CARTA DE DISCULPA AL PRESIDENT MONTILLA
Molt Honorable President Montilla,
M’he assabentat que ha destinat 20.000.000 d’euros perquè 5000 joves que
ni estudien ni treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de
treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s’impulsen
mesures destinades a la millora de la societat, i que fins i tot s’han
vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc
evitar sentir-me un ésser menys preable per aquesta societat i gens
mereixedor de cap ajuda. És per això que m’agradaria demanar-li disculpes.
Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver
abandonat la meva etapa d’educació obligatòria, lamento no haver
pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o
maltractat un professor; per no parlar de l’execrable formació en
idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a
treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per
haver decidit estudiar a la universitat.
Però aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys
que he anat treballant durant les meves vacances i caps de setmana. Fent
des de recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador
esportiu. Ho sé, és imperdonable.
També vull aprofitar l’avinentesa per demanar-li disculpes de part dels
meus pares. Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho; però els dos
s’aixequen a les 7 del matí per anar a treballar i ...sí; tenen una
hipoteca. Gràcies a Déu, per pal·liar aquest comportament indigne, sé
que mai tindré dret a una beca universitària: això m’alleuja la consciència.
Té tot el meu suport per acabar d’eradicar valors com l’esforç, el
sacrifici i l’excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva
trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els
joves que ara subvencionarà. Fixi’s amb la quantitat de joves amb dobles
llicenciatures que engruixen aquest 40% d’atur juvenil: quins ignorants!!
Jo ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l’esperança perquè a la
nova generació que puja no l’haurà d’ajudar tant; s’estalviarà tot el
que es deixin de gastar en els baratíssims llibres de text.
Cordialment,
Joan Güell
P.D. Prego que disculpi el fet d’haver après a escriure sense faltes
d’ortografia.
Trobada en un PPS, fantastica
M’he assabentat que ha destinat 20.000.000 d’euros perquè 5000 joves que
ni estudien ni treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de
treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s’impulsen
mesures destinades a la millora de la societat, i que fins i tot s’han
vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc
evitar sentir-me un ésser menys preable per aquesta societat i gens
mereixedor de cap ajuda. És per això que m’agradaria demanar-li disculpes.
Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver
abandonat la meva etapa d’educació obligatòria, lamento no haver
pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o
maltractat un professor; per no parlar de l’execrable formació en
idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a
treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per
haver decidit estudiar a la universitat.
Però aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys
que he anat treballant durant les meves vacances i caps de setmana. Fent
des de recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador
esportiu. Ho sé, és imperdonable.
També vull aprofitar l’avinentesa per demanar-li disculpes de part dels
meus pares. Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho; però els dos
s’aixequen a les 7 del matí per anar a treballar i ...sí; tenen una
hipoteca. Gràcies a Déu, per pal·liar aquest comportament indigne, sé
que mai tindré dret a una beca universitària: això m’alleuja la consciència.
Té tot el meu suport per acabar d’eradicar valors com l’esforç, el
sacrifici i l’excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva
trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els
joves que ara subvencionarà. Fixi’s amb la quantitat de joves amb dobles
llicenciatures que engruixen aquest 40% d’atur juvenil: quins ignorants!!
Jo ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l’esperança perquè a la
nova generació que puja no l’haurà d’ajudar tant; s’estalviarà tot el
que es deixin de gastar en els baratíssims llibres de text.
Cordialment,
Joan Güell
P.D. Prego que disculpi el fet d’haver après a escriure sense faltes
d’ortografia.
Trobada en un PPS, fantastica
Comentarios
Publicar un comentario