carrostia

En el CGPJ, sin leyes polémicas sobre las que informar, ni plazas a adjudicar por las que tengan que pelear las asociaciones de jueces, rige la pax Lesmes “A los jueces nos duele escuchar que esa justicia en la que creemos y por la que trabajamos no es independiente, que está politizada, que son los partidos políticos los que dirigen la acción de los jueces. Estas afirmaciones, reiteradas durante años por opinadores de todo tipo…, no se ajustan a la verdad” . Los discursos, como los deseos de las  misses,  siempre están llenos de buenas intenciones, y todos los que asisten a este tipo de celebraciones están acostumbrados a oír proclamas similares como un mantra ritual. Pero seguro que a alguna de las autoridades presentes, civiles o militares, en el solemne acto de Apertura del Año Judicial el pasado mes de septiembre, en el Tribunal Supremo, le chocó escuchar ese canto a la independencia precisamente en boca del presidente de la institución y del Consejo General del Poder Ju

Els arguments de Pedro Sánchez per mantenir la venda d’armes a l’Aràbia Saudita demostren fins a quin punt pot arribar la hipocresia en la política. O el cinisme. Perquè és difícil trobar un altre qualificatiu al fet que el president del govern espanyol demani “altura de mires” perquè s’entengui la necessitat que té ’Espanya de continuar subministrant armament a la monarquia saudita. “Altura de mires” és, per al president del govern espanyol, posar els interessos comercials i geoestratègics per davant dels principis polítics i ètics que defensa, o hauria de defensar, una força que es diu d’esquerres. “Sempre he pensat que la política és intentar convertir els ideals en realitats, però no sempre es pot aconseguir”, va dir el president espanyol ahir en la seva compareixença al Congrés dels Diputats. Va justificar-se en la “defensa dels interessos generals d’Espanya” i ja sabem, per altres raons, que són interessos pels quals l’Estat està disposat a pagar-ne la factura corre

  Les darreres dades del PIB (segon trimestre de 2018) diuen que Catalunya ha crescut un 3,1% mentre tot l’Estat ho ha fet en un 2,5%. Això vol dir que Catalunya ha crescut un 32% més que la resta de l’Estat (2,34%). Aquesta diferència poc o molt, fa 3 anys que es produeix, i de fet Catalunya fa més de 5 anys que creix a aquest ritme. Si ens centrem en la industria, la diferència és més important, ja que Catalunya gairebé dobla el creixement industrial de la resta de l’Estat, i només en agricultura i construcció creix més l’Estat que Catalunya. Cal dir que el pes de l’agricultura no arriba al 10% del PIB i que la construcció té molt a veure amb les inversions estatals, d’on ja sabem que Catalunya està clarament exclosa… Però el que està passant els darrers mesos és molt més sorprenent. Mentre que a l’Estat s’estan tancant grans empreses i anunciant EREs importants, a Catalunya no parem de rebre inversions internacionals i moltes d’elles son  multinacionals de primer nive

Qualsevol persona de bona fe que sabés que les presons preventives i l’exili forçat no obeeixen més que a un abús de les lleis que de cap manera sancionen les conductes, bones o dolentes, que els processats han tingut es posaria les mans al cap. La raó: el mateix Estat (o règim?, en paraules d’Arrimades) que il·legítimament els empresona els demana col·laboració per aprovar els seus pressupostos, un cop miraculosament el van ajudar a aconseguir el govern, amb l’expulsió d’un dels governs més corruptes i ineficaços per al bé comú que recorden els temps moderns a Europa occidental. El xec en blanc que va suposar la investidura de Pedro Sánchez era una pura gratuïtat, sense condicions, que va vèncer tan aviat com es va presentar al cobrament de la moció de censura. Guanyada aquesta, s’iniciava un clima més favorable, però sense concretar-se en res. Ja és una vulgaritat sobrera dir que els independentistes, en ocasió del procés, han estat uns il·lusos: no veien que el que feien

Regreso al referéndum de 1978. ¿Dónde están los ciudadanos? La monarquía había sido impuesta antes de la convocatoria de las Cortes Constituyentes para que un parlamento no deseado no pudiera poner en duda la supervivencia de la Corona. Sostengo que la afición que tenemos en España por idear reformas exprés de la Constitución sin participación ciudadana proviene de la falta de calor humano que acompañó el nacimiento de la Constitución en 1978. Ni los balcones se llenaron de banderas constitucionales, ni las urnas de papeletas para celebrar su llegada a un territorio casi virgen en experiencias democráticas. No es que la frialdad alcanzara las bajas temperaturas que registró el Referéndum de ratificación de la Constitución Europea cuando batimos el récord de abstención de la democracia española, pero el escaso entusiasmo fue una de las notas fundamentales que caracterizaron el primer contacto ciudadano con la Constitución que habían elaborado sus lejanísimos representantes.