I no passa res
O aquesta és la sensació malgrat com n’és de greu el present espanyol. Podríem abordar-lo des de diferents perspectives, però n’hi haurà prou amb una, la judicial, que aquestes darreres setmanes discuteix a vàries de les seves sales sobre tota la classe política a partir d’una trilogia més que simbòlica. Com els nostres lectors són intel·ligents no serà necessari mencionar els judicis dels que parlo, però tot triumvirat, més aquest, mereix ser glosat. El primer membre del trio podria dur-nos, ho fa, a l’antiga Convergència o, si es vol, a tota una època de Catalunya representada per la família Pujol. Una de les cireretes del seu ocàs tingué com a protagonista a l’actual President de la Generalitat qui, de cop i volta, prengué la paraula per a demanar Seny i així excloure de declarar al prohom a l’Audiència Nacional a causa del seu precari estat de salut. La petició fou més aviat intempestiva i fora de lloc, com si els fets haguessin prescrit o fossin irrellevants. Sempre ...