínim, els presos polítics passin un nou cap de setmana a la presó i ja veurem si el dilluns sortiran tots. Una mostra més de fins a quin punt com "de mala gent" són els individus que controlen les institucions jud

Benvolgut president Jean-Claude Juncker, Quan vau ser investit doctor  honoris causa  per la Universitat de Salamanca l’11 de novembre passat, ens vau impressionar en parlar de “verí nacionalista” en el vostre discurs. És un mal, vau dir, que entorpeix la unitat europea i en vau parlar en termes molt durs. Cal suposar que aquest comentari –proferit en presència del vostre aliat Rajoy– anava dirigit a nosaltres, els sobiranistes catalans, en correspondència a la tirallonga d’honors espanyols dels quals us heu fet mereixedor darrerament. Us en podríem felicitar i deixar-ho aquí. Però és evident que les raons que us mouen a menystenir Catalunya –públicament i periòdicament– tenen unes implicacions de fons que no podem passar per alt. D’entrada caldria preguntar-nos si l’ús que feu de l’expressió  verí nacionalista  no us neix d’una certa mala consciència familiar. No podem oblidar que, quan us vau presentar a la presidència de la Comissió, hi hagué un especial interès a dissimula

Vamos hacer un análisis breve y conciso de la destrozada España en la que vivimos y de porqué somos el hazmerreír de Europa y del resto del mundo pero vamos a intentar ser realistas y objetivos, dejando de lado nuestras ideas políticas, religiosas y demás.             *España es monárquica, o sea que tenemos un jefe de estado que ha de dar ejemplo a los ciudadanos y velar por su bienestar haciendo que se cumpla la constitución que representa y que dice protegernos.             Aquí hemos de puntualizar que nos fue impuesta la figura de este rey sin opción a voto y que durante su mandato, y ahora el de su hijo, han sido muchos los escándalos en los que se ha visto implicada la monarquía dejando bastante claro los gustos de sus representantes en cuanto a sexo y diversión.             Cacerías, relaciones extramatrimoniales, casos de corrupción en los que ha participado su familia y que es una verdadera vergüenza para este país en el que cada uno de nosotros financiamos hasta el úl

La cuestión catalana ya no es un "asunto interno" español. En realidad no lo ha sido nunca. Ha sido una asunto español, sí, pero no "interno". Aunque Rajoy aspiraba a que así lo declararan los jueces belgas.  La decisión de Puigdemont ha puesto patas arriba la estrategia del gobierno, la material, pues aquel no está en la cárcel en España, y la comunicativa, pues en cambio está en todas las televisiones europeas. Con el daño que ello hace, sobre todo porque las informaciones suelen ir acompañadas de las tremendas imágenes de la policía y la guardia civil apaleando a mansalva a la gente.  El triunvirato nacional y sus animadores arremete contra Puigdemont a campo abierto: es un cobarde, un traidor a sus seguidores; lo suyo es un vodevil, un esperpento. Todo producto de la rabia incontenida, no ya por la cuestión en sí, sino por la necedad de la decisión en un primer momento. Nada de esto se hubiera producido si el triunvirato no hubiera decidido restablecer

«Aquests dies fem entendre a Europa i a la comunitat internacional que no és possible solucionar la crisi catalana sense comptar amb el govern català com a interlocutor principal» Des de divendres, molta gent en aquest país ha patit molt. Pel fet de no saber què passava ni cap on anàvem. Aquestes darreres hores la llum ha començat a obrir-se pas i em sembla bastant evident que, si finalment el govern de la República es reuneix avui a Brussel·les i parla, tot es veurà d’una manera diferent. Per això m’agradaria explicar unes quantes coses sobre què ha passat aquest llarg cap de setmana i sobre què ens espera. Sobre el cap de setmana 1. Crec que tots hem de ser conscients de què va passar divendres, dissabte i diumenge. Després de la proclamació de la independència hi havia un risc indiscutible d’una confrontació violenta al carrer. I el govern i el seu president van optar per desarticular-lo, en conseqüència amb el tarannà profundament pacifista del moviment. El preu era molt car,