carrostia

  La seva roda de premsa de dimarts, amb l’anunci d’eleccions, li serveix per guanyar un temps valuós, rebaixar la tensió del seu entorn crític i les urgències per fer servir el bisturí al vestidor. Els entorns cada cop més complicats i tensos dels dos grans rivals del futbol mundial, Barça i Reial Madrid, tendeixen avui dia a sostenir-se més pel relat que no pas per una percepció més racional i contrastada de l’estat real de les seves respectives institucions. També sembla haver-se imposat una altra regla no escrita sobre la conveniència, o necessitat, que les seves respectives aficions i l’exèrcit mediàtic de suport que tenen al darrere segueixin un líder a les oficines tal com es requereix al terreny de joc, de manera que Joan Laporta seria el Lamine Yamal de la directiva blaugrana i Florentino Pérez el Kylian Mbappé de la seva junta madridista. Actuant de manual, contra la crisi actual instal·lada al Bernabéu, ha estat Florentino Pérez qui, poques hores després de la trio...

  Este colectivo, que figuraba en el borrador del decreto de regularización, fue eliminado por el Gobierno después del dictamen del Consejo de Estado. En España, más del 90% de los apátridas son de origen saharaui. El 14 de abril el Consejo de Ministros aprobaba el Real Decreto de regularización administrativa extraordinaria. La norma, que viene a resolver la anomalía administrativa de un amplio colectivo de personas migrantes que, de manera irregular, trabajan y residen en España, ha sido celebrada por ONG y Plataformas como la Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR), la Red Acoge, Cáritas o el movimiento Regularización Ya. Pero la redacción final esconde también sombras importantes, como la exclusión de los apátridas, un colectivo que figuraba en el borrador del decreto y que finalmente fue eliminado por el Gobierno después de que el Consejo de Estado objetase su inclusión en la misma disposición que la relativa a los solicitantes de asilo. El hecho ha vuelto a poner...

  Curiosa pancarta; lo que amb queda per aprendre. Professores i professors d’aquet país; que os dediqueu al ensenyament? ; no ho crec; crec que lo vostre es de fer-s’ho mira. Que es ensenyament? L'ensenyament o ensenyança és l'acte de transmissió o comunicació de coneixements i hàbits per part d'algú, mitjançant lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics als alumnes. Si creieu que en un acte en el Palau Sant Jordi de Barcelona que acollia el concert   "Act x Palestine", una destacada iniciativa internacional que ompli el recinte per denunciar la situació de Gaza era el lloc escaient per treure pancartes sobre la vostre lluita; ho sento deplorable; lo de ensenyament no ho teniu ben après. Si considereu que ara li heu de dir als nens que no tindran viatja fi de curs ; per pressionar per els vostres ” drets ” creient que els joves no es donen compte que els esteu utilitzant; deplorable. A mes a mes una hernia discal no o...

  Decir que las plantas “ven” es una licencia poética. Obviamente las plantas no tienen retina, ni ojos, ni cerebro y, por tanto, no tienen el tipo de visión que asumimos para otros organismos. Ahora bien, pensemos en una definición amplia del término visión, esa que dice que es la capacidad mediante la cual un organismo capta luz del entorno, la transforma en señales biológicas y la interpreta para representar de manera útil el mundo que lo rodea. En ese sentido, podríamos llegar a convencernos de que las plantas “ ven ”. La luz, mucho más que energía Como organismos fotosintéticos, las plantas son capaces de absorber y utilizar la luz con una sofisticación y eficiencia extraordinaria. Pero, para ellas, la luz no es sólo la energía que alimenta la fotosíntesis, es también información. La luz es una señal ambiental de primer orden sobre la alternancia día-noche, sobre si están rodeadas de competidoras, cuándo deben germinar, abrir los estomas o en qué momento conviene f...

  O ens aixequem ara per defensar els nostres símbols, o acceptem per sempre el paper de figurants en el gran teatre de l'Estat espanyol La dignitat d’un país no es mesura pel que els altres li volen fer, sinó per la seva capacitat de dir “prou”. El que estem vivint amb els preparatius de la visita papal a Catalunya no és diplomàcia religiosa; és una operació de conquesta simbòlica en tota regla. Amb la complicitat d’una Conferència Episcopal que respira nacionalisme espanyol pels quatre costats, l’Estat s’ha proposat una missió: segrestar Montserrat i la Sagrada Família per convertir-les en el pati del darrere de la Zarzuela. És un insult a la intel•ligència i a la història. Veure Felip VI exercint de “summe amfitrió” a l’Abadia de Montserrat —precisament allà on es va protegir la llengua i la cultura quan els seus avantpassats la volien exterminar— és una provocació que busca la nostra claudicació espiritual. Volen que el món vegi un Papa beneint una Catalunya “pacifica...

  Ahí está la tragedia de la derecha mexicana: perdieron el país, perdieron el relato y ahora también están perdiendo la credibilidad. Lo de Ayuso fue tan desastroso que terminaron contradiciéndose entre ellos mismos. Es de una enorme dimensión lo que se destapó en el HondurasGate, es la confirmación de una red internacional de injerencia y guerra sucia operando contra los gobiernos progresistas y contra cualquier proyecto que se anteponga a los intereses de Washington y la derecha internacional. Quedó exhibida la hipocresía de quienes hablan de democracia mientras protegen narcotraficantes, financian campañas de desinformación y construyen montajes mediáticos para atacar a México. La acusación contra Rocha Moya sin una sola prueba es parte del mismo libreto del “narcopresidente”, una estrategia fabricada desde 2023 con personajes vinculados al trumpismo y replicada por comentaristas, empresarios y operadores de la oposición mexicana. Por eso encajan perfectamente personaje...

  “ La visita d’Ayuso a Mèxic és una impugnació clara de la política exterior espanyola dirigida des de La Moncloa; pretén torpedinar el procés d’acostament entre els dos governs ” La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha aconseguit una vegada més –i aquest article n’és exemple– que tornem a parlar dels seus disbarats. En aquest cas, la provocació no s’ha produït només al debat públic espanyol, sinó que ha saltat, literalment, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic. Díaz Ayuso ha decidit viatjar a Mèxic per fer una gira de deu dies que ha iniciat amb un acte dissenyat per ferir totes les sensibilitats: honorar la figura del conqueridor Hernán Cortés , els ossos del qual reposen, de manera discreta i sota custòdia de l’Institut Nacional d’Antropologia i Història, en una església del Centre Històric de la Ciutat de Mèxic. No ho ha fet sola, a la seva comitiva hi ha empresaris de diferents àrees, també de la musical, com el seu amic Nacho Cano, transmutat a dir...