carrostia

Deia l’Albert Sáez en un article recent que hi ha estudis que indiquen que hi ha uns 150.000 votants de Junts pel Sí  que estan buscant la manera de baixar del tren del procés, i que aquest és el vot que persegueix Miquel Iceta en aquestes eleccions. Persones que pensen que potser s’ha anat massa lluny, o que s’han espantat de debò amb la combinació de repressió i fuga de seus socials, o que –això ho dic jo, no en Sáez– han interioritzat la propaganda de la culpabilització de la víctima: l’independentisme duia la minifaldilla massa curta i es va ficar en un carreró massa fosc en una hora massa inconvenient, i així és normal que l’hagin violat. No he vist aquests estudis però em sembla una hipòtesi versemblant, després de tot el que ha passat . Si imaginem l’independentisme com un sistema de cercles concèntrics, seria ben normal que davant d’un test d’estrès tan brutal com l’experimentat els darrers dos mesos (brutal en el sentit literal del terme), el segment més perifèric del vot

La tragèdia dels Comuns: 67 diputats del sí "L’espanyolisme només té una possibilitat el 21D, que el bloc independentista no arribés als 68 escons i que des de Madrid Podemos empenyés els Comuns a facilitar la investidura d'Iceta" Els defensors de l’aplicació inconstitucional de l’article 155 , de   l’ús de la violència   policial per reprimir el dret d’autodeterminació i de retòrcer l’Estat de dret per encabir-hi falsos tipus penals ja fan números. Somien repartir-se el botí l’endemà del 21-D conquerint el vot dels catalans satisfets amb el saqueig institucional de la Generalitat, amb   un rei que insta   el règim del 78 a fer un “a por ellos” a Catalunya i amb milers de policies i guàrdies civils espanyols que deambulen per hotels i vaixells i gasten diners públics de tots els espanyols per   recordar als catalans que el monopoli de la violència estatal està furiosament al servei de la unitat d’Espanya. Uns amb un llenguatge més moderat, com Iceta, que parl

El partido gerenciado por Rivera corre un riesgo muy alto de convertirse en un lodazal, si no está ya inmerso de manera irreversible en él. Utilizo la palabra lodazal en el buen sentido (si lo tiene), es decir como masa informe, oscura y pringosa resultado de la decantación de materia que no encuentra aceptación ni de la naturaleza ni de los hombres. Aquello que sin valor alguno se desecha y acaba formando detritus. No me refiero específicamente al simbolismo de lo nauseabundo que supone lodazal igual a inmoral. No digo por tanto que el partido de color anaranjado sea una organización inmoral, pero sí me parece que tiende a enturbiarse, a  oscurecerse, a resultar pringosa. Así me lo parece ya que actúa como una balsa de decantación que recoge todo lo que fluye de manera inconforme con la aceptación natural, legal o institucional de las ideas y actitudes políticas. Lo que le lleva a grandes contradicciones e incoherencias irreconciliables. Sostiene discursos incendiarios contra l

El miracle encara és “possible”, diu Curri Valenzuela al diari ABC, en relació a la victòria del bloc ddel 155 a les properes eleccions imposades. El miracle consisteix en què la participació electoral superi el 75 per cent del cens que ja es va registrar en les autonòmiques catalanes de 2015, un índex molt alt que, no obstant això, els experts consideren que es pot augmentar si de debò tots els qui s’oposen a la independència acudeixen a les urnes. A més, hi ha indicis recents per a l’esperança governamental: un d’ells, la decisió del tribunal belga que examina la possible extradició de Carles Puigdemont a Espanya. El seu retard per prendre la decisió, que podrà ser apel·lada pels advocats de l’ex president català, suposa evitar la imatge del President ingressant a la presó de Estremera, que donaria ales a la seva candidatura. “A ell no li ve bé anar a la presó; a nosaltres, tampoc”, afirma un dirigent del PP. Un altre factor positiu per als populars és el que la cris