carrostia

Sabido es: unos nacen con estrella y otros, estrellados. Caso juez Llarena, este probo magistrado forjado en la más rancia prosapia franquista, según la cual el mero hecho de abogar por la independencia de Catalunya ya es delito. Incomprensiblemente, no está tipificado como tal, pero sí otro que viene como anillo al dedo: el de "rebelión". Falta el requisito de la violencia que Llarena ha intentado probar con una interpretación imaginativa del concepto según la cual es violento todo acto, por pacífico que sea, que suscite la violencia. Y se extrañan de que alguien (el presidente Puigdemont y cuatro exconsellers en el exilio) interponga una demanda civil porque se le ha privado de sus derechos arbitrariamente. Es lo menos que podían esperar. Con la correspondiente citación al juez Llarena a declarar el próximo 4 de septiembre. La justicia española no da curso a la citación. El juez decano la devuelve, invocando un defecto de procedimiento. Para, pues, la

Lo que habeis creado desde las mentiras y el odio Una operación policial con el único fin de destruir los sueños de la gente; de provocar unos altercados que rompieran la legitimidad de un referéndum legal y popular; de buscar una violencia que utilizar para argumentar una mayor intervención en nuestro país, una represión y una acusación de sedición. Un intento de entrar, sin orden judicial, en el espacio de un partido político. Una mentira que no por tantas veces explicada se ha convertido en verdad. Un relato creído por mu chos, utilizado por jueces para tener en la cárcel a gente que actuó de buena fe, que intentaron ayudar a la guardia civil a hacer el trabajo que otros les mandaron hacer, manipulado por políticos para dividir a nuestra sociedad y para inhabilitar a aquellos que no comparten sus opiniones. Enfrente, una defensa pacífica de la democracia Una lucha ciudadana durante horas. Una voluntad incansable por rebajar la tensión, por colaborar, por votar, por

En el mes de marzo, este medio publicaba que los políticos independentistas implicados en la causa del 1-O habían pagado casi un millón de euros en fianzas. Ahora, con la última noticia recién conocida, esta cifra sube exponencialmente. Carme Forcadell, expresidenta del Parlament de Catalunya, tuvo que pagar 150.000 euros para poder salir de prisión. Hoy vuelve a estar en un centro penitenciario de Alcalá Meco, aunque se prevé que en los próximos días pueda ser trasladada a un centro en Catalunya. Los demás miembros de la Mesa del Parlament tuvieron que pagar 25.000 euros. Sumando, sumando, daba con la cifra de 960.000 euros pagados en fianzas, a los que había que añadir los 5,2 millones de euros que impuso el Tribunal de Cuentas por los costes de la consulta del 9-N de 2014. La mayor parte de estas fianzas se ha sufragado gracias a las aportaciones de cientos de miles de personas, que a través de Assemblea Nacional y Òmnium hicieron efectiva, entre otras, la fianza de

El jutge Llarena, el que diu que no pot anar tranquil pel carrer perquè “se’l miren set vegades en cada cantonada” (ni sis, ni vuit), hauria d’enviar una nova euroordre a Brussel·les, perquè la que va enviar li ha estat retornada en forma de tovalloleta, d’aquelles que et posen als restaurants xinesos, en un platet, que quan hi tires aigua creixen. Però si l’enviés hi hauria de posar nova teca, de manera que potser no ho farà. Preguntem-nos un cop més com és que, si els consellers i el president que van marxar d’Espanya estan lliures i podran voltar per tot el món excepte pel regne on vivim i tributem, no ho estan els que no van marxar i van entregar-se a la justícia (del regne on vivim i tributem). ¿Per quina raó, si fins i tot Pedro Sánchez ara diu que s’ha de “refer” la definició del delicte pel qual se’ls acusa, no els deixen lliures? La raó de fons diria que és el nostre estat d’ànim. Si els deixen lliures, com hauria de ser en una democràcia del tot, la pujada d’end

Fa uns dies vaig escriure: motius "infonamentats", diuen... Recordeu? Doncs bé, sembla que el jutge Llarena té problemes que ni ell mateix sap com resoldre i aboca Ñ a un nou ridícul monumental! Ara ja ho puc dir: el periodista Ernesto Ekaizer explica al diari ARA que Llarena "no pot informar de manera definitiva als jutges alemanys sobre malversació" perquè "falta material provatori sobre els suposats pagaments per al referèndum". Pam! El mateix Ernesto Ekaizer ja anunciava aquest matí a TV3 que "“Tots els que avalen la instrucció de Llarena, no sé com, no poden assumir que, des del punt de vista professional, és un fracàs complet. Fins i tot hi ha gent en el Suprem que ja ho assumeix". Potser creieu que no n'hi ha per tant, de tot això que acaba de publicar el diari Ara, però us ben assguro que en sorgiran resolucions importants en breu. Recordeu que fa un parell de dies la fiscalia belga ja anunciava que no veia clar

Podria començar; desfogant-me amb cada un, però no ho faré, reparteixin els improperis com Vostès vulguin Cagat, figaflor, tita freda, peix bullit, poca traça, bajoca, carallot, tòtil, soca, fava, llondro, titella, sòmines, pòtol, estaquirot, calçasses, talòs, dropo, advocat de secà, boques, aguanta espelmes, animalot, babau, bocamoll, bufa gaites, cabassut, Estan vostès amb això de l'odi que un no sap que és odi i que no. Mirin vostès sóc "botiger" regentant un bar famós per els seus esmorzars i berenars; estic molt preocupat per si entre un Sr de Madrid o de l'ampla Espanya en el meu bar. Veuran Vostès, si em demana un entrepà de “calamares”, li he de dir que no en tinc, si el vol de espetec o catalana ...; i com em demani una mediana” i li posi una mitjana d’aquí; pensarà que m'estic enfotent d’ell i que ho faig perquè li tinc mania i no és així, no, aquí hi ha altres costums altres formes; res contra ell. I a la nit em desperto pensant que no se

Només donant un cop d’ull a la premsa dels darrers temps ens adonem que hem rebut una llicenciatura en dret penal amb dret col·legiar-nos sense haver-nos rascat la butxaca ni en matricules ni en llibres, sense haver assistit a classe, és a dir, tranquil·lament des del sofà de casa amb el diari del dia a la mà. Per exemple, ara sabem que el president Puigdemont ha estat un gran delinqüent. S’ha rebel·lat contra el Govern Espanyol de forma pacífica i tumultuària, saltant-se la Llei espanyola però obeint l’Estatut de Catalunya (que també és una llei espanyola), posant en marxa un Programa electoral que mai ningú va prohibir el qual li va permetre (potser il·legalment, vés a saber) ser investit president de la Generalitat de Catalunya, un càrrec públic que obre totes les portes per esdevenir delinqüent. Pel que sembla el govern espanyol no li agradaven les coses que passaven a Catalunya i es va mirar i remirar amb lupa per veure quants i quins pecats es podien imputar al president