carrostia

"Mentre l’unionisme fa una campanya més plebiscitària que mai, a una part de l’independentisme se li ha acudit obrir el meló" Delicadíssim, el terreny que cal trepitjar per analitzar com es mereix el míssil llançat des d’ERC contra la candidatura de Carles Puigdemont . Però obligatori fer-ne el comentari, perquè fa la pinta que marcarà els pròxims dies de campanya, fins i tot potser la campanya sencera, i perquè toca el moll de l’os de l’autèntica naturalesa d’aquestes eleccions convocades per la Moncloa a l’empara del 155. Som-hi, doncs. Subratllant la impossibilitat legal i material que Puigdemont prengui possessió, sembla que ERC pretén despullar la candidatura del President : no podrà ser restituït i no ens vol dir qui és el suplent que ocuparà el seu lloc. En el subtext hi ha la idea que la de Puigdemont és una candidatura improvisada que al final del camí, si guanya, només servirà per a que el PDECat torni a remenar les cireres a través d’un tapat que ara no es

"En aquests temps de xarxes, l'exili limita, però no impedeix. Només cal comprovar la riuada d'insults que surten de Madrid en direcció a Brussel·les" Des de la retirada humiliant de l'euroordre espanyola,   Carles Puigdemont ha començat a rendibilitzar la que és la primera derrota clara de l'estratègia de Madrid . Els delictes que mantenen en presó incondicional el vicepresident, un conseller i els dos líders cívics han quedat com una pura invenció espanyola, una arbitrarietat inacceptable per a la justícia de qualsevol país democràtic i amb divisió de poders.   Puigdemont i els quatre consellers exiliats són, efectivament, els primers catalans que s'independitzen d'Espanya .   La internacionalització que suposa l'exili belga és un encert estratègic inqüestionable, que obliga Espanya a demanar als socis europeus canvis en l'euroordre des d'una posició autoritària i de desprestigi democràtic.   Rafael Catalá, el ministre espanyol

Orden ESS/1169/2017, de 28 de noviembre, por la que se establecen las instrucciones necesarias para la participación de las personas trabajadoras en las elecciones al Parlamento de Cataluña del día 21 de diciembre de 2017. Artículo 1. Permiso a las personas trabajadoras que el día de las elecciones sea coincidente con su jornada laboral. 1.1 El jueves día 21 de diciembre de 2017 las empresas tienen que conceder a las personas trabajadoras que tengan la condición de electores un permiso de como máximo cuatro horas dentro de la jornada laboral que les corresponda, para que puedan ejercer su derecho al voto en las elecciones al Parlamento de Cataluña. 1.2 El permiso mencionado tiene carácter de no recuperable y se retribuye con el salario que correspondería a la persona trabajadora si hubiera prestado sus servicios normalmente. 1.3 No hay que conceder el permiso mencionado a las personas trabajadoras que realicen una jornada que coincida parcialmente con el horario de los colegio

¿Qué es el desequilibrio patrimonial?             Se entiende por desequilibrio patrimonial la situación en la que se encuentra la sociedad cuando su patrimonio está por debajo de la mitad de su capital social.             Entendiendo por patrimonio neto la cifra resultante de sumar el capital social, más las reservas (legales y voluntarias) y restar las pérdidas. (Real Decreto de 22 de agosto de 1885 por el que se publica el Código de Comercio)             La Ley de Sociedades de Capital (artículo 363.1.d) establece que “la reducción del patrimonio neto por debajo de la mitad de la cifra de capital social  es causa de disolución de la sociedad , siempre y cuando no sea procedente solicitar la declaración de concurso”. Esto es aplicable tanto para las Sociedades Anónimas como para las Sociedades de Responsabilidad Limitada. ¿Cómo se determina si una sociedad se encuentra en situación de desequilibrio patrimonial y en consecuencia en causa de disolución?             Es sufic

Benvolgut president Jean-Claude Juncker, Quan vau ser investit doctor  honoris causa  per la Universitat de Salamanca l’11 de novembre passat, ens vau impressionar en parlar de “verí nacionalista” en el vostre discurs. És un mal, vau dir, que entorpeix la unitat europea i en vau parlar en termes molt durs. Cal suposar que aquest comentari –proferit en presència del vostre aliat Rajoy– anava dirigit a nosaltres, els sobiranistes catalans, en correspondència a la tirallonga d’honors espanyols dels quals us heu fet mereixedor darrerament. Us en podríem felicitar i deixar-ho aquí. Però és evident que les raons que us mouen a menystenir Catalunya –públicament i periòdicament– tenen unes implicacions de fons que no podem passar per alt. D’entrada caldria preguntar-nos si l’ús que feu de l’expressió  verí nacionalista  no us neix d’una certa mala consciència familiar. No podem oblidar que, quan us vau presentar a la presidència de la Comissió, hi hagué un especial interès a dissimula

Es difícil seguir la trama que ha convertido al PP, a su caja B nutrida de la Gürtel, en “la corrupción en estado puro”, como lo definió el ex inspector jefe de la UDEF, Manuel Morocho, hace unos días en el parlamento.  El investigador policial confirmó la financiación en negro del PP y declaró que Rajoy y la plana mayor del partido cobraron sueldos bajo mano. Este martes le correspondía declarar en otro caso,  'Los papeles de Bárcenas', y como imputado, al empresario Rafael Palencia al que hemos oído con todo detalle en la Cadena SER contar que entregaba "periódicamente" dinero a los extesoreros del partido a cambio de adjudicaciones. Unos 35.000 euros cada vez. Con sus mordidas, tantos por ciento, y nombres relevantes a colación como Zaplana o Ignacio González. Resulta que luego Palencia no ha declarado porque, según su abogada, sufre un deterioro cognitivo.   Otra grabación -de La Vanguardia- nos remite  a Zaplana en conversación con Ignacio Gonz

La inaudita agressivitat de la policia l’1-O ha trobat a Espanya l’escalf de l’“A por ellos”. La inaudita agressivitat de la policia l’1-O ha trobat a Espanya l’escalf de l’“A por ellos”. Sense ànim de relativitzar el drama de la violència de gènere, voldria assenyalar com l’actitud dels poders espanyols envers Catalunya té una connexió evident amb la dels maltractadors. Intentaré explicar-ho a través d’algunes frases d’ús comú que formen part del seu argumentari. “TAN BÉ QUE ESTÀVEM”. El primer argument d’un maltractador és acusar la víctima d’haver arruïnat la relació. Per això es crea la ficció d’un passat idíl·lic que se n’ha anat en orris per culpa d’un caprici. En el nostre cas, l’aparell mediàtic espanyol parla del Procés com un brot espontani que no s’explica per causes anteriors. Com si els conflictes del segle XX (i els anteriors) fossin un cúmul de falsedats ordides per historiadors encegats, com si la llista de greuges que van portar a reclamar un nou Estatut s’hagués es

Estoy absolutamente seguro que usted es persona de grandes virtudes castrenses i no menos preparación. No se puede llegar a lo más alto del mando de un ejército que pertenece a la OTAN sin una debida preparación y una inteligencia fuera de lo común. Pero acabo de leer un artículo que usted publicó hace unos días en la que se destaca una frase que al mismo tiempo que me ha sorprendido me ha inquietado: "la historia demuestra que, llegado el caso, los españoles y con ellos las Fuerzas Armadas, sabemos defender nuestra Nación" El escrito termina, conmemorando el Día de los Caídos por la Patria y honra la memoria de todos esos militares que "antepusieron su amor a España a cualquier otra consideración, contribuyendo con ello a que hoy, “orgullosos de nuestro pasado” seamos una gran Nación". En primer lugar deberíamos acotar cuando empieza la historia del ejército español, es decir su pasado, no sé si cuando Felipe IV vino a Catalunya y arrasó nuestro país, lo hizo

L'enginyer reusenc Bernat Ollé i l'investigador francès Romain Quidant han renunciat als Premis Fundació Princesa de Girona (FPdGi) arran de l'actitud que ha tingut el monarca Felip VI en el conflicte entre Catalunya i Espanya.  En una carta que han fet pública, subratllen que la Casa Reial ha «liquidat» la tasca que l'entitat ha dut a terme durant anys per «construir ponts» i critiquen que el rei hagi donat «un vistiplau explícit» a «l'onada de repressió» que viuen les institucions catalanes, «incloent l'empresonament de líders cívics i del govern legítimament escollit pels votants catalans». Els dos guardonats retornaran ara tant l'import dels premis -10.000 euros- com les escultures amb què la FPdGi els va distingir. També demanen que l'entitat esborri tot allò que els vinculi amb la Fundació, cosa que la FPdGi ja ha fet (perquè tant Ollé com Quidant ja no apareixen a la web dels guardonats). Ollé va rebre el premi Empresa 2015 i Quidant el d'