carrostia

El candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona,  Alfred Bosch , va aconseguir 519 vots a les primàries del seu partit, on era candidat únic. La candidata del PEDECAT,  Neus Munté , en va necessitar 405 per imposar-se còmodament a l’altre candidat,  Carles Agustí , que en va treure 172. Si féssim  un exercici purament matemàtic  i extrapoléssim la suma dels vots d’Alfred Bosch i Neus Munté del municipi de Barcelona a la població de tot Catalunya, en sumarien 4332. En canvi, aquesta setmana,  9.924 socis de l’ANC hem votat Sí a unes primàries obertes  i a una llista única independentista a les grans ciutats del país. Som gairebé el 90% dels participants, un resultat que avala àmpliament la proposta inicial del secretariat nacional. Un resultat tan ampli envia  tres missatges claríssims : El primer, que la  presumpta divisió del sobiranisme  existeix a les cúpules dels partits, però no a la base. El segon, que la societat civil d’aquest país encara té prou músc

1 Introducció ...................................................................................................... 2 2 Els valors de la causa independentista............................................................ 2 3 Antecedents .................................................................................................... 4 4 Objectius estratègics........................................................................................ 5 5 Línies d’actuació estratègica............................................................................ 7 5.1 El camí social................................................................................................ 8             La mobilització ciutadana......................................................................... 8                 L’apoderament i el lideratge de la ciutadania.......................................... 8              La majoria social..................................

Per matar una televisió pública, primer cal conduir-la cap a la irrellevància. Si s’aconsegueix que la seva audiència sigui residual, és molt fàcil qüestionar-ne el manteniment: quin sentit té gastar-se diners en una televisió que no mira ningú? En els últims temps, des de l’Estat s’han llançat un seguit d’iniciatives polítiques que -sovint amb aparença de simples actes administratius- han anat minant la capacitat de TV3 i Catalunya Ràdio per tirar endavant uns mitjans competitius. Amb una rèmora de 40 milions d’euros tot just començar l’any, aquest 2018 esclatarà definitivament el model que ha regit la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals els últims anys. Per entendre el quid del que li passa a la Corporació, val la pena retenir algunes magnituds bàsiques. Com que els pressupostos de la Generalitat estan prorrogats, també ho estan els dels seus mitjans públics. Això vol dir que la CCMA rebrà una aportació ordinària del govern idèntica a la dels tres anys anterior

ANC: El reconeixement europeu ja el teníem.  Entràvem a formar part de l'EFTA. Els 4 països que formen l'EFTA ja havien votat a favor d'afegir Catalunya i havien votat tots 4 a favor. La independència ja era una realitat! Però aquesta informació també va arribar al govern espanyol.  L'única forma que tenien de parar això era fent que Catalunya no complís les condicions per a poder entrar l'EFTA. Què podia fer Espanya per a evitar això que ja era imparable?  Doncs baixar la riquesa productiva de Catalunya. Com? Doncs provocant que totes les grans empreses catalanes traslladessin la seva seu fòra de Catalunya. Objectiu que va aconseguir ràpidament Espanya amenaçant a les empreses catalanes que en una República Catalana si volguessin vendre els seus productes a Espanya haurien de pagar uns impostos del 30%.  Uns impostos tant elevats provocaven que si volien vendre a Espanya els seus productes no tindrien cap guany, sinó només pèrdues. Les empreses gra