Sis octubre trenta-quatre. Història i memòria 90 anys després

 El 6 d'octubre de 1934, tot just passades les vuit de la tarda, el president del Govern català, Lluís Companys, va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola des del balcó del Palau de la Generalitat. La proclama de Companys era la resposta a l'entrada de tres ministres de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) al nou Govern de la República presidit per Alejandro Lerroux i constituït el 4 d'octubre. La presència de la dreta antirepublicana al nou Govern de la República va ser vista pel Govern català, les forces republicanes catalanistes, el separatisme català i el moviment obrer i camperol com l'inici de l'atac frontal a la democràcia republicana, l'autonomia catalana, les reformes del Govern de la Generalitat, els guanys socials i polítics aconseguits dençà de la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 i de tot el seguit de propostes polítiques que es proposaven anar més enllà en un sentit social i nacional revolucionari. Hi havia el temor que l'amenaça feixista que havia triumfat en diversos punts d'Europa caigués amb tota la força sobre Catalunya republicana i la República espanyola.

 

Tot i la ràpida derrota de l'acció de Companys la matinada del dia 6 al dia 7 davant les forces de l'exèrcit, els fets d'octubre de 1934 van ser una de les grans mobilitzacions polítiques i socials de la Catalunya dels anys trenta. Durant una setmana van tenir lloc enfrontaments amb les forces de l'Estat, una vaga general que s'allargà diversos dies, la proclamació de l'estat Català i la República Catalana arreu del país, insurreccions socials violentes, i morts i ferits entre els octubristes i les forces de l'Estat, que deixarien un impacte profund en la societat catalana.