El capitalisme desbocat
Vivim una època estranya. El capitalisme sembla haver perdut qualsevol mecanisme d’autocontenció. Les velles elits econòmiques, industrials o financeres han estat substituïdes —o absorbides— per una nova generació de tecnooligarques capaces d’acumular simultàniament dades, infraestructures digitals, plataformes, intel·ligència artificial i capacitat d’influència política global. Mai abans tan pocs actors privats havien concentrat semblant poder. Mentrestant, Donald Trump dinamita qualsevol motlle ètic o institucional. Ja no és només un lideratge polèmic, sinó la normalització d’una lògica on el poder polític opera com a espectacle permanent, confrontació emocional i transacció immediata. La política es converteix en algoritme, audiència i relat instantani. I en paral·lel, tampoc queda clar què domina l’escenari global: si la geopolítica o la geoeconomia. Les guerres comercials són guerres estratègiques; les cadenes logístiques, instruments de poder; els semiconductors valen...