La necessitat de discernir

 

Feia un any fa pocs dies un projecte que, en el caos d'aquests temps, s'atreveix a plantejar una cosa radical: que pensem. Sí, així de simple. Que fem servir el cap, que ens fem preguntes incòmodes, que no acceptem narratives completes sense mastegar una mica. Això és Brownstone Espanya.

Fa un any naixia amb la missió de defensar quelcom que s'ha tornat gairebé revolucionari el 2026: la capacitat de discerniment, la dignitat humana, la llibertat de consciència. En un món on ens han acostumat a triar entre dues opcions que no triem, on el pensament únic es disfressa de pluralisme, on se'ns ven com a “llibertat” allò que és exactament el contrari, un projecte així resulta necessari. Urgent, fins i tot.

Feia un any fa pocs dies un projecte que, en el caos d'aquests temps, s'atreveix a plantejar una cosa radical: que pensem. Sí, així de simple. Que fem servir el cap, que ens fem preguntes incòmodes, que no acceptem narratives completes sense mastegar una mica. Això és Brownstone Espanya.

Fa un any naixia amb la missió de defensar quelcom que s'ha tornat gairebé revolucionari el 2026: la capacitat de discerniment, la dignitat humana, la llibertat de consciència. En un món on ens han acostumat a triar entre dues opcions que no triem, on el pensament únic es disfressa de pluralisme, on se'ns ven com a “llibertat” allò que és exactament el contrari, un projecte així resulta necessari. Urgent, fins i tot.

Mirin, durant la pandèmia vam aprendre qui pensa de veritat i qui simplement executa. Vam veure com les plataformes digitals silencien científics acreditats. Vam observar com mitjans suposadament independents es convertien en altaveus de narratives que mancaven de fonament. I vam descobrir que la censura no ve sempre amb l'estètica de l'autoritarisme clàssic: a vegades ve disfressada de “desinformació”, de “fake news”, de protecció a la salut pública.

Brownstone Institut Global, del qual Brownstone Espanya n'és la branca local, va néixer precisament d'això: del caos pandèmic i de la certesa que alguna cosa fonamental s'havia trencat en les nostres societats. No era només un problema de polítiques sanitàries fallides. Era alguna cosa més profunda. Era la capacitat mateixa de les persones (de vostès, de mi) de pensar per nosaltres mateixes.

Saben què és el més greu? Que molts hagin normalitzat la censura. Que hàgim naturalitzat la imposició de narratives úniques. Que acceptem que existeixi una veritat oficial i, davant d'ella, la resta siguin “negacionistes”. Això, senyores i senyors, no és ciència. És totalitarisme amb bata blanca.

Durant aquests anys hem vist com es perseguia metges, advocats, científics que s'atrevien a qüestionar-se les mesures imposades. Hem vist com revistes científiques de prestigi reconeixien públicament que s'havien “alineat en excés amb recomanacions polítiques en lloc de cenyir-se a criteris estrictament científics”.

Hem vist com se silenciava informació vital (com la importància dels nivells de vitamina D davant infeccions respiratòries) mentre es pressionava la població per medicaments la seguretat dels quals no estava garantida. I el pitjor: hem vist com la gent comuna, vostès, jo mateixa, ens hem vist obligades a escollir entre confiar en el que ens deien (i perdre la dignitat de pensar) o rebel·lar-nos contra el corrent i ser titllades d'irresponsables, d'assassines fins i tot.

Aquesta pressió no era científica. Era control.

El perill més gran és una societat que ha renunciat a pensar. Una societat on és més fàcil repetir el discurs autoritzat que qüestionar. Una societat on discernir s'ha convertit en un acte de rebel·lió.

Per això el que representa Brownstone Espanya en aquests moments és tan important. No perquè tingui totes les respostes. No perquè sigui un partit polític o una ideologia. Sinó perquè simplement s'atreveix a fer el que hauria de ser obvi: preguntar-se si el que ens expliquen té sentit. Punt.

Thomas Harrington, Jordi Pigem, Carlos Sánchez, David Souto… Aquesta gent no són negacionistes. Són persones que han trencat amb la comoditat de la conformitat. Harrington, catedràtic que va passar 24 anys a la universitat, va escriure un llibre demolidor anomenat The Treason of the Experts (la traïció dels experts) perquè va veure com l'elit credencialitzada abdicava de la seva responsabilitat. No és un crit d'irresponsabilitat: és un crit de consciència.

David Souto, doctor per la Universitat de Nova York, s'atreveix a qüestionar els fonaments mateixos de com pensem. Jordi Pigem ens pregunta què n'ha estat de la vida enmig de tota aquesta tecnocràcia digital. Carlos Sánchez analitza geopolítica amb un rigor que als mitjans hegemònics simplement no hi és. I això és el que cal: gent que pensa, que investiga, que no té por d'equivocar-se perquè sap que és preferible la recerca honesta de la veritat a la comoditat de la mentida oficial.

Durant aquests últims anys hem patit. Hem passat por. Hem imposat mesures als nostres fills que veiem ara que van ser innecessàries. Hem acatat restriccions de llibertat que ningú (ningú) ha posat en qüestió adequadament. I quan alguns ho van intentar, van ser silenciats.

La pregunta que ens hauria de fer perdre la son és aquesta: què hem après? De veritat creiem que això no pot tornar a passar? Encara pensem que si els nostres “experts” ens ho diuen, ha de ser veritat? Perquè mirin, el perill més gran no és un virus. El perill més gran és una societat que ha renunciat a pensar. Una societat on és més fàcil repetir el discurs autoritzat que qüestionar. Una societat on discernir s'ha convertit en un acte de rebel·lió.

El que de veritat és al centre del missatge de Brownstone Espanya: discerniment no significa negació. Significa preguntar-se. Significa llegir el que diuen els que pensen diferent. Significa estar disposat a canviar d'opinió si les dades ho exigeixen. Significa, fonamentalment, respectar la dignitat d'altres persones que pensen diferent.

Perquè aquesta és la veritat que ningú no gosa dir: en una societat on se censura qui pensa diferent, ningú no està segur. Ni tan sols els qui avui són al poder.

Un any de Brownstone Espanya. Un any defensant que és possible ser crític sense ser irresponsable. Que és possible qüestionar sense negar. Que és possible, fins i tot, informar-se des de fonts diferents sense que això et converteixi en enemiga pública. En temps de confusió imposada, això és, senzillament, necessari. Urgent. Radical.

Perquè la llibertat de consciència, el discerniment, la capacitat de pensar per nosaltres mateixos no són luxes. Són el més essencial que tenim. I quan els perdem, ho perdem tot. Hem après alguna cosa? La veritable pregunta no és si Brownstone té raó. La pregunta és si tenim el coratge de continuar pensant.

Bea Talegón