Entradas

Un Tribunal Popular ha de jutjar els colpistes

Imagen
  A Espanya hi ha un cop d’Estat gens dissimulat contra el govern progressista format per socialistes i Sumar. Negar-ho és negar l’evidència. Ho poden fer i ho fan tots els mitjans mediàtics i polítics que estan darrere el cop d’Estat però la ciutadania ha de reaccionar i jutjar els responsables d’aquest atac a la democràcia i a la convivència. Per tant, cal que es constitueixi un Tribunal Popular que investigui les persones, col·lectius i administracions nacionals i internacionals implicades en aquesta temptativa colpista. Cal que convoqui testimonis d’aquesta rebel·lió antidemocràtica i assegui a la banqueta dels acusats els que la promouen, la financen i la duen a terme des de les seves àrees d’actuació, poder i influència. Aquests han de ser els compareixents en aquest judici: . Els jutges que han actuat de forma descarada contra el govern espanyol i els seus representants emparats en un Consell General del Poder Judicial que els ha deixat cometre les seves irregularitats...

L’esperança municipalista enfront l’onada reaccionària

Imagen
El municipalisme progressista emergeix com un espai clau de resistència democràtica davant l’avenç global de l’extrema dreta. Més enllà del cicle iniciat el 2015, les ciutats es consoliden com a laboratoris d’innovació social, ecològica i política, capaços de construir alternatives basades en la proximitat, la inclusió i la sostenibilitat. Fa ja més de deu anys, en el marc de les energies del 15m, s’obria el cicle del nou municipalisme. Un conjunt de candidatures impulsades des d’espais de mobilització ciutadana, en confluència amb esquerres alternatives diverses, van irrompre en l’escenari electoral… i van guanyar. S’articulava llavors la xarxa de ‘ ciutats del canvi’ , amb alcaldies a quatre dels cinc municipis més grans d’Espanya: Madrid, Barcelona, València i Saragossa; a banda d’altres rellevants com A Coruña, Santiago, Ferrol, Iruña, Cadis, Badalona, Sabadell… L’experiència de Barcelona (2015-2023) ha estat sens dubte la més rellevant: per la seva intensitat local i per la capaci...

La muerte de una estrella no es el final: un nuevo descubrimiento desvela lo que ocurrirá cuando muera el Sol

Imagen
  La muerte del Sol es un acontecimiento lejano, pero inevitable. Comprender qué ocurrirá cuando nuestra estrella agote su combustible es una de las grandes preguntas de la astronomía moderna; su final determina el destino del Sistema Solar, y el de la Tierra. Ahora, un nuevo estudio de la Universidad de St Andrews (Reino Unido) que publica Nature ofrece una de las pistas más claras hasta la fecha. Gracias a observaciones del telescopio espacial James Webb, un equipo internacional de astrónomos ha observado un planeta gigante orbitando una enana blanca y ha logrado reconstruir su historia. El resultado sugiere que la muerte de una estrella no implica necesariamente el final de todos los planetas del sistema solar. El futuro del Sol Dentro de unos 5 000 millones de años, el Sol agotará el hidrógeno de su núcleo. A partir de ese momento se convertirá en una gigante roja cuyo tamaño crecerá más de cien veces respecto al actual. Mercurio y Venus desaparecerán con toda segur...

La brutícia del color blanc

Imagen
  Sembla que el qualificatiu de « brutícia » depèn del que ocupa l’espai, de qui paga l’espai, de qui es beneficia de l’espai. Hi ha un stencil pintat en una paret blanca de Sitges que em té intrigat. Lletres blaves sobre un mur blanc. S’hi pot llegir: « No embruteu les parets ». No intento esbrinar qui l’ha pintat (l’Ajuntament?). Això no m’importa. Sé prou bé que els covards mai no signen les seves malifetes. M’intriga perquè algú sense signatura decideix explicar-nos com ha de ser una paret « correcta » que demostri « civilització ». El « sense signatura » hi afegeix just a sota: «La netedat és un gran senyal de civilització». La frase sembla innocent, raonable. Ningú no vol viure entre deixalles. Ningú no pot defensar l’abandonament de l’espai públic. Però les paraules mai no són innocents i les parets, quan són vives de debò, mai no menteixen… o sí? Què significa « net »? Què significa « brut »? Què significa « embrutar »? Una pintada seria brutícia? Un dibuix? Un ...

¿Es posible una regeneración de la política?

Imagen
Los problemas que nos aquejan como sociedad política son inseparables de aquellos éticos y morales que nos conciernen. En una era de relativismo e individualismo, la dignidad humana corre riesgo de desaparecer bajo el manto de una falsa ecuanimidad. La corrupción no es un problema reducido a los actores políticos, sino que quienes están en cargos de representación son un reflejo de los valores dominantes  de una sociedad y de los criterios naturalizados para la toma de decisiones. Sin lugar a duda, tiene mayor responsabilidad  quien puede provocar daños a mayor escala y aquellos cuyas decisiones impactan sobre muchas más personas. Y por ello ponemos el foco en quienes nos representan. La mentalidad dominante admira a quienes consiguen sus objetivos, persiguiendo sus intereses egoístas, por medios deshonestos, siempre y cuando no sean descubiertos. Hoy no se condena el egoísmo, sino que lo se enaltece, aunque se usen otros términos para elogiar quien primero piensa en sí mismo ...

Festes populars d’estiu com a dret a la ciutat

Imagen
  Entrem de ple a l’estiu i, per tant, s’obren un espai i un temps diferents. L’estiu, ja abans de la dinàmica d’industrialització i d’organització racional del treball i, per tant, de l’existència mateixa del concepte de vacances, sempre va ser un període especial. En les societats agràries, sobretot a Europa, era el moment de recollir la collita i celebrar la vida. Les festivitats estivals són anteriors a l’hegemonia del cristianisme com a superestructura ideològica. L’abundància alimentària comportava un breu, sempre breu, moment de relaxació de les normes socials; era freqüent el comensalisme, és a dir, menjar junts, compartir taula, com a eix vertebrador i generador de consciència col·lectiva. Amb l’estómac ple es viu millor i s’accepten les jerarquies o es lluita contra elles però, sobretot, es reprodueixen i es conserven les relacions socials. La ritualitat que inunda l’estiu és, per tant, una ritualitat especial, alegre, oberta, pública. Al llarg de la ribera medi...

Noches que matan: cuando el calor no da tregua aunque caiga el sol

Imagen
  Mientras dormíamos estos últimos días, en Almería los termómetros marcaban 30 grados. No era la temperatura del mediodía: era la mínima nocturna, algo sin precedentes en la historia meteorológica española. La AEMET confirmó que las noches del 22 y 23 de junio de 2026 fueron las más cálidas de junio desde que hay registros, con mínimas medias peninsulares de 20 °C, y que los días 22 y 23 superaron con una anomalía de 7,1 °C a la media histórica. En España ya estimamos 4 217 muertos atribuibles al calor en junio (1 209 por calor extremo y 3 008 por calor moderado) con fecha del 29 de junio, según nuestra monitorización. Lo que estos datos ilustran no es solo el calor extremo del día: también es la ausencia de recuperación por la noche. Y eso, precisamente, es lo que un estudio reciente publicado en Environment International ha cuantificado por primera vez a escala global. El calor nocturno tiene su propia firma de riesgo La investigación, liderada por la Misión Biológic...