ADÉU PARTITS
Tenia ganes de fer un
escrit, però navegant he trobat aquest el qual no seria capaç de superar, per
això el penjo, llegiu siusplau
ADÉU PARTITS
Ho he dit moltes vegades i
ho dic un cop més: poques vegades a la història hi deu haver hagut una classe
política que hagi tingut la ciutadania tan al seu costat, tan entregada i tan
disposada a fer el que hagi calgut; i durant molts anys seguits.
Hem fet manifestacions rècord en tots sentits; ens hem vestit de tots
els colors; hem anat amunt i avall; hem fet la consulta del 9-N; hem fet l’1-O;
hem muntat paradetes; hem trucat a les portes; hem guarnit balcons, arbres,
fanals i ponts; hem perdut hores i dies; hem fet milers de kilòmetres amb els
nostres vehicles; ens l’hem jugat moltes vegades.
Tot això amb un plus que ens diferència, i molt, dels polítics: ho hem
fet, ho fem i ho farem “gratia et amore” que dirien els amics de les
llatinades.
Tothom empra els seus
recursos, ningú no cobra un cèntim, ningú no passa notes de despeses, tot es fa
amb el país al cor i amb la vista en la independència, ningú no pregunta al del
costat.
Doncs tot això els
polítics professionals s’ho passen per l’arc del triomf pensant només en els
mesquins interessos dels partits i en els, no menys mesquins, seus personals:
no han volgut anar units a les eleccions, han fet i fan pactes post-electorals
de vergonya aliena dels que el súmmum ha estat el de la Diputació de Barcelona.
No tenen vergonya, no
tenen decència, no tenen el més mínim respecte pels milions de ciutadans que
els han votat.
Se’ls en refot el país i
la seva gent.
No sé si hi pensen, però
ho pagaran car; la gent està cansada, desencantada, desencisada... d’ells.
No sé com, ni qui ho ha de
fer, però ho farem: els treurem i en posarem uns altres.
No volem polítics
professionals ni partits-empresa; volem gent del país, que estimi el país i que
treballi pel país, ni més ni menys que com fem tots els demés.
Quan ho hem tingut tot a
tocar ha estat quan hi havia una gran part de polítics “amateurs”; en volem
d’aquests, no dels altres.
Agustí Vilella i Guasch
Comentarios
Publicar un comentario