Entradas

Hi som a temps

Imagen
La idea i voluntat dels pares fundadors de l’avui Unió Europea era la construcció d’una Europa unida basada en els valors que estan detallats a l’article 2 del Tractat de la UE i que són el respecte a la dignitat humana, a la llibertat, a la democràcia, a la igualtat, a l’estat de dret i el respecte dels drets humans i de les minories, i tot plegat basat en el pluralisme, la no discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre homes i dones. Cadascú que reflexioni i analitzi si tot el que està passant en l’àmbit de la UE està sota el paraigües de la voluntat dels pares fundadors i de molts europeistes. D’aquesta reflexió em surten una sèrie de fets que avui són ben presents i que d’alguna manera posen en qüestió alguns dels valors descrits. Així, la gestió de la sortida de la crisi econòmica, amb una societat desigual que deixa àmplies capes de la població fora del mercat laboral o amb salaris insuficients, requereix un cop de timó que garanteixi qu

Mentiras fundamentales sobre Cataluña

Imagen
El quinto episodio de la tercera temporada de la serie británica Black Mirror, Men Against Fire podría servir como la mejor metáfora a la hora de comprender la manipulación mediática y operación de guerra sucia para administrar el conflicto catalán. Para quien no lo haya visto, una breve descripción de la trama. En un futuro distópico, una organización militar se dedica a perseguir y exterminar una raza mutante (los roaches o cucarachas) que se esconden en lugares poco accesibles y presentan un aspecto aterrador, emitiendo gruñidos incomprensibles, y de quien se dice que se dedican a la violencia. Cada soldado posee un implante neuronal que sirve para agudizar sus sentidos y así perfeccionar su eficacia letal. En una de las persecuciones, el protagonista recibe una descarga de luz que le sobrecarga en el chip, hasta que éste empieza a fallar. Es así como, no solamente empieza a darse cuenta que el implante le engaña sobre su propia existencia, mucho más gris de

L’escrutini internacional

Imagen
La persecució penal de l’Estat espanyol contra el referèndum de l’1-O i l’existència per aquest motiu de presos i exiliats polítics provoca incomprensió i cada cop més mostres de rebuig arreu del món democràtic. Una de significativa és el manifest de suport a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, signat per la vicepresidenta del Parlament Europeu i cincents eurodiputats i exeurodiputats de 25 països, que va ser presentat ahir al mateix Parlament i en el qual es denuncia l’empresonament injust i insòlit de Forcadell per haver permès el debat parlamentari i se’n demana l’alliberament immediat. La constatació de la desmesura de la persecució judicial de polítics, líders socials, alts càrrecs del govern i fins i tot els membres de la sindicatura electoral de l’1-O i la convicció que està moguda per un desig de venjança, no pas de justícia, és cada cop més estesa a àmbit internacional. El cas de Carme Forcadell, abans presidenta de l’ANC i líder de mobilitzacions massives

Què fan, parlant de morts?

Imagen
Estic esgarrifat, esfereït, sentint el que diuen aquests dies els Casados, els Riveras i les Calvos de torn. Què fan, parlant de morts a Catalunya?   Els han sentit? L’altre dia, José María Macías, vocal del Consell General del Poder Judicial, donava per fet (i es quedava tan tranquil) que el procés a Catalunya acabarà amb algun mort. Alejandro Fernández, el líder dels populars a Catalunya (que no és el mateix que dir que és un líder popular a Catalunya), afirmava que “el separatisme busca la balcanització d’Europa”. La vicepresidenta del govern del PSOE, Carmen Calvo, deia que Torra ha triat “una via sagnant” i, aquest dimecres mateix, el líder de Ciudadanos, Albert Rivera, advertia Pedro Sánchez que, si no fa res –i aplica el 155, és clar– ell serà el responsable “si hi ha algun mort a Catalunya”. Mare de Deu! Perquè parlen de morts a Catalunya? Perquè el president Torra, la setmana passada, va visitar Eslovènia i va parlar de la convicció que van tenir els eslove

40 años de una Constitución que el rey Juan Carlos no juró.

Imagen
Juan Carlos I fue proclamado rey el 22 de noviembre de 1975, tras la muerte de Francisco Franco, de acuerdo con la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado de 1947. El 6 de diciembre de 1978 el pueblo español aprobó la "sagrada"constitución cuando hacia 3 años que Juan Carlos I reinaba por la gracia de Franco. Recuerden que Juan Carlos I juró lealtad a Franco el 22 de julio de 1969, 6 años antes de que muriera el golpista dictador. Su solemnes palabras fueron: "lealtad a su excelencia el Jefe del Estado y fidelidad a los Principios del Movimiento Nacional y demás leyes fundamentales del Reino". El problema es que sobre el juramento la gente se confunde porque creen recordar que "alguien" juró la constitución... Ese alguien fue su hijo Felipe (el actual rey) que así lo hizo el 30 de enero de 1986 al cumplir la mayoría de edad Y más tarde cuando heredó el cargo de su padre (19 de junio de 2014) con estas frase: "juro desempeñar fiel