Ines Arrimadas; aixis no val
Aquí la teniu arribant en el
seu flamant cotxe oficial taronja de Cd’s, custodiada pel bo i millor del país
i ben escortada pel mismíssim Torrente!
“Llevo escolta en Catalunya... Ya sabéis lo que ocurre allí...”
Inés Arrimadas, aquesta senyora d’un aspecte empolainat més habitual de la cua del Luz de Gas que del nostre insigne Parlament, s’ha tret la careta i ha decidit actuar sense vergonya.
Que l’audiència de televisió a Espanya, de per sí ja justeta i poc cultivada en la pluralitat, senti la cap de l’oposició catalana amb tals bestieses a la boca, és d’una perversió esfereïdora.
“Llevo escolta en Catalunya... Ya sabéis lo que ocurre allí...”
No Inés, no tot s’hi val. “Allí”, que és casa teva, viu un debat pacífic tan encès com apassionant, tan dividit com captivador, i fora de les discussions de sobretaula a favor o en contra de la independència amb algun xarrup de “limoncello” pel mig, no hi ha massa més a explicar (més enllà d’algun imbècil que pugui avantposar, entre amics, la intransigència o fins i tot la violència a les idees i el respecte)
“Llevo escolta en Catalunya... Ya sabéis lo que ocurre allí...”
I jo et pregunto: “Qué ocurre allí, Inés???” No ho saps? Jo t’ho explico:
“Ocurre” que tenim imputat un President per haver escoltat als seus ciutadans, i tu n’ets un...
“Ocurre” que paguem un 465% més en autopistes i per tant en transport que “allà”...
“Ocurre” que a la nostra xarxa de rodalies arriba la ferralla espanyola i acumulem més de 325 incidències en el que portem d’any...
“Ocurre” que si busques a GOOGLE “leyes catalanas de beneficio social tumbadas por el TC”, corres el risc de fondre el teu router i fins i tot el servidor de Movistar de tot el País...
“Ocurre” que Catalunya va acollir 850.000 famílies de la teva terra, escopides per la pobresa ferotge del franquisme que tant us costa condemnar, i que avui son felices i han llaurat un futur i els considerem d’aquí...
“Llevo escolta en Catalunya... Ya sabéis lo que ocurre allí...”
Mira Inés, jo no sé “lo que ocurre allí...” però sé el que volem que “ocurra”, i és que infàmies com les teves no tinguin cabuda en un país basat en el respecte i la llibertat.
Carles Capdevila
“Llevo escolta en Catalunya... Ya sabéis lo que ocurre allí...”
Inés Arrimadas, aquesta senyora d’un aspecte empolainat més habitual de la cua del Luz de Gas que del nostre insigne Parlament, s’ha tret la careta i ha decidit actuar sense vergonya.
Que l’audiència de televisió a Espanya, de per sí ja justeta i poc cultivada en la pluralitat, senti la cap de l’oposició catalana amb tals bestieses a la boca, és d’una perversió esfereïdora.
“Llevo escolta en Catalunya... Ya sabéis lo que ocurre allí...”
No Inés, no tot s’hi val. “Allí”, que és casa teva, viu un debat pacífic tan encès com apassionant, tan dividit com captivador, i fora de les discussions de sobretaula a favor o en contra de la independència amb algun xarrup de “limoncello” pel mig, no hi ha massa més a explicar (més enllà d’algun imbècil que pugui avantposar, entre amics, la intransigència o fins i tot la violència a les idees i el respecte)
“Llevo escolta en Catalunya... Ya sabéis lo que ocurre allí...”
I jo et pregunto: “Qué ocurre allí, Inés???” No ho saps? Jo t’ho explico:
“Ocurre” que tenim imputat un President per haver escoltat als seus ciutadans, i tu n’ets un...
“Ocurre” que paguem un 465% més en autopistes i per tant en transport que “allà”...
“Ocurre” que a la nostra xarxa de rodalies arriba la ferralla espanyola i acumulem més de 325 incidències en el que portem d’any...
“Ocurre” que si busques a GOOGLE “leyes catalanas de beneficio social tumbadas por el TC”, corres el risc de fondre el teu router i fins i tot el servidor de Movistar de tot el País...
“Ocurre” que Catalunya va acollir 850.000 famílies de la teva terra, escopides per la pobresa ferotge del franquisme que tant us costa condemnar, i que avui son felices i han llaurat un futur i els considerem d’aquí...
“Llevo escolta en Catalunya... Ya sabéis lo que ocurre allí...”
Mira Inés, jo no sé “lo que ocurre allí...” però sé el que volem que “ocurra”, i és que infàmies com les teves no tinguin cabuda en un país basat en el respecte i la llibertat.
Carles Capdevila
Bona tarda! Teniu l'enllaç original de l'article d'en Carles, sis plau? No ho trobo a l'Ara. Merci!
ResponderEliminar