Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como maresme

Jutges d’ocupació

Imagen
El paper d’un jutge en una democràcia és callar, és a dir, no prendre partit polític i aplicar les lleis de forma honesta, proporcional i ajustada   al pols democràtic de la societat a la qual serveix. Però si la cúpula judicial d’un país ha estat nomenada a dit i amb l’encàrrec de sostenir, al preu que sigui, l’estructura d’un estat corrupte que necessita mantenir viva l’herència de quatre dècades de franquisme, aleshores aquesta cúpula es converteix en l’enemic de la democràcia. Com se sap, a Espanya alguns jutges, fiscals i magistrats del TC i del Suprem han fet carrera gràcies al seu carnet de partit o al seu vassallatge a l’executiu de torn.   Fan un flac favor a la pàtria i a les lleis que asseguren que defensen quan emeten sentències polítiques , perverteixen delictes com el de rebel·lió o el d’odi, empresonen demòcrates o abandonen un acte al Col-legi d’Advocats   perquè un representant legítim del poble de Catalunya denuncia que hi ha presos politics. La dignitat de

Visca la vaga de les dones!

Imagen
  El proper 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores, no serà una jornada reivindicativa com les altres. Enguany, amb el suport del conjunt dels sindicats, estem cridades a fer vaga. I, a l'empara de la convocatòria d'una aturada de dues hores, els homes són també convidats a mostrar la seva solidaritat amb les nostres demandes de justícia i d'igualtat. Des de la Favb encoratgem les associacions i entitats dels nostres barris a popularitzar la iniciativa i donar suport a la   vaga de les dones . Ens sobren els motius. El que falta, però, és fer visible la nostra força i la nostra sororitat. I fer visible el pes determinant del treball, remunerat o no, de les dones en el funcionament de la nostra ciutat. Aquest 8 de març hem d'aconseguir-ho. Ens diuen que ja hem sortit de la crisi. Però el panorama és el d'una terrible desigualtat social. Els llocs de treball que es creen són precaris, temporals i mal pagats. Les dones suportem

Censura és repressió

Imagen
La censura és una de les formes elementals de la repressió. És repressió. La llibertat d'expressió de cadascú té molt pocs límits, que tenen a veure amb els drets i llibertats dels altres . Quan, en un entorn de respecte democràtic, algú considera que aquests límits s'han traspassat i que s'han vulnerat drets i llibertats fonamentals pot utilitzar la rèplica i la crítica, que són eines més prudents i més eficaces que no pas imposar arbitràriament els propis preceptes als altres. La censura, per això, és sempre conservadora i reaccionària ; l'apliqui qui l'apliqui, la imposi qui la imposi. El poder autoritari, el poder que aspira a dominar i està acostumat a recórrer a la violència, tem la cultura –l'espai de les expressions lliures per excel·lència- en totes les seves manifestacions. La censura, per això, sol ser el principal mecanisme de repressió d'aquella mena poder sobre la cultura. La censura és també un símptoma inequívoc de la incomo

Podríamos ver desaparecer al PP en los próximos años

Imagen
De momento es solo un runrún. Pero es, sin duda, el runrún más terrorífico que han escuchado los pasillos del número 13 de la calle Génova de Madrid. El PP podría desaparecer del mapa político de aquí a no demasiado tiempo. Tal como suena. Pocos años después de que Rajoy lograra la presidencia del Gobierno —elecciones 2011— arrasando y dejando casi completamente pintado de azul el mapa de España, el partido fundado por el ministro franquista Manuel Fraga pasa por el momento más delicado de su historia, aunque no lo parezca. El enfermo sonríe y saluda públicamente. No quiere dar ninguna pista de lo que está pasando, hacerlo sólo serviría para acelerar el proceso. El altavoz que da estar en el Gobierno ayuda a trasladar una imagen de fuerza que sólo el poder puede proporcionar. El paciente se intenta mostrar vigoroso, habla de futuro, de reformar la Constitución, de liderar la España que viene, pero la analítica nos habla de otra cosa bien distinta: está en riesgo, y much

Tipos de permisos que puede solicitar un trabajador

Imagen
¿Que son las licencias o permisos que puede pedir el trabajador? El trabajador puede solicitar a la empresa determinadas licencias o permisos para no ir a trabajar, sin dejar de recibir su salario .  Conocerlos nos puede ir bien, ya que puede que algunas veces hayáis necesitado  pedir un día festivo en el trabajo  para alguna cosa concreta sin saber que os podrías haber cogido el día y sin gastar un día de vacaciones ni sufrir una reducción en vuestro sueldo mensual. Aparte de las vacaciones anuales, los días festivos y los descansos en la jornada semanal y diaria, todos los trabajadores sin excepción tienen derecho a una serie de permisos laborales retribuidos, previo aviso y justificación. Según marca el Ministerio de Empleo y Seguridad Social en su guía laboral actualizada este mismo año, para que estos permisos sean efectivos se tendrán que notificar a la empresa con antelación salvo que por circunstancias especiales este no pueda darse y estar justificados posteriormen

Carta abierta de un Catalán al Rey Felipe de Borbón y Grecia

Imagen
Acabo de escuchar que nos visitará, aprovecho pues la circunstancia para enviarle estas humildes y poco brillantes líneas y a pesar de ello me gustaría que leyese. Veamos, Usted es el cabeza visible de la casa de Borbón y me preocupa un poco que cuando le oigo hablar, siempre lo hace sobre el Imperio de la ley y la Constitución, no se lo tome a mal, pero sinceramente creo que moralmente no es la persona más adecuada para hacerlo. Le voy a refrescar la memoria sobre la actuación de los borbones en España durante los siglos XIX y XX. Empecemos con Fernando VII, que comete la primera ilegalidad al hacer abdicar a su padre Carlos IV para proclamarse él y cargarse la constitución española vigente, era la primera constitución de la historia de España, la del año 1812 popularmente conocida como la Pepa, que era una constitución modélica por la época. A continuación proclama el absolutismo en un acto de fuerza. Es la primera vez en el siglo XIX que un borbón utiliza la rebelión